El Consell de la Joventut de les Illes Balears ha denunciat en repetides ocasions la precarietat que viuen els joves, «que som els principals patidors de la crisi económica però que abans de la crisi ja estàvem en una situació precària».
Per una banda, la crisi sanitària «ha posat de manifest la precarietat que viuen les joventuts illenques i és que cal recordar que els preus del lloguer a les Illes són tan alts que un jove necessita un 117% del seu sou per a poder pagar-lo, la qual cosa obliga a compartir pis i genera un problema d’infrahabitatges». Aquesta taxa és la segona més alta de tot l’Estat, només superada lleugerament per la de Catalunya. «En tot cas si ens volem emancipar amb una hipoteca, les dades són igual de preocupants però destinam un 90% del nostre sou, com a mínim sembla que ho podem assumir», han destacat.
Per una altra banda, ens trobam que gairebé la meitat dels joves menors de trenta anys o bé es troben en ERTO o bé a l’atur. «La crisi sanitària ha posat de manifest la feblesa del model econòmic de les Illes i la necessitat d’un canvi. Les joventuts reivindicam una política d'ocupació i emancipació juvenil més forta. Calen polítiques valentes de foment de l’ocupació juvenil», han remarcat.
