La soprano i professora de cant mallorquina, Fanny Marí, ha fet pública a través del seu compte de FaceBook l'experiència que va viure en conèixer el tenor espanyol, Plácido Domingo, a la Metropolitan Opera de Nova York.
Fanny Marí explica: «Curs vers 1995-96. Metropolitan Opera, Nova York. Jo estudiava a la Juilliard. Acabava de veure'l actuar i, com feia habitualment amb les 'estrelles' que admirava -vocalment parlant-, vaig anar al backstage per saludar-lo quan sortís». I continua: «Normalment havies d'estar a una llista per poder entrar (o així era quan hi havia anat amb el meu ex-home l'any anterior) així que me vaig asseure a esperar, com sempre. Però aquell dia vaig comprovar que això no era sempre així. Aquell dia, a jo sola, amb 26 anys i un vestit de vellut vermell entallat, elegant per anar a l'òpera encara que fos al galliner, em feren passar als camerinos sense llista ni invitació. Quan ell me va veure me va dir que tenia cara de cantar bé, va comentar sobre quina llàstima la nostra diferència d'edat, me va donar una targeta, i va comportar-se de la forma en que ho feien tots quan me rondaven. Me va demanar el telèfon, i li vaig donar. Era en Plácido!. Una hora més tard, a les tantes de la nit, a pesar de la diferència d'edat me telefonava per quedar quan tornàs i, deia ell, escoltar-me i tal. Me repetia que tenia cara de cantar bé... En el meu cas, el tema va quedar en un intent normal i corrent d'un home vers una dona vint i molts més jove; això si, se'l veia bregat en tirar els trastos i mesclar el 'cantar bé' amb la cara. Ell no m'atreia gens sexualment, i per una possible 'petita empenta artística' -de 'classes' vull dir- (o ni això, qui sap!) no valia la pena perdre la dignitat».
Marí acaba la narració dels fets explicant que «No vaig seguir el joc, però he d'admetre que si hagués estat treballant al mateix lloc on ell, enlloc de fer-me gràcia i tot com va ser, hauria trobat complicat rebutjar la invitació i hauria sigut incòmode. Sí, les vares de mesurar el tema eren diferents llavors: tu callaves i no sabies molt bé com et senties sobre el tema. I ell, de la tradició 'donjuanesca', potser pensava que et feia el favor de la vida fent-te cas».
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A tots els dels comentaris: El temps posa les coses al seu lloc, com bé s'ha vist de llavors a ara. heu comentat de la forma típica del masclisme i la societat heteropatriarcal: donant la culpa a la víctima ("vostè ho va propiciar" diu un... quina barra!). I encara preguntant-se per què tarden tant en parlar! Més coses típiques als comentaris: no entendre que aquesta societat propícia (o propiciava) que una dona quan es sent atacada cregui que és normal, que ha de somriure i ha de callar. I a damunt, donar les gràcies, Ho vaig explicar quan em va sortir, i be que vaig fer. Paradoxalment, més elegant per la seva reacció que tots els que aquí heu escrit, va ser el mateix Plàcido. Com a mínim va dir que no pretenia fer cap mal. I el crec. Ell també pertanyia a aquesta societat on el que feia era considerat normal. Però ja no ho és. Per sort per tothom. PS: @Toni: Ningú m'ha de dir com he de voler ser recordada, i ja me podeu recordar cadascú com vulgui, que jo dormiré ben igual.
Si hagués llegit l'excel·lent comentari de @Toni no hagués escrit el meu, amb el seu està tot dit.
Ai, senyora Marí, no es pot ser més bleda i patètica. Vagi a en Sebastià Alzamora, que encara li escriurà un article per reparar el greuge. Aquest tipus de publicacions aconsegueixen reforçar els arguments dels que parlen de "ideologia de gènere". Vostè ho hauria de saber, si va estar a Esquerra.
Quin mal estan fent aquestes bajanades a la causa en contra de l'assetjament masclista reial. No enteneu que amb aquestes "notícies" la gent acaba frivolitzant amb el tema?. Si jo fos en Plácido Domingo, començaria a recopilar informació per interposar una demanda per difamació.
Ben volguda, Sra. Marí, no creu que vostè ho va propiciar tot això que conte? No donar el nombre telefònic és una bona mida per evitar cridades no desitjades. Ho sabia, no? Cal admetre la responsabilitat pròpia, en cas contrari es pot caure en la frivolitat. Si vostè va sospitar, per què no ho va tallar? És clar, era en Plácido Domingo. Ho he sentit abans això, però no em convenç l'excusa. Té cap prova del que diu? No, veritat? Doncs les seves afirmacions valen tant com les que pugui aportar Plácido Domingo en defensa pròpia. No penso que aquest "me too" després de 30 anys dels suposats fets serveixi més que per fer malbé la reputació d'un d'aquest home. Penso que són ganes de fer mal innecessàriament, ara ja no cal. "Affirmanti incumbit probatio", senyora meva. Vostè hauria d'haver desitjat que els aficionats la recordàssim per la seva veu, ara, malauradament, la recordarem per les seves paraules, baix del meu punt de vista, desafortunades i sense cap sosteniment que les faci creïbles més enllà de la subjectivitat del que les aporta.
Dios mío!! Plácido Domingo te digo que tenías cara de cantar bien!! Maldito pervertido machista ( y español, claro ). PS: esto va en serio?.