Entre els dies 13 i 22 d’octubre, l’equip tècnic d’ATICS ha dut a terme la intervenció al cementeri de Porreres prevista dins el Pla d'Actuacions en Fosses de la Guerra Civil corresponent als anys 2019 i 2020, que impulsa la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern.
Es tracta de la segona actuació que s’ha dut a terme en aquest cementeri després de l’exhumació que realitzà el 2016 la Sociedad de Ciencias Aranzadi (coordinada per l’Associació de Memòria de Mallorca, amb el suport del Govern de les Illes Balears), en la qual es localitzaren 9 fosses amb 55 víctimes represaliades provinents de les presons de Can Mir i del Castell de Bellver. En aquesta ocasió s’ha actuat en el primer parterre entrant a l’esquerra del cementeri, que correspon a una zona amb panteons rodejats d’una àrea enjardinada. S’han excavat 5 sondejos, un a cada cantonada i un de central.
S’han documentat 24 enterraments ordinaris, que corresponen a inhumacions en fossa simple, individuals i la gran majoria en taüt. Pràcticament totes presenten una disposició ordenada i sistematitzada, amb una orientació d’est a oest i amb el cos ben col·locat en decúbit supí i els braços flexionats sobre l’abdomen. Antropològicament, s’ha pogut determinar que aquestes tombes pertanyien a 21 individus adults (6 homes, 7 dones i 8 de sexe indeterminat) i a 3 infantils (de menys de 6 anys).
Els materials i objectes associats a aquestes inhumacions són claus i elements decoratius dels taüts de fusta, resta de la vestimenta (botons, gafets, sabates mallorquines, etc.) i sobretot restes de rosaris amb creus i medalles (de la Verge “La Milagrosa” i de Sant Josep). Tot aquest material, juntament amb una moneda localitzada en una de les inhumacions, ens apropen a una cronologia de segona meitat del segle XIX o molt al principi del segle XX. Així, es pot concloure que, en aquest parterre, només existeixen tombes catòliques, segurament organitzades per famílies i que serien dels primers moments d’ocupació del cementeri de Porreres (a partir de 1830). Aquests enterraments es troben intactes, en posició primària, sense que cap de les diferents reformes del cementeri ni cap fossa oberta posteriorment les hagi afectat. Sense indicis de víctimes represaliades
Aquesta segona campanya ha servit per descartar una de les possibles zones del cementeri que, segons fonts orals, podrien haver estat utilitzades com a fossa comuna entre els anys 1936-1938, atès l’elevat nombre de víctimes —unes 137— que varen ser assassinades a l’Oratori de la Santa Creu de Porreres. Les tasques d’excavació que han conclòs aquest dijous no han localitzat cap indici de restes de les víctimes represaliades. El que sí s’ha trobat és una prova material de la zona dels afusellaments. Gràcies a una prospecció geofísica electromagnètica realitzada al voltant de l’Oratori de la Santa Creu s’ha localitzat una beina de bala d’arma curta de 9 mm, totalment compatible amb l’època dels assassinats.
Al llarg d’aquesta segona campanya d’excavacions també s’han realitzat treballs d’investigació a través de la teledetecció, l’estudi de fotografies i de cartografia antiga del cementeri, que han permès obrir noves línies de feina dins la recerca d’aquestes fosses comunes. Amb tot, cal esperar al resultat de l’excavació sota els nínxols, pendent dins el Pla de Fosses del 2018-2019, per acabar de determinar quina va ser la distribució de les fosses excavades durant aquells anys i poder plantejar, segons criteris tècnics, futures actuacions.
