El Grup d'Ornitologia Balear (GOB) ha demanat aquest dilluns establir una taxa a la navegació aèria i els creuers per a crear un fons per a la recuperació social i econòmica a les Illes i pal·liar els efectes de la crisi generada per la pandèmia de la COVID-19.

Aquesta és una de les propostes que l'entitat ha presentat aquest dilluns en el Parlament balear perquè s'incorporin en el Projecte de Llei de reactivació econòmica en tramitació parlamentària. Així mateix, el document lliurat incorpora esmenes de supressió i de modificació d'alguns punts.

Segons el GOB, el decret que va aprovar el Govern, que ara es tramitarà com a projecte de llei, «incorpora algunes mesures que semblen errors estratègics». Per aquest motiu, l'entitat ha presentat sèrie d'aportacions en el tràmit de participació pública, «a fi de millorar» els textos que ara es debatran a la cambra.

El president del GOB Mallorca, Amadeu Corbera, ha assegurat que des de l'entitat rebutgen «aquesta idea de reactivar l'economia a base de ciment i turisme, a costa de la desregulació urbanística». «Creim que un Govern de base ecologista i progressista, que ha declarat l'emergència climàtica a Balears, no pot castigar una vegada més el medi ambient per la recuperació econòmica», ha assenyalat.

Segons Corbera, alguns dels punts que més critiquen des del GOB són «la possible ampliació d'hotels fora d'ordenació i la falta de control democràtic en els projectes de carretera». A més, ha demanat la reconversió d'establiments turístics en una altra mena d'habitatges.

Apostar per la diversificació de l'economia

El GOB ha assenyalat que «la pressió d'alguns grups econòmics no ha de fer perdre de vista l'interès de l'arxipèlag per a anar modernitzant i reduint l'oferta turística» i així apostar «per una diversificació efectiva de l'economia».

D'acord amb el GOB, el decret llei «preveu que els hotels, discoteques, complexos esportius i altres instal·lacions que necessiten reformes, puguin quedar exempts de complir cap dels paràmetres urbanístics vigents actualment i, a més, puguin augmentar la seva ocupació un 15% sense haver de demanar llicència prèvia».

El GOB ha demanat a més que el Projecte de Llei reguli els allotjaments obsolets perquè qualsevol reforma hagi d'adaptar-se a complir amb els paràmetres urbanístics vigents o, almenys, a reduir un 50% en volum i el nombre de places. Així mateix, han sol·licitat «apostar de manera real per una oferta turística menys dependent de charters internacionals i d'augmentar el resultat econòmic final que quedi fixat en la societat illenca». També han reclamat que qualsevol reforma integral hagi de contemplar una reducció mínima del 25% en consum d'aigua i d'energia provinent de fonts no renovables.

Propostes del GOB

En el document lliurat en el Parlament s'inclouen propostes de derogació total o parcial d'alguns articles, modificacions de textos i també alguna incorporació de nou articulat. L'entitat ha reclamat, per exemple, que en la reorientació d'usos dels fons de l'impost turístic cap a despeses de la COVID-19, no es vegin afectades aquelles iniciatives dedicades a la conservació ambiental o a l'increment de la sostenibilitat ambiental.

Així mateix, han demanat que es limiti el nombre de creuers turístics a un per dia a cada port d'arribada, així com la creació d'un sistema de banc de terres cooperatiu per a posar el sòl rústic al servei de l'agricultura ecològica i de proximitat. D'altra banda, han sol·licitat la creació de l'Observatori de la Sostenibilitat i el Canvi Climàtic de Balears i la recuperació de la sostenibilitat turística en la bossa de places (cada nova plaça vendrà condicionada per la caducitat de dues de velles).