El Govern ha iniciat aquest dimecres a Artà la instal·lació de les pedres de la memòria democràtica dins del Projecte Stolpersteine, dirigit per l'artista alemany Gunter Demnig.
La Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica ha informat aquest dimecres que l'acte de col·locació d'aquestes pedres de la memòria ha comptat amb la presència de familiars, autoritats: el secretari autonòmic, Jesús Jurado; l'alcalde d'Artà, Manolo Galán; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; l'investigador Jaume Morey i també de Maria Antonia Oliver, presidenta de l'Associació Memòria de Mallorca.
Aquestes pedres platejades són un homenatge a les víctimes del franquisme. Les llambordes contenen una placa d'acer inoxidable amb la informació de la víctima, com el nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada, i data i lloc on va ser assassinada. Les mateixes s'instal·len en diferents llocs, que corresponen a la direcció on van viure o el lloc on varen treballar.
Així, 20 d'aquestes plaques recordaran, per primera vegada, el nom de dones que van ser víctimes del franquisme a Balears. Com és el cas de Magdalena *Bassa, de Son Carrió, que la seva la placa serà instal·lada aquest dijous. L'acte comptarà amb la presència de familiars, autoritats locals i també d'Antònia Matamalas Prohens, fundadora de Dones de Llevant.
La primera pedra Stolpersteine daurada d'aquest projecte, dedicada a les víctimes que van ser recloses en camps de concentració nazis, s'instal·larà a Algaida aquest divendres, en record de Joan Llompart Garau, detengut el 28 de maig de 1944 i deportat al camp de concentració alemany Buchenwald.
El projecte Pedres de la Memòria, impulsat per la Direcció General de Memòria, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme a Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria vinculades al Projecte Stolpersteine.
El projecte col·loca dos tipus de llambordes. D'una banda, les pedres Stolpersteine daurades que volen recuperar el nom de les víctimes que van ser recloses en camps de concentració nazi. Amb aquest objectiu s'instal·laran 54 pedres daurades a Balears: 20 a Menorca, 16 a Eivissa, 13 a Mallorca i 5 a Formentera.
D'altra banda, també s'instal·len pedres de la memòria platejades, que recorden el nom de víctimes del franquisme. Concretament, es retrà homenatge a 43 víctimes del franquisme en el conjunt de les Illes: 22 a Mallorca, 8 a Menorca i 8 a Eivissa, 4 a Barcelona i una a Madrid.
Aquest projecte ha estat elaborat per un equip de treball integrat per membres de les dues comissions tècniques del Govern: la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses i la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics de Balears.
La llista de 54 víctimes del nazisme inclou no sols el nom de persones que van ser assassinades en camps de concentració nazi, sinó també aquelles de les quals es té constància que van ser alliberades. L'elaboració i coordinació d'aquest treball ha estat a càrrec de la historiadora Elena Rodríguez, especialista en la matèria.
Actualment hi ha 36 pedres de la memòria el conjunt de les Balears. En finalitzar aquest projecte seran 133 les llambordes, daurades i platejades, que recordaran les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes. Per a més informació es pot consultar el lloc web del Govern dedicat a la Memòria Democràtica, www.memoria.caib.es
