Va a fer-se la prova del Covid-19 al centre de salut del Camp Redó i en parlar en català l'infermera li diu «irrespectuós» i «!viva España!»

Balmany, o altres comentaris de psudònims que semblen amb estils bessons, prego valori que en alguns moments no estigui repetint amb noltros abusos que conta que feien en es seu company nin que parlava castellà? O jo almanco tenc dubtes o aquesta impressió subtil i incerta. Si fos aixís, miri, em cauria més simpàtic, o manco antipàtic, per entendre'l millor. En tot cas, salut a vostè i a tothom. I bons capficos, o peus en remull, que ve sa calor grossa amb mascaretes

Lluis: Si yo escribiera en mallorquín, lo hago cuando me pete, lo primero que se me diría que soy catalán. Cosa que no soy. Además no quiero y tampoco puedo. Aunque parezca lo contrario, no tengo nada contra los catalanes, sino contra los catalanistas que siendo, generalmente, mallorquines reniegan de lo suyo para abrazarse a lo de fuera. Todo bien cronometrado, bien marcado, sin moverse un ápice de lo dispuesto por los clérigos de la cosa. Lo de la mentalidad del franquismo, lavado de cerebro a sangre y fuego, son cosas que dice Vd. sin saberlo. Precisamente en mi juventud, en Mallorca nadie hablaba castellano. Lo oficial, la radio, los periódicos (que, por cierto, no han evolucionado, tal cual eran, tal son), o el cine eran otra cosa. Creo haberlo dejado claro. Un saludo.

"Balmany", a Mallorca hi ha persones que no parlen sa llengua des mallorquins ben igual que a Madrid hi ha persones que no parlen sa llengua des madrilenys, a Sevilla hi ha gent que no parla sa llengua des sevillans i a Múrcia hi ha gent que no parla sa llengua des murcians. Avui en dia, arreu hi ha gent que parla llengües diverses, perque arreu hi ha turisme i immigració. Aquest fet no ha d'esser un problema si ets estats apliquen una política lingüística clara i sense manies a favor de sa llengua autóctona, afavorint que tots es residents la puguin aprendre i usar. No hi ha dubte que a ses comunitats espanyoles castellanoparlants s'Estat ha aplicat sempre una política lingüística a favor de sa llengua pròpìa. Per tant, es fet que a Madrid, a Sevilla o a Múrcia hi hagi persones que parlen llengües diverses no afecta s'hegemonia des castellà com a llengua autòctona, perque s'Estat l'avala a les totes. En canvi, a ses comunitats espanyoles de llengua diferent de sa castellana això no ha estat així sinó al contrari: s'Estat no tan sols no ha afavorit sa llengua propia sinó que l’ha volguda extirpar, imposant-ne sa castellana. Ses conseqüències d’aquesta diferencia de tractament són evidents: trobar un ciutadà espanyol castellanoparlant de sa meva generació que sigui analfabet en sa seva llengua serà complicat, però en canvi conec molts de mallorquins de sa meva edat que són analfabets en sa seva llengua. Jo mateix vaig haver d'aprendre es mallorquí d'adult, perque s'escola era en castellà per imposició de s'Estat durant es franquisme. Sa mateixa imposició que a vosté li impedeix expressar-se ara i aquí en mallorquí (i això que ha tengut quaranta anys de democràcia per aprendre sa seva llengua, però no li ha interessat: sa mentalitat castellanitzadora des franquisme amb "la lengua del imperio" li ha quedat gravada a sang i foc dins es cervell!).

Mira Pepeta: Puedes dar todos los saltos que quieras y/o dar todas las arengas lingüísticas que quieras, pero en Mallorca siempre, siempre, siempre, habrá personas (evidentemente demasiadas), que hablarán en su lengua materna, que, evidentemente, no será el mallorquín. Y te lo dice uno que ha vivido unos tiempos en que nadie, absolutamente, nadie, hablaba castellano. Ya lo he dicho varias veces. En nuestra pandilla se agregó un chico que era de Madrid. Y como para nosotros era una cosa rarísima, se le apodó "es castellanete". Este hecho tan simple, en la actualidad es impensable. A los mallorquines, siempre nos han dado por saco. Antes con la lengua del imperio. Ahora catalán, catalán y más catalán. Nunca seremos nada, ya que siempre hay "gratis total", lo que en los tiempos de la oprobiosa se llamaban "tontos útiles"

@bossot Si aquesta gent se'n va... millor, no passis pena que en vendran altres que es voldran adaptar i no exigir que s'adaptin a elles. Confiï que hi hagi gent més tolerant amb ganes de fer feina. I la companyia, el que havia de.fer era traduir la informació que donava el pacient. Una primera passa per ensenyar català a la infermera de fora.

Cap mestre em podria dir quins protocols tenen les escoles per a ensenyar els alumnes com comportar-se davant d'aquestes agressions? Ho torn a demanar per si qualcú no ha entès la pregunta. No és retòrica. Els mestres lideraren l'oposició a un govern balear que anava contra el català. Entenc que n'hi ha de molt compromesos i per tant crec que qualcun pot ser capaç de respondre la pregunta sense reticències.

¿I aquesta pepeta de que deu esser?. ¿De pedás, de serradis, de cartó pedra o de pell de boniato sec?. "Barco de rejilla", diu aquesta bona al.lota. ¿I es dia que no tengam gent de fora an ets hospitals, que farás?

A missatge Polis, que demana ke es fa a ensenyament. Doncs sovint poc. Però serviria per transferència per educar altres violencies o maltractes, com p.ex racismes, ideologia, creences, opinions... Sol ser fotut per entorn a qui pateixen o mostren rebuig. I hi sol haver altres embolics complicats amb queixes. És comú a molts camins de xenofòbia molt soroll com delirant. Fins i tot quiintenta resoldre esta lligat, o parcial o autolimitat. Potser en utopia caldria impedir, contenir, i quan violent ho reconeix i mostri penediment. I ja després comenci guiat a ajudar a altres casos, com a benvinguda i reforç social. Però lo mon no es utopia ni potser això es metode millor. Jastà respost Poli, sento rollo, sobretot si dubte era retòric

"Polis", tampoc hem d'agredir ni malmenar la llengua. Els mallorquins no deim "qualcun mestre" sinó "qualque mestre", perque "qualcun" és pronom, no adjectiu. I si la frase és interrogativa, pertoca dir "cap mestre em podria dir...?" o "hi ha cap mestre que em pugui dir...?" Confondre "qualque" i "qualcun" és típic del jovent acastellanat de Palma. Les generacions anteriors de mallorquins no han comès mai aquest error. De cada vegada parlam més malament, i és una llàstima.

Parlant de limitacions Sr. Balmany, les seves amb el català, són importants.