algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 22°
22°

Una tesi de la UIB cataloga el patrimoni paleontològic de Mallorca i documenta més de 1.000 llocs d'interès

UIB

Una tesi doctoral defensada a la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha catalogat i valorat el patrimoni paleontològic de Mallorca, una labor fonamental per a conèixer la història geològica de l'illa. La tesi, llegida per Bernat Morey Colomar, ha documentat 1.109 llocs d'interès, el 30 per cent dels quals són noves aportacions.

Segons ha explicat la UIB en un comunicat, fruit d'aquest treball és la catalogació d'al voltant de 2.000 tàxons, entre els quals figuren ossos i restes vegetals triàsics, amonites juràssics i cretàcics, mol·luscos, restes vegetals, carbó i mamífers eocens i oligocens, esculls *coral·lins miocens; mol·luscos i vertebrats endèmics miocens, pliocens i plistocens. Gran part d'aquest patrimoni està custodiat en la Societat d'Història Natural i en Museu de Ciències Naturals de Sóller.

L'investigador, a més, ha caracteritzat i valorat els llocs d'interès paleontològic partint de factors intrínsecs (riquesa i singularitat estratigràfica i taxonòmica, extensió, potència, densitat, conservació del material) i de gestió (interès científic-històric, accessibilitat, vulnerabilitat, entorn rellevant, interès pedagògic o turístic).

Ha permès dirimir quin és el patrimoni més rellevant, útil o amb més necessitat de protecció. Tot això ha donat lloc a una proposta de gestió individualitzada per a cada conjunt patrimonial i a un avanç en el coneixement de la història geològica de Mallorca.

La recerca mostra que prop d'un 45 per cent dels llocs d'interès paleontològic són molt valorats de manera intrínseca i contenen tàxons significatius, però només un 25 per cent es poden considerar útils quant a gestió.

L'investigador proposa la neteja, recuperació i estudi, la gestió i vigilància patrimonial especialitzada, i incloure'ls en figures específiques de protecció controlades per la comissió de patrimoni, a més de potenciar la capacitat didàctica i divulgativa dels llocs d'interès paleontològic útils.

L'estudi també assenyala que més del 50 per cent dels llocs d'interès paleontològic estan situats en nuclis urbanitzats i que, d'aquests, el 75 per cent estan degradats o malmesos per l'impacte de l'acció humana.

L'investigador apunta que l'entorn patrimonial associat a aquests llocs augmenta les possibilitats de gestió. Atenent la seva representativitat, accessibilitat, condicions d'observació, vulnerabilitat, interpretació i entorn, l'investigador ha seleccionat els llocs d'interès paleontològic que podrien ser útils des del punt de vista divulgatiu i turístic, i proposa 30 rutes patrimonials, a més d'un catàleg de centres d'interpretació des dels quals es podria donar a conèixer aquest patrimoni. Alhora, reivindica la creació d'un Museu de Ciències Naturals de titularitat pública.

Segons han apuntat, la tesi doctoral de Bernat Morey fa aportacions importants per al coneixement de la història geològica de Mallorca. Així, organitza el període neogen postectònic en cicles marins/continentals segons les glaciacions antàrtiques i àrtiques, tot això amb el suport del registre descobert. També assenyala que la disposició i l'alineació dels relleus documenta la distensió de l'estructura de l'illa els últims 15 milions d'anys, tot d'acord amb la distribució del registre fòssil estudiat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris