Aquest divendres, 4 de desembre, es presenta la nova Oficina de Drets Lingüístics del Govern, però d'oficines de drets lingüístics n'han existit a les Illes Balears des de fa, com a mínim, 22 anys.

La primera Oficina de Drets Lingüístics la va presentar la plataforma Joves de Mallorca per la Llengua el 26 de febrer de 1998. Tenia la seva seu física al carrer Impremta de Palma (seu de l'Obra Cultural Balear d'aquella època), era atesa per joves voluntaris i assessors legals també voluntaris i comptava també amb un telèfon d'atenció a les persones que volien fer la seva denuncia.

Obra Cultural Balear

A partir de l'any 2006, va ser l'Obra Cultural Balear qui va agafar el testimoni de la feina que feia l'Oficina.

El 6 de setembre de 2007, l'OCB va fer un acte públic, al teatre sindical de CCOO de Palma, per a denunciar els casos de que s'havien produït aquell any entre els quals, els patits per Toni Mestre i Saïda Saddouki a mans d'agents de la Guàrdia Civil. Aquell mateix any, el mes de novembre, un representant de l'Entitat va ser rebut al Ministeri d'Interior espanyol per tractar aquestes denúncies i l'aleshores Director General de la Policia i la Guàrdia Civil, Joan Mesquida, va donar ordres a tots els agents policials perquè respectassin el drets dels ciutadans a parlar en català.

El gener de 2008, l'OCB va posar en marxa DRETS, Oficina dels Drets Lingüístics, primer amb seu al carrer Pare Bartomeu Pou de Palma, i després a Can Alcover, amb un telèfon d'atenció al públic i amb un professional dedicat a la dinamització del nou servei.

L'OCB esplicava que «Davant la situació de retrocés en les garanties dels drets lingüístics viscuda en els darrers anys, l’OCB ha posat en marxa l’Oficina dels Drets Lingüístics (ODDL), una iniciativa que durant els dos primers anys s’ha pogut dur a terme sobretot gràcies a l’esforç voluntari de totes les persones implicades». I marcava com a principals objectius: «garantir el dret a utilitzar la llengua catalana a tots els àmbits i serveis; protegir i defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants tant a l’àmbit públic com al privat i denunciar la seva vulneració, quan es produeixi i promoure l’ús social de la llengua catalana.

En aquella etapa, l'OCB va comptar amb el suport del Consell de Mallorca per mantenir aquell servei a la ciutadanis: «Un cop constatada la necessitat d’aquest servei, l’Oficina de Drets Lingüístics es va plantejar com a objectiu per a l’any 2008 la professionalització de l’entitat un fet que a estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Política Lingüística del Consell de Mallorca».

Aquella etapa de l'Oficina dels Drets Llengua manté un servei de queixes i denuncies i des d'enguany, l'OCB manté la Bústia dels Dretls Lingüístics.

Ara, el desembre de 2020, el Govern recull el testimoni de la feina feta per la societat civil i posa en marxa la nova Oficina de Drets Lingüístics, vinculada a la Direcció General de Política Lingüística i que ha de servir per promoure i protegir els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears.