cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 23°
23°

Beatriu Defior: «L’anàlisi de casos denunciats a l'Oficina de Drets Lingüístics permetrà detectar mancances en la normativa actual»

A principis del mes de desembre de 2020 es va presentar públicament l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics impulsada per la Direcció General de Política Lingüística del Govern. Ara, dos mesos i mig després, feim un primer balanç amb la Directora General, Beatriu Defior.

Quina resposta ha rebut l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics en els primers mesos del seu funcionament? Heu rebut moltes queixes?

En aquests dos primers mesos de funcionament de l’Oficina, hem rebut 37 sol·licituds de ciutadans. La majoria són reclamacions, és a dir, escrits de persones que consideren que s’han vulnerat els seus drets lingüístics. També hi ha suggeriments, que és quan algú ens fa arribar propostes amb la intenció de millorar l’atenció dels drets lingüístics, i alguna consulta, això és, peticions d’assessorament sobre un tema vinculat amb els drets lingüístics.

S’ha de dir que l’Oficina també pot actuar d’ofici. Això vol dir que, quan ens assabentam (a través de la premsa, les xarxes socials...) d’una situació que afecta els drets lingüístics dels ciutadans, podem actuar sense necessitat que algú ens ho demani. En aquest temps l’Oficina ha iniciat 6 actuacions d’ofici, que amb les actuacions a sol·licitud dels interessats fan un total de 43 casos.

És important, però, que els ciutadans col·laborin amb l’Oficina, perquè això demostra una consciència sobre els seus drets i perquè ens permet tenir una visió més exacta de la realitat. No oblidem que l’Oficina es va crear per donar resposta a una necessitat social constatada, que és la vulneració de drets lingüístics dels ciutadans, i molt especialment dels que opten per emprar la llengua catalana. L’objectiu seria que l’Oficina no fos necessària.

Ens podríeu dir, en general, cap a qui van dirigides aquestes queixes?

La majoria de reclamacions se centren en l’Administració, i en concret en l’Administració autonòmica. No s’ha d’interpretar que en aquest àmbit hi hagi més casos de vulneració, sinó que és el que està més regulat i on és més fàcil constatar incompliments de la normativa i reclamar.

Moltes de les reclamacions afecten l’àrea de salut. S’ha de tenir en compte que, en la situació sanitària que vivim, els ciutadans tenim més contactes que mai amb aquests serveis. A més, és un àmbit en què hi ha molt personal de fora del domini lingüístic i en què les mesures per normalitzar l’ús de la llengua catalana s’han començat a aplicar més tard que a la resta d’àmbits de gestió pública. Ara bé, moltes vegades només es tractaria de tenir present la qüestió lingüística en les actuacions que es duen a terme i s’evitarien fàcilment situacions que no respecten els drets dels ciutadans.

Quin procediment se segueix, un cop que el ciutadà ha interposat la reclamació?

Quan rebem un escrit d’un ciutadà, valoram en primer lloc que tengui una relació directa amb els drets lingüístics. L’Oficina ara mateix rep molts escrits de ciutadans sobre altres aspectes vinculats amb la llengua, als quals intentam donar resposta des d’altres departaments de la Direcció General de Política Lingüística.

En el cas de les reclamacions i els suggeriments, els tècnics de l’Oficina analitzen si tenen base jurídica. Si no és així, s’arxiven, cosa que es comunica a la persona que ens l’ha fet arribar.

Quan rebem una reclamació o un suggeriment fonamentat, ens posam en contacte amb l’altra part a fi d’esmenar la situació que ha provocat la vulneració del dret o per solucionar la mancança detectada. Es duu a terme una tasca de donar a conèixer la normativa aplicable i de fer propostes d’actuació per millorar el funcionament.

Ja que l’Oficina no disposa de capacitat sancionadora, què es pot fer perquè aquestes vulneracions de drets lingüístics no es tornin a donar?

Cal aclarir que l’Oficina no té capacitat sancionadora perquè és un instrument que té com a objectiu garantir l’aplicació del marc legal, i la normativa vigent no preveu sancions en matèria de llengua.

D’altra banda, constatam que l’enfocament de la mediació funciona. Així, per exemple, i segons Isidor Marí, l’experiència a llocs com el Canadà demostra que la via de l’arbitratge, que cerca rectificar el comportament futur de l’entitat infractora, resol la majoria de casos, tot i que seria convenient disposar de la figura de la sanció per als casos greus o reiteratius.

Algunes de les tasques que pot dur a terme l’Oficina són proposar mesures normatives i divulgar informació en matèria de drets lingüístics, entre altres. Quines línies de treball teniu previstes en aquest sentit?

Pel que fa a les mesures normatives, una de les tasques que es poden dur a terme des d’ara és la revisió de les iniciatives normatives del Govern des de la perspectiva dels drets lingüístics. Més endavant, l’anàlisi i el tractament de casos permetrà detectar necessitats i mancances en la normativa actual i proposar maneres d’esmenar-les.

Una altra via d’actuació, com bé deis, és divulgar informació en matèria de drets lingüístics. Entenem que és necessari incrementar la consciència dels ciutadans quant als seus drets lingüístics, ja que ara sovint es desconeixen o no s’exerceixen per motius molt diversos (perquè els ciutadans han après a renunciar-hi, per por, perquè no han tingut l’oportunitat d’aprendre la seva llengua a l’escola...). Aquesta feina de divulgació la durem a terme des de diferents plataformes: a través de la pàgina web de l’Oficina, amb escrits d’opinió a la premsa, mitjançant les xarxes socials, amb campanyes específiques...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pep Gri, fa 5 mesos

És molt fàcil: bastaria que en Juli Fuster, director general de l'IBSALUT, donàs l'ordre que tot es fes en català. Però no hi ha voluntat política perquè el català sempre ha suposat una nosa a determinats polítics, una obligació que miren d'esquivar sempre que poden.

Valoració:9menosmas
Per Ja n'hi ha prou!, fa 5 mesos

És urgent! Actuau d'ofici a la Conselleria de Salut i Consum:



https://www.dbalears.cat/balears/2021/02/20/349043/vols-vacunar-nomes-pots-fer-castella.html

Valoració:9menosmas
Per Toni, fa 5 mesos

A veure si aconsegueixen que l'IB-Salut conegui i respecti els drets lingüístics dels ciutadans d'aquesta Comunitat Autònoma i surtin ja d'una vegada per totes d'aquest monolingüisme en què estan instal·lats.

Valoració:10menosmas
Per Burocràcia, fa 5 mesos

Els canadencs no són com els espanyols, i també, si la normativa vigent no permet sancionar, com es pot garantir l'aplicació de la normativa vigent? I sobretot, per analitzar el nivell d'incompliment vigent, és a dir la volneració de drets, no cal esperar que ningú posi denúncies, basta que el Govern prengui la iniciativa.

Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris