nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
12°

Armengol a La Vanguardia: «Hem trobat a faltar Catalunya... mentre no arribi la independència cal tenir els peus a terra»

Aquest diumenge el diari barceloní La Vanguardia ha publicat una entrevista amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, elaborada per Nekane Domblás i Lola García.

Armengol repassa les principals qüestions de l'actualitat política de les Illes Balears, parla de finançament, de la gestió de la pandèmia, de la relació amb la resta de Països Catalans, de la monarquia espanyola...

La presidenta del Govern explica que «El procés a Catalunya dificulta les relacions. Jo trob a faltar que Catalunya exerceixi el seu pes a Espanya. Ha deixat d'exercir-lo pensant en la independència que jo no discutiré, però que mentre no arribi… cal tenir els peus a terra. Es negociarà un sistema de finançament i hauríem de tenir veus potents defensant un model de repartiment diferent. Tenim molt bona relació amb Ximo Puig i amb el Govern català. Són necessàries aquestes aliances».

Tot i que revela que va tenir una relació més fluïda amb Carles Puigdemont que no amb Quim Torra i explica que «anàvem a una conferència de presidents sense Catalunya i els que defensàvem una Espanya plural érem pocs. Ara tenim un Govern d'Espanya que per necessitat i per convicció s'ha hagut d'obrir a pactar amb partits nacionalistes o que entenen bé l'Espanya plural. La pandèmia ha obligat a cogovernar. I això el podem aprofitar per a altres coses. I aquí estam no sols Balears, Catalunya o València. També la presidenta de Navarra, el País Basc, fins i tot amb Feijóo a Galícia ens podem entendre i combatre una concepció molt centralista».

Les lliçons de la pandèmia

Armengol afirma haver tret tres conclusions de la gestió de la pandèmia: «primera, cal mantenir uns serveis públics forts, amb la sanitat pública no es juga. Segona, aquest és un món globalitzat, importa el que passa a la Xina o el Perú i necessitem aliances per a afrontar problemes comuns com el canvi climàtic. I tercera, en moments així la societat treu el millor, la solidaritat».

La monarquia espanyola

Armengol també opina sobre la corrupció de la monarquia espanyola: «tot el que se sap, s'investiga i s'intueix li fa un flac favor a la monarquia. La institució queda socialment en una situació complicada. Cal ser valents, clars i transparents per part de la Casa Reial. No és gens edificant. El Rei actual no ha de respondre, però la figura del rei Joan Carles era una figura clau de la monarquia».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Moll, fa mes de 3 anys

Hello Bonjour



Bien que français, mon grand père est d'origine de Mallorca, de Arta. C'est un Moll comme moi, bien entendu, qui vit en pays catalan a an Cébria a coté de Perpignan. Je suis vos informations et vous souhaite de bonnes fêtes!



Tot i que és francès, el meu avi és de Mallorca, d’Artà. És un Moll com jo, és clar, que viu al país català a San Cébria, a prop de Perpinyà. Segueixo la vostra informació i us desitjo bones festes!

Valoració:1menosmas
Per Macià, fa mes de 3 anys

Per "Joan (Mallorquí)".
Té raó quan diu que a les Illes Balears parlam les variants del català que anomenam mallorquí, menorquí i eivissenc. Ara li falta aprendre d'escriure aquesta variant d'una manera coherent, en lloc de fer un frit i bollit de mallorquí vulgar, barceloní estàndard i castellà. Diu que no li interessen els catalans, però escriu "cognom" com diuen a Catalunya i no "llinatge", com deim a Mallorca. Escriu "predina", vulgarisme per "padrina". Escriu "cap simpatia", traducció servil del castellà "ninguna simpatia"; en mallorquí deim "gens de simpatia". Escriu "sabre", que no és ni figa ni rem: ni català estàndard ("saber") ni mallorquí ("sebre"). Ben igual passa amb "vos convido", que no és ni figa ni rem: a Barcelona diuen "us convido" i a Mallorca "vos convit" (no n'endevina ni una!).
Un garbull farcit de faltes d'ortografia de tota casta: "sóm" per "som", "rondallas mallorquinas" per "rondalles mallorquines", "vasc" per "basc", "haveri" per "haver-hi"...
Tampoc l'endevina a l'hora d'usar els articles: mescla el literari i el salat sense criteri, a la babal·lana. Això no és català de Mallorca, ni de Barcelona, ni d'enlloc. La seva escriptura no dignifica el català de Mallorca; més aviat el degrada. Per ventura cerca això, vist l'anticatalanisme del seu escrit: com que els catalans li fan nosa, destrossa el mallorquí.

Valoració:6menosmas
Per Bielot, fa mes de 3 anys

Mallorquins de nació catalana, mallorquins de nació forastera, forasters imperialistes i estrangers. Es tot el que hi ha a Mallorca.

Valoració:1menosmas
Per Visca la Catalunya sencera!, fa mes de 3 anys

@Neus



Alerta!
El Principat és part de la Catalunya continental i Mallorca és part de la Catalunya insular; així, tant el Principat com Mallorca no som veïns de Catalunya: som Catalunya; els països veïns són Espanya, Occitània, Itàlia...

Valoració:5menosmas
Per Joan (mallorquí), fa mes de 3 anys

Jo sóm mallorquí, un des que té 24 cognoms mallorquins. En es meus avantpassats no hi ha cap vincle o apetència per Catalunya ni per es catalans, molt al contrari, la meve predina Margalida, la qual em va ensenyar a llegir Rondallas mallorquinas, no els tenia cap, cap simpatia.
No hi ha cap fita històrica que ajunti Catalunya amb Balears, que no hagi estat recentment inventada o manipulada. Però sobretot, no vull sabre res de res d'una societat que durant el segle XIX (i XVIII) van ser els que més frafic d'esclaus faren fe en el mon (junt amb Portugal).
Vos convido a estudiar sobre se esclavisme a l'Espanya de ses Antilles i veureu que el nom de Catalunya estava associat a esclavista a Cuba. La industrialització de Catalunya, finals de segle XIX i principis del segle XX, se va realitzar gairebé íntegrament amb les fortunes dels empresaris esclavistes i sense anar més lluny el mecenes de Gaudí era un esclavista i la família Güell eren esclavistes.
A Catalunya, al segle XIX es va crear la Lliga Antiabolicionista (composta per més 60 grans empresaris catalans i politics) i el Diari de Barcelona l'any 1876 va escriure un editorial on deia "Si Madrid il·legalitza l'esclavisme, Catalunya mai l'hi perdonarà". Molts historiadors independents fixen aquesta època com el naixement del nacionalisme identitari catalá i vasc. Per tant, no m'interessa fer-me amic d'una societat que fonamenta la seva riquesa, es seus carrers, ses avingudes, art i cultura d'acord amb una economia basada en amb la sang i genocidi dels esclaus i en base a explotar els recursos naturals d'Amèrica amb les llicències que els concedia els Reis d'Espanya com a compensació als seus royaltis. Els que tenien ses llicències d'explotació des recursos naturals a Amèrica eren Catalans, Basc i Asturians.
Em fa vergonya i llàstima que pot haveri mallorquins que volen unir-se a aquesta societat mitjançant vincles que mai han existit.
A les Illes Balears es parlen variants de l'Català, el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc, li agradi a la Armengol o no li agradi li agradi a la progressia baleàrica o no li agradi

Valoració:-8menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 3 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"



Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)



Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:4menosmas
Per clar i català, fa mes de 3 anys

es fatxes castellans volen desunir sa família catalana, i així ells poder-se quedar en son lloc. No sospiten de que ens pareix un canvi impossible ? No és igual un germà que un paràsit foraster.

Valoració:3menosmas
Per Neus, fa mes de 3 anys

A I tant, amb un exemple ho entendras: imagínat que tens varies mares, a que nomes n’estimaras a una?. Idó aixó ens pasa a molts mallorquins que ens estimem l’illa i també a la nostra veina Catalunya. Per qué us molesta tant que ens estimen als nostres veins?

Valoració:8menosmas
Per Neus, fa mes de 3 anys

La meva llengua,cultura, historia, literatura és el q m uneix als meus antepassats.Jo, meus pares,avis biisavis tenim arrels en aquesta terra i es diu q son.una terra d acollida.Fem nostre aquest llegat. És tant el q tenim. Estimades illes

Valoració:10menosmas
Per Lisa, fa mes de 3 anys

Ja se sap que l'ignorància es molt atrevida, però no tot és culpa dels forasters, potser sí s'ensenyès l'història de tots els indrets i no només la de les Castelles, estarien més ben documentats..

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente