La Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca ha posat en marxa aquest divendres l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears. Aquest nou organisme públic depèn de la Direcció General de Política Lingüística. Després de mesos de preparació, inicia l’activitat pública amb un equip tècnic de tres persones: un director, un assessor jurídic i un auxiliar administratiu. Tots tres són personal funcionari.

Segons han explicat des del Govern, l’Oficina tendrà diverses funcions. D’una banda, tramitarà reclamacions sobre la vulneració de drets lingüístics i recollirà suggeriments sobre la tutela d’aquests drets. També atendrà consultes sobre drets lingüístics i la normativa que els empara, i divulgarà informació sobre la matèria. Farà un paper de mitjancera en els casos de vulneració dels drets, a partir de la col·laboració, l’assessorament i l’oferiment de recursos. «Tot i que no té capacitat sancionadora, podrà proposar mesures normatives quan es consideri necessari per garantir els drets lingüístics dels ciutadans de les Balears», han assenyalat.

Es tracta d’un nou instrument al servei dels ciutadans, que actuarà, amb diferents graus de capacitat d’intervenció, en l’àmbit de les administracions públiques -en el marc de la millora contínua dels serveis públics- i també en l’àmbit de les persones físiques i jurídiques de naturalesa privada.

En aquest sentit, han apuntat que ja existeixen organismes similars en altres indrets, com l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya, l’Elebide, del País Basc, o l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià. Tots aquests organismes basen la seva actuació en la informació sobre drets lingüístics, la mediació i l’arbitratge. En aquest línia destaca, així mateix, l’experiència positiva de l’Oficina de la Llengua Francesa del Canadà.

L’acte institucional de presentació s’ha duit a terme el capvespre d’aquest divendres a l’Arxiu del Regne de Mallorca. Hi han assistit, tant presencialment com telemàticament, autoritats, representants de la societat civil i juristes especialitzats en drets lingüístics.

Segons ha explicat la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, «l’objectiu és que els ciutadans se sentin acompanyats, que percebin que el Govern els fa costat». Defior ha assenyalat que «la protecció dels drets lingüístics des de l’Administració no comença ni acaba amb l’Oficina», i ha recordat que, només l’any 2020, la Direcció General ha atès una cinquantena de casos de discriminació lingüística, i que també ha actuat d’ofici.

El nou organisme neix per ajudar a garantir que tots els ciutadans puguin gaudir de seguretat lingüística. En aquest sentit, el conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha remarcat que «la seguretat lingüística implica que els parlants viuen en un entorn en què poden triar la llengua que volen emprar, sense pressions».

L’Oficina vetlarà pels drets associats a les dues llengües oficials «des de la consciència que els drets que és més probable que siguin vulnerats són els dels que trien emprar el català», segons ha expressat la secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret.