L'equip tècnic d'ATICS ha donat per finalitzada aquest divendres la segona fase d'intervenció per trobar i exhumar víctimes del franquisme en el cementiri de Figueretes (Eivissa).
Segons ha informat la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització, aquest pla d'actuació va ser aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Balears i s'ha desenvolupat entre el 15 de setembre i el 2 d'octubre.
En concret, amb els treballs s'han realitzat tres sondejos en la fossa comuna esquerra, al costat del lloc on va ser trobada una fossa en la campanya anterior.
Munició i restes
En dues dels tres sondejos s'ha trobat munició de l'època objecte d'estudi, concretament set beines de fusell, un projectil sense disparar, un projectil de fusell disparat i dues beines d'arma curta.
Segons han assenyalat des del Govern, en totes les obertures practicades en el subsòl, s'han trobat diversos fragments de crani, alguns amb fractures d'aspecte 'perimortal' (produïdes en el moment de la mort) i altres amb possibles lesions produïdes pel pas d'un projectil d'arma de foc.
Aquests fragments formen part de concentracions d'ossos desarticulats que ara es troben dispersos, fruit de la constant reutilització del cementiri fins a la dècada dels 80.
L'equip iniciarà ara l'estudi antropològic i forense d'aquestes restes òssies per a intentar concloure a quants individus pertanyen i quants d'aquests fragments de crani presenten realment lesions 'perimortals'. A partir d'aquests resultats, s'analitzarà si es pot iniciar un protocol d'ADN de les restes.
Aquestes troballes s'han localitzat a una profunditat d'entre 80 centrímetros i un metre, coincidint amb la cota en la qual es va localitzar la fossa en 2018.
Les tasques desenvolupades també han permès documentar la presència de marques d'impactes produïts amb arma de foc en la paret d'una de les capelles laterals que està al costat dels sondejos excavats. Això, al costat de la troballa de diferents tipus de munició, suggereix que els afusellaments es van produir en aquesta zona.
Noves intervencions
D'altra banda, la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern ja estudia la possibilitat de dur a terme una tercera intervenció en el cementiri vell d'Eivissa amb l'objectiu de continuar avançant en la possible identificació de fins a 70 víctimes de la repressió franquista.
Així ho ha anunciat el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, amb motiu del balanç d'aquesta segona fase, ja que en aquesta intervenció no ha donat temps a realitzar el quart sondeig que estava previst inicialment.
Herrera ha avançat que aquesta tercera intervenció s'inclouria dins del Pla de Fosses 2020-2021 en el qual ja treballa la Secretaria Autonòmica. La decisió ha de prendre's en el si de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses.
