Entrevista amb Ivan Solivellas, membre de la Junta Executiva i Delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears

Per a la gent que encara no ho conegui, què és i què fa la Plataforma per la Llengua?

La Plataforma per la Llengua és una entitat que du més de 25 anys fent feina per la normalització de la llengua catalana arreu del domini lingüístic. Actualment tenim més de 20.000 socis i tenim territorials a Catalunya, l’Alguer, Catalunya del Nord, País Valencià i Illes. A més, feim activitats d’índole diversa per promoure l’ús normal de la llengua en tots els àmbits. En el cas de les Illes, tenim dos grups de treball a Menorca i Mallorca, i també compartim projectes amb persones d’Eivissa i Formentera, de manera que som presents arreu del domini illenc, i tenim mig miler de socis, a més dels voluntaris, que són el motor de l’entitat. En general, des de l’entitat treballam en diferents àmbits, com ho són drets lingüístics; cultura, joventut i lleure; l’educació; empresa i consum, així com justícia, sense deixar de banda la tasca que feim internacionalment, especialment a Europa, i la conscienciació lingüística arreu del domini lingüístic.

Quines tasques desenvolupa la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears?

L’objectiu de la Plataforma per la Llengua és normalitzar el català, la llengua pròpia de les Illes i de la resta de territoris de la catalanofonia. En el cas de les Illes, hem incidit en diferents àmbits, com per exemple la cohesió social, amb l’edició de materials i l’elaboració de xerrades; la defensa dels drets lingüístics, amb una bústia en què es poden denunciar discriminacions, així com amb materials que expliquen què podem fer com a ciutadans perquè garanteixin el nostre dret de parlar en català; demanar la presència de la llengua en diferents sectors culturals i de lleure, amb concerts com el Concert per la Llengua a Menorca, etcètera. A més, hem engegat diferents campanyes d’àmbit nacional, com la campanya dels compromisos electorals i la campanya «Som 10 milions, som una llengua!», per exemple.

Com ha afectat la crisi del coronavirus la feina de la Plataforma?

Òbviament aquesta situació ens ha afectat a tots. En el cas de la Plataforma, teníem una agenda molt atapeïda per la campanya «Som 10 milions, som una llengua!» amb diferents actes, a més, a Formentera participàvem de l’organització d’una diada per la llengua i, per descomptat, ho hem hagut de cancel·lar tot. Amb tot, hem aprofitat aquests dies de ser a casa per engegar una repensada de l’estratègia de l’entitat, per definir projectes, activitats, etc., en què han participat més de cinquanta persones, entre socis, voluntaris i simpatitzants, i d’aquí han sorgit diferents iniciatives que desenvoluparem tot d’una que aquesta suposada nova normalitat ens ho permeti de fer.

Quins són els projectes per aquest 2020?

Parlar de projectes actualment és difícil, per la incertesa de tot plegat. La nostra idea és dur a terme la diada per la llengua de Formentera, que organitza l’Obra Cultural Balear de Formentera, i desenvolupar, paral·lelament, un cicle de conferències a les diferents illes per parlar de la llengua i de la situació sociolingüística illenca. També volem reprendre les accions de carrer de la campanya de la tomàtiga i posar en marxa algun altre projecte dels que s’han anat plantejant en aquesta repensada que hem fet amb els voluntaris i socis, que se centraran en tres grans àmbits: drets lingüístics, joventut i arrelament. Amb tot, el calendari encara és lluny de poder-se normalitzar, però quan es tracta de fer feina per la nostra llengua, tots els esforços són pocs.

Quina valoració feis de la feina en política lingüística que fan les institucions?

Supòs que els lectors del diari saben, pels articles que he anat publicant, que des de la Plataforma per la Llengua considerem que no se’n fa prou. En alguns casos, el problema és que les competències són molt limitades, com ocorre amb els consells insulars, en d’altres, però, sembla que el problema és la manca de valentia a l’hora de desenvolupar polítiques lingüístiques eficaces. Actualment, el problema és que al Govern hi ha tres partits i sembla que tenen, pel que diuen, diferents interessos pels temes de llengua, però això no justifica que les polítiques en matèria de llengua siguin pràcticament inexistents. Igual que tampoc no s’entén per què des de la Direcció General de Política Lingüística es deixen morir convenis com el que tenia la Plataforma, juntament amb l’Obra Cultural Balear i l’Institut d’Estudis Eivissencs. Després ens sobta que els joves no apostin per la nostra llengua i que perdem parlants, però és ben normal: què s’ha fet des de l’època Bauzá per recuperar o millorar el capital simbòlic de la llengua? Quines mesures legislatives noves s’han dut a terme en aquest temps? A mi em sap greu, però les institucions han d’actuar.