El conseller de Medi Ambient i Territori Miquel Mir, ha visitat aquest dijous la finca pública de Planícia, gestionada per l'Institut Balear de la Natura (IBANAT), i on s'està desenvolupant un pla de gestió agroforestal activa que ha permès recuperar 28,5 hectàrees del lloc per al seu ús agrícola, a més d'actuacions forestals preventives.

Segons ha explicat la Conselleria, aquest pla gira al voltant de quatre eixos principals, entre els quals es troba la recuperació i el manteniment de les zones de cultiu i la incorporació de ramaderia per a la gestió integral dels recursos agropecuaris de les finques.

A més, es treballa per a restablir la gestió forestal, a través de la protecció de la biodiversitat i de l'execució de faixes de protecció contra incendis, per exemple. L'últim eix en què es treballa és el de garantir el dret d'accés al medi natural sense posar en perill la conservació de l'espai.

El conseller Mir ha destacat que Planícia és un exemple perfecte que la gestió activa, la recuperació dels usos tradicionals i l'accés al medi natural no són només compatibles, sinó que són complementaris. El conseller ha recordat també que la gestió adaptativa del paisatge és una eina imprescindible per a fer front a l'emergència climàtica.

«Amb una actuació integral com aquesta aconseguim espais naturals més resilients als desastres naturals cada vegada més freqüents, com a grans incendis forestals o inundacions», ha afegit. Segons han recordat, des que es va adquirir la finca per part del Govern el 2009, l'objectiu principal ha estat donar resposta a l'abandó, que ha propiciat una pèrdua de les antigues zones de cultiu i una extensa continuïtat de la coberta forestal.

Aquest increment pot suposar potencial per a incendis més intensos i extensos. Així, la recuperació de part del sòl agrícola, juntament amb les mesures d'autoprotecció, com les faixes, disminueixen el risc d'incendi.

Segons han detallat, Planícia, en els anys 50, quan s'explotava la finca de manera privada, havia arribat a tenir més de 100 hectàrees dedicades a l'ús agrícola, que van anar minvant fins a ser residuals, una situació que es va començar a revertir en ser pública.

Recuperar els usos tradicionals ha afavorit, doncs, la conservació de la finca i ha plantejat nous reptes, sobretot encarats a promoure una nova bioeconomia que faci costat a l'aprofitament dels productes agraris.