Un total de 42 entitats i set ciutadans han presentat 946 al·legacions a l'avantprojecte de la futura llei educativa de les Balears, que aquest divendres ha estat presentat pel conseller d'Educació, Martí March, en el Consell Econòmic i Social.

El conseller ha destacat que aquest avantprojecte és una «fita històrica», perquè significa la creació de la primera llei integral d'educació, i ha ressaltat l'esforç per «comptar amb la màxima participació possible», per a garantir un consens.

La Conselleria d'Educació ha remarcat que aquesta futura llei està sent dissenyada a partir d'un «gran procés de participació» i ha assenyalat que les al·legacions presentades durant el seu debat són una mostra d'això.

Paral·lelament a aquest procés participatiu, el Consell Escolar de les Balears està elaborant un informe sobre l'avantprojecte d'aquesta llei, que es transmetrà posteriorment a la Conselleria de Presidència perquè la remeti al Consell de Govern.

El Consell de Govern serà l'encarregat d'aprovar l'avantprojecte d'aquesta llei i, finalment, s'iniciarà la seva tramitació parlamentària. En aquest sentit, s'estan realitzant reunions amb tots els grups polítics per a aconseguir el màxim suport i consens.

«Hem de ser capaços de trobar els punts en comú en els quals tots estiguem d'acord», ha manifestat March, que també ha subratllat que «la política educativa dóna resultat quan hi ha una continuïtat».

La Conselleria ha recordat que aquesta llei «marca les línies a seguir durant els pròxims anys per a aconseguir un sistema educatiu més estable, innovador i inclusiu». Així mateix, ha reivindicat que el seu objectiu és «millorar la qualitat» de l'educació.

Aspectes de la futura llei

Entre els aspectes d'aquesta llei es troben l'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres; el disseny curricular per competències; l'impuls de la innovació educativa, i la regulació de la funció docent.

També garanteix el compromís d'arribar al cinc per cent del producte interior brut (PIB) d'inversió en educació; un model lingüístic basat en l'adquisició de les competències establertes, i més vies de participació de la comunitat educativa.

D'altra banda, cerca una nova estructuració de les delegacions territorials, dotant-les de major capacitat administrativa; la regulació del primer cicle d'educació infantil, i la promoció de la Formació Professional.

Finalment, contemplen la creació de l'Institut d'Ensenyaments Artístics Superiors i la institucionalització de les polítiques que s'han estat fent des de 2015 en l'ensenyament concertat, com l'escolarització equilibrada.

«Caminar cap a la prosperitat econòmica suposa comptar amb una ciutadania formada per al segle XXI i, davant un moment d'incerteses com el que vivim, només es pot respondre des del coneixement», ha reivindicat el conseller.