La Universitat de les Illes Balears (UIB), amb la col·laboració de la Direcció Insular de Política Lingüística, organitza els dies 7 i 8 d’octubre les jornades 'La Germania a Mallorca i la seva Transcendència'. Les jornades es faran a l'edifici Sa Riera i la inscripció és gratuïta.

La Germania (1521-1523) és el conflicte social més important de la història de Mallorca. Les reivindicacions dels revoltats –entre d’altres, posar fi a la corrupció i suprimir l’endeutament crònic de la hisenda del regne, que ofegava la gran majoria de les famílies illenques— coincidien amb les d’altres aixecaments anteriors. Tanmateix, la Germania se’n va diferenciar perquè involucrà la majoria de la població de l’illa, pel seu caràcter virulent i per la repressió despietada de què els mallorquins foren objecte, ja que fou seguida de la imposició de càstigs, execucions i multes importantíssimes. Tot plegat suposà una minva molt important de la població, que no es va recuperar fins més de cinquanta anys després.

En la història de Mallorca, hi ha un abans i un després de la Germania. A conseqüència de la derrota dels estaments populars, es va reforçar el predomini social i econòmic de l’aristocràcia ciutadana, que en l’àrea rural es va fer avinent en la consolidació d’un nou paisatge agrari, basat en les possessions, que en molts d’aspectes va perdurar fins a l’època contemporània.

Tot plegat explica que la Germania es convertís en un tema tractat detingudament pels cronistes del regne i, posteriorment, a partir del segle XIX, en un objecte de debat ideològic i polític. D’aleshores ençà, vindicats pels progressistes i refusats pels conservadors, la Germania i els agermanats aparegueren i desaparegueren, tot depenent dels vaivens sociopolítics, en el viari urbà, en la nòmina de fills il·lustres, en la premsa, en la literatura i en les arts.

Objectius de les jornades

Conscients de la transcendència de la Germania i de les seves conseqüències en la història de Mallorca, el Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, amb la col·laboració del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca, proposa dur a terme una trobada acadèmica, amb estructura de jornades, en què els més reputats especialistes tractin detalladament els aspectes abans enunciats.

El gruix de les ponències correspondrà al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, tot i que també s’encarregarà la presentació de ponències a experts externs amb aportacions de vàlua reconeguda, tant d’altres universitats (sobretot de l’àmbit de la corona d’Aragó) com de fora del món universitari.

Així mateix, en diferents àmbits es permetrà la presentació de comunicacions, fonamentalment referides a estudis de cas o locals (com, per exemple, els esdeveniments i les conseqüències de la Germania en diverses poblacions illenques). La qualitat d’aquestes comunicacions serà supervisada per un consell científic, integrat per especialistes i nomenat expressament.