Aquest diumenge ha mort el professor, escriptor i col·laborador de dBalears, Rafel Crespí.
Rafel Crespí i Ramis (1961) ha estat un ferm impulsor de la recuperació de la llengua catalana i una persona compromesa en la lluita per les llibertats, lluites que va desenvolupar intensament des del municipi de Marratxí i des del seu Pòrtol natal.
Crespí va ser col·laborador de la revista Pòrtula des de la seva primera etapa. L’any 1984 es llicencia en filologia catalana a la UB. Va coordinar, amb altres, la revista Latitud 39 (1981-83).
És autor dels llibres de narracions ‘Personatjes(sic)’ (1994) i Silencis (1995) i de la novel·les ‘Per què has vingut?’ (1996) i 'La música de les constel·lacions' (2005). Ha col·laborat amb Pòrtula, Lluc i El Mirall i era col·laborador del Diari de Balears.
Va treballar a la conselleria de Cultura, des d’on l’any 2003 va coordinar el 'Catàleg de publicacions escolars 2000-20003'.
Des de 1991 va ser un actiu militant del PSM, a partir de 2013 integrat dins la coalició Més. El 1995 va resultar elegit regidor de l'ajuntament de Marratxí pel PSM.
Era soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, soci i col·laborador de l'Obra Cultural Balear, va impulsar la primera delegació de l'entitat a Marratxí. Era, també, col·laborador de Marratxipèdia i en el seu darrer article a dBalears parlava de la polèmica sobre la visita dels polítics de Vox als centres d'ensenyament, el va titular 'Política a les escoles'.
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vaig tenir en Rafel Crespi com alumne d'anglès al IES Antoni Maura (1978-1980), i ja m'impactà el seu destacat interès i empenta per difondre la nostra llengua. El meu condol a la seva família. D.E.P.
Gent com tu no hauríeu de morir mai.
No he estat, ni som, ni seré creatiu. Per tant reproduiré unes paraules (Abril de 1872) de Marian Aguiló i Fuster. He perdut en aquest dia l'amich ver que á tart troba hom; Donant consells de sabiesa la seva boca s'ha clos, per la qual jo desitjava saber i esmenar mos torts. La solitut que m'espera pel temps que Deu té disposat, aclaparat d'anyorança l'ompliré ab sos greus recorts.
Se me n’ha anat un amic. Un bon amic amb qui he passat vetlades molt divertides i interessants. Venia molt al meu poble, Sueca, i tenia la virtud de ser més suecà - més valencià- que molts indígenes. Trobaré a faltar el seu humor franc, la fina ironia i la companyonia mentre pedalejàvem pels camps d’arrós o al voltant d’una taula menjant sobrassada -mallorquina per a molts valencians- i bevent un got de vi. Bon vent Rafel.
Un bon professor del Berenger d. Anoia. Descasi en pau.
Que descansi en pau. Una gran pèrdua
Descansa en pau amic Bon viatge per als guerrers Que al seu poble són fidels, Afavoreixi el Déu dels vents El velam del seu vaixell, I malgrat llur vell combat Tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels Plens de ventures, plens de coneixences. Bon viatge per als guerrers Si al seu poble són fidels, El velam del seu vaixell Afavoreixi el Déu dels vents, I malgrat llur vell combat L'amor ompli el seu cos generós, Trobin els camins dels vells anhels, Plens de ventures, plens de coneixences.
Em sap molt greu la mort del professor Rafel Crespí. Vàrem anar junts s la Facultat. Una gran persona! El meu condol a la familia i amics!
En Rafel sí que era un català de bon de veres! Gent com ell és la que ens fa falta. Un gran dinamitzador de la cultura i la llengua catalanes. D.E.P.
No s'ho merexia. DEP amic!