algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
13°

TSJIB: «La CAIB pot ordenar el coneixement de la llengua catalana no merament com a mèrit sinó com a requisit general d'accés a les activitats públiques»

«El dret constitucional dels ciutadans a ser atesos en català, això és, a dirigir comunicacions en català i a rebre contestació en català, sumat a altres justificades raons, com l'eficàcia administrativa o la normalització lingüística, fan precís que l'Administració de la Comunitat Autònoma atorgui rellevància jurídica al coneixement de la llengua catalana a l'objecte de l'ingrés i/o la provisió de places en la funció pública dels Illes Balears. L'Administració de la Comunitat Autònoma pot, doncs, ordenar el coneixement de la llengua catalana contemplant-lo no merament com a mèrit sinó, com en el cas ocorre, com a requisit general d'accés a les activitats públiques». Aquestes afirmacions són part de la sentència 15/2020 del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) sobre el català a la Sanitat.

El Tribunal, format per Gabriel Fiol Gomila, Pablo Delfont Maza i Carmen Frigola Castillón accepta que en l'actual marc legal hi cap un «ús preferent del català» i també reconeix la progressivitat del procés de normalització lingüística i recorda que «el reconeixement del plurilingüisme, que afegeix uns nous drets i deures lingüístics, en definitiva, enforteix l'Estat perquè aquest s'aproxima d'aquesta manera a la seva realitat social».

Tot i que el fil conductor de la sentència es fixa més en la qüestió laboral plantejada en el recurs presentat pel sindicat de funcionaris CSIF, té dos capítols (el Tercer i el Quart) dedicats a la qüestió lingüística que reproduïm a continuació.

Tercer - Sobre la conservació de la diversitat idiomàtica i sobre el nivell de coneixement de la llengua catalana exigible

El reconeixement del plurilingüisme, que afegeix uns nous drets i deures lingüístics, en definitiva, enforteix l'Estat perquè aquest s'aproxima d'aquesta manera a la seva realitat social i, com a lògica conseqüència, representa millor als ciutadans que s'expressen en una pluralitat de llengües.

En ocasions anteriors , per totes, en les sentències de la Sala números 142/2010- ROJ: STSJ BAL 206/2010, ECLI:ÉS: TSJBAL:2010:206- i 616/2011-ROJ: STSJ BAL 848/2011,
ja hem assenyalat que el règim jurídic constitucional de la doble oficialitat lingüística ni obliga ni prohibeix als poders públics de la Comunitat Autònoma dels Illes Balears -ni als poders públics en la Comunitat Autònoma- l'ús simultani o conjunt del castellà i del català, sinó que aquest règim jurídic s'estén -i limita- a imposar l'ús indistint, amb el que cap així un ús normal, habitual, preferent o més freqüent del català o del castellà.

Entre altres, les SSTC números 46/91 i 253/05 i 270/06 han assenyalat (i) que el nivell de coneixement de la llengua catalana exigible ha de ser raonable, això és, connectat d'alguna manera amb la capacitat requerida per a exercir la funció, i (ii) que una aplicació desproporcionada del nivell de coneixement requerit pot vulnerar el principi d'igualtat recollit en l'article 14 de la Constitució.

L'article 4 de l'Estatut d'Autonomia, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, e referir-se a la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma (i) declara la llengua catalana com a idioma propi i cooficial, juntament amb el castellà, en la Comunitat Autònoma dels Illes Balears, i (ii) imposa a les institucions públiques de les illes que adoptin les mesures necessàries per a assegurar el coneixement de la llengua pròpia i les condicions per a aconseguir la igualtat plena entre totes dues llengües, tot això amb la finalitat de garantir l'ús normal i oficial del català i el castellà.

La consideració del català com a llengua pròpia dels Illes Balears significa (i) que a través de la llengua catalana s'identifica la comunitat balear, (ii) que el català és la llengua natural de la comunitat balear, i (iii) que la consideració del català com a llengua pròpia dels Illes Balears bé pot justificar l'adopció de mesures de protecció, això és, mesures tendents a estendre el coneixement i utilització de la llengua catalana, primer, per a oferir al ciutadà un servei de qualitat comparable en castellà i en català i, segon, per a afavorir la creació d'un ambient de treball propici a la utilització de les dues llengües.

La conservació de la diversitat idiomàtica, això és, el bilingüisme, no s'aconsegueix per la sola declaració d'oficialitat sinó que cal establir tant mesurades d'intervenció com mesures de salvaguarda o de foment

La Llei CAIB 9/2012, per la qual es va modificar la Llei CAIB 3/2007, de la funció pública, va suprimir el català com a requisit genèric de capacitat per a l'accés i provisió de llocs de treball en la funció pública balear, superant l'escrutini de constitucionalitat en la STC número 165/2013, en la qual es va precisar que el legislador balear pot contemplar normativament el coneixement de la llengua catalana com a requisit o com a mèrit en els procediments selectius d'accés i de mobilitat relatius a la funció pública balear, això és, en el que ara pot interessar, en els procediments selectius d'accés i de mobilitat relatius a la funció pública estatutària i per a ocupar llocs de treball que es convoquin
en el sector públic sanitari de la CAIB.

El Decret CAIB 8/2018, ara impugnat, compta amb l'antecedent del Decret CAIB 24/2009, en el qual també es contemplava el coneixement de la llengua catalana com a requisit en els procediments selectius d'accés i de mobilitat relatius a la funció pública estatutària i per a ocupar llocs de treball que es convoquessin en el sector públic sanitari de la CAIB.

En el que aquí pot interessar, en totes dues ocasions s'ha contemplat en aquestes normes la moratòria que es qüestiona ara, en primer terme, per considerar-la contrària a la reserva de llei.

Quart - Sobre l'exigència d'un cert nivell de coneixement de la llengua catalana com a requisit sine qua non per a accedir a funcions públiques en la CAIB.

El dret fonamental a l'accés a funcions públiques en condicions d'igualtat, previst en l'article 23.2 de la Constitució, que garanteix també el dret a la promoció i a la carrera professional, així com garanteix igualment el dret a no ser destituït en l'exercici de funcions públiques per motius discriminatoris, en definitiva, és un dret de configuració legal, això és, un dret subjecte a la concurrència dels requisits que assenyalin les lleis.

El dret garantit en l'article 23.2 de la Constitució no aconsegueix la igualtat en l'exercici de la relació funcionarial ja que aquest es nua merament a la garantia general de l'article 14 de la Constitució.

I del dret garantit en l'article 23.2 de la Constitució cal dir finalment que és un dret que s'estén -i limita- a les funcions públiques prestades a través de llocs de caràcter estatutari, és a dir, amb exclusió per tant d'aquelles funcions públiques que es desenvolupen
mitjançant una relació contractual, laboral o no -en aquest sentit, per totes, sentències del Tribunal Constitucional número 363/93 , 60/94 , 83/00 i 107/03 -.

L'exigència d'un cert nivell de coneixement de la llengua catalana com a requisit sine qua non per a accedir a funcions públiques en la Comunitat Autònoma dels Illes Balears, com deim, és constitucionalment lícita, atès tant l'ús preceptiu d'aquesta llengua com la validesa i eficàcia de les actuacions administratives en llengua catalana o el dret dels ciutadans d'usar el català en les seves relacions amb l'Administració, de manera que és perfectament integrable dins dels mèrits i capacitats requerits - articles 30.d) i 50.1.f de la Llei CAIB 3/07, articles 2, 6, 8, 9, 34.3 i 45 de la Llei CAIB 3/86 i articles 43 i 44 de la Llei CAIB 3/03 , tots ells en relació amb l'article 3 de la Constitució i amb els articles i 4 i 14.3 de l'Estatut d'Autonomia-. La capacitació lingüística concerneix l'ús de la llengua catalana com a llengua de servei. Però no sols concerneix aquesta capacitat de servei. En efecte, la capacitació lingüística concerneix igualment a les relacions ad intra, això és, al fet que el català és llengua interna o de treball en l'Administració Pública - article 43.1 de la Llei CAIB 3/03 -.
El dret constitucional dels ciutadans a ser atesos en català, això és, a dirigir comunicacions en català i a rebre contestació en català, sumat a altres justificades raons, com l'eficàcia administrativa o la normalització lingüística, fan precís que l'Administració de la Comunitat Autònoma atorgui rellevància jurídica al coneixement de la llengua catalana a l'objecte de l'ingrés i/o la provisió de places en la funció pública dels Illes Balears.

L'Administració de la Comunitat Autònoma pot, doncs, ordenar el coneixement de la llengua catalana contemplant-lo no merament com a mèrit sinó, com en el cas ocorre, com a requisit general d'accés a les activitats públiques. En qualsevol cas, com ja
hem apuntat, el nivell de coneixement exigit ha de guardar proporció amb aquell que precisa el tipus i nivell de la funció o lloc a exercir, però sense oblidar tampoc que la capacitació requerida concerneix tant a les relacions ad extra com a les relacions ad intra.
Amb caràcter general el procés de normalització lingüística es nua per la Llei a la progressivitat en el nivell de coneixement exigible. Però, com ja advertíem en la sentència núm. 626/2011, aquesta progressivitat pot veure's excepcionada en algun cas, justament en atenció a la ineludible garantia dels interessos generals més prioritaris, això és, per a salvaguardar la prestació efectiva -i satisfactòria- dels serveis públics essencials.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per dic, fa mes de 4 anys

És de ser molt mala persona que els castellà parlants que tenen assegurat ser atesos en castellà no vulguin que els català parlants també siguem atesos en la nostre llengua.Per altre banda ,TAMBÉ oficial i llengua pròpia de d´aquesta terra.

Valoració:3menosmas
Per tianet, fa mes de 4 anys

¿Y no podría ser, sin lugar a dudas lo es, que el que dice barbaridades un día si y el otro también, seas tú?

Valoració:-1menosmas
Per ToniMP, fa mes de 4 anys

I si almanco valoram domés entendre català? I poder respondre en castellà en diàleg verbal, o escrit tipus xat és una habilitat diferent. No ho he vist mai com a tècnica, ni per aprendre, però potser tendria utilitat i valor. És molt natural o relaxant que passi quan es junten parlants de llengües diferents. Cadascú en sa llengua més propera, es guanya per poder-se expressar quan cal més, o amb emocions.
Però si escoltes una llengua més propera és també molt guapo i pràctic

Valoració:0menosmas
Per ,,,,,,,,,, fa mes de 4 anys

Tots,tots,tots els que cobren dels ciutadans han de saber les dues llengües.És inconstitucional que uns siguem discriminats per motiu de llengüa.

Valoració:6menosmas
Per Sebastià, fa mes de 4 anys

@ .- malearium.- Hi havia una vegada un que es feia dir balearium usurpant una denominació que no li correspòn... i que el tal individu a més escrivia als diaris totes les barbaritats insensates que s'inventava, ... i que feia servir uns sis noms diferents com a mínim potser per no veure's sol defensant les secves incongruències i empestifant de vots negatius quan els seus comentaris els aplegaven tots... te'n explico alguna més???

Valoració:5menosmas
Per M, fa mes de 4 anys

A que esperen?
D'aquesta manera no just els balears podrem ser atesos en la nostra llengua, si no que la gent d'aqui tindra més avantatge, a l'hora de guanyar una plaça de funcionari a les nostres institucions, fet que influira un poc en que la demografia no s'infli tant, perque hi ha tanta gent vinguda de fora, que ja no hi cabem ni se pot atendre les demandes de tanta gent.

Valoració:7menosmas
Per Balearium, fa mes de 4 anys

Contarme otra de miedo

Valoració:-4menosmas
Per Toni F, fa mes de 4 anys

"Pot" només vol dir que voluntàriament ho pot fer, una altra cosa seria que la CAIB estigués obligada, la qual cosa seria vinculant per a qualsevol formació política governant i, així, el nostre dret seria obligatòriament respectat, per tant, tot seguirà igual amb el consegüent estira-i-arronsa de sempre. Els catalanoparlants seguirem obligats a girar la llengua cada dues per tres, unes vegades perquè ens ve de gust i unes altres (la majoria) perquè ens obliguen les circumstàncies o l'autoritat, la resta és pur bla, bla, bla. Res que ja no sabéssim sense necessitat que el TSJIB ho aclarís.

Valoració:8menosmas
Per Sebastià, fa mes de 4 anys

Aquesta és la solució. I com la Sanitat, ho han de fer tots els estaments públics. HI TENIM DRET.

Valoració:14menosmas
Per Obvi, fa mes de 4 anys

Només que sigui per no discriminar la gent autóctona i que puguin expresar-se com millor els vagi. Això s´hauria d´aver fet des de l´aprovació de l´estatut.
Per què uns ciutadans tenen privilegis?

Valoració:14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente