La soprano i professora de cant mallorquina, Fanny Marí, ha fet pública a través del seu compte de FaceBook l'experiència que va viure en conèixer el tenor espanyol, Plácido Domingo, a la Metropolitan Opera de Nova York.

Fanny Marí explica: «Curs vers 1995-96. Metropolitan Opera, Nova York. Jo estudiava a la Juilliard. Acabava de veure'l actuar i, com feia habitualment amb les 'estrelles' que admirava -vocalment parlant-, vaig anar al backstage per saludar-lo quan sortís». I continua: «Normalment havies d'estar a una llista per poder entrar (o així era quan hi havia anat amb el meu ex-home l'any anterior) així que me vaig asseure a esperar, com sempre. Però aquell dia vaig comprovar que això no era sempre així. Aquell dia, a jo sola, amb 26 anys i un vestit de vellut vermell entallat, elegant per anar a l'òpera encara que fos al galliner, em feren passar als camerinos sense llista ni invitació. Quan ell me va veure me va dir que tenia cara de cantar bé, va comentar sobre quina llàstima la nostra diferència d'edat, me va donar una targeta, i va comportar-se de la forma en que ho feien tots quan me rondaven. Me va demanar el telèfon, i li vaig donar. Era en Plácido!. Una hora més tard, a les tantes de la nit, a pesar de la diferència d'edat me telefonava per quedar quan tornàs i, deia ell, escoltar-me i tal. Me repetia que tenia cara de cantar bé... En el meu cas, el tema va quedar en un intent normal i corrent d'un home vers una dona vint i molts més jove; això si, se'l veia bregat en tirar els trastos i mesclar el 'cantar bé' amb la cara. Ell no m'atreia gens sexualment, i per una possible 'petita empenta artística' -de 'classes' vull dir- (o ni això, qui sap!) no valia la pena perdre la dignitat».

Marí acaba la narració dels fets explicant que «No vaig seguir el joc, però he d'admetre que si hagués estat treballant al mateix lloc on ell, enlloc de fer-me gràcia i tot com va ser, hauria trobat complicat rebutjar la invitació i hauria sigut incòmode. Sí, les vares de mesurar el tema eren diferents llavors: tu callaves i no sabies molt bé com et senties sobre el tema. I ell, de la tradició 'donjuanesca', potser pensava que et feia el favor de la vida fent-te cas».