Les Balears instal·laran 92 nous llambordins daurats i platejats per a homenatjar víctimes del feixisme i del nazisme, una iniciativa que neix del projecte alemany 'Stolpersteine', que ret homenatge a l'horror que varen viure aquestes persones i les seves famílies, segons ha explicat aquest dimecres el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado.

Del total de llambordins, que pretenen «lluitar contra l'oblit», 54 són daurats i contenen els noms de víctimes del nazisme a les Balears, mentre que els 43 restants són platejats i recullen informació sobre víctimes del feixisme.

Aquest homenatge s'estendrà a totes les illes. En concret, Menorca comptarà amb 20 llambordins daurats i vuit platejats; Mallorca col·locarà 13 daurats i 22 platejats; Eivissa tindrà 16 daurats i vuit platejats, i Formentera instal·larà quatre llambordes daurades.

Amb aquestes 92 llambordins, les Balears comptaran ja amb un total de 133 'stolpersteine', de les quals 71 són daurats i els 62 restants, platejats, segons ha precisat aquest dimecres el secretari autonòmic de memòria democràtica, Jesús Jurado.

En una roda de premsa, Jurado ha destacat que aquests nous llambordins reten homenatge a 20 dones, d'entre les quals destaquen Pilar Sánchez, Margalida Jaume, Gabriela Grimalt i Magdalena Bassa, entre altres.

A més, es col·locaran altres quatre llambordes a Barcelona i un altre a Madrid, per a retre homenatge a quatre milicianes que van morir a Manacor i a una militant del partit comunista que va néixer a Badajoz, que va viure uns anys a Madrid i que, finalment, es va suïcidar en l'antiga presó de dones de Can Sales, a Palma.

Jurado ha remarcat que aquestes llambordes són un homenatge a les vida d'aquestes persones, i no a la seva mort, per això es col·loquen en els llocs en els quals van viure, en els quals van treballar o en els quals van passar gran part de la seva vida.

Per part seva, el conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Històrica, Juan Pedro Yllanes, ha remarcat que aquestes pedres cerquen «contar una història personal, recordar tragèdies amb nom i cognoms i retornar a les víctimes el lloc d'on mai haurien d'haver desaparegut».

Així mateix, ha recordat que aquest projecte va ser creat per l'artista alemany Gunter Demnig en 1992 en Colònia i ha explicat que, a partir d'aquí, la iniciativa va anar creixent cap a altres tipologies de víctimes, amb el denominador comú d'haver sofert persecucions franquista o nazis.

Aquestes llambordins, coneguts com «el monument descentralitzat a les víctimes del feixisme més gran del món», va aterrar a Mallorca en 2018, quan es van col·locar 20 pedres en record a 19 alcaldes i un president de la diputació provincial.

Per part seva, la presidenta de l'Associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha reivindicat que aquesta iniciativa té també una funció pedagògica, perquè el fet de trobar-te aquests llambordins al carrer «t'obliga a mirar el nom i a mirar qui són».