Els pagesos de les Balears tenien un somni: poder donar sortida als seus productes del camp de manera diferenciada i donant valor a la seva feina. Aquest somni és ja una realitat amb Farmers&Co Menorca-Mallorca-Eivissa-Formentera, una xarxa de botigues per comercialitzar conjuntament els productes del camp de les Illes.
Aquesta iniciativa s'ha presentat aquest dijous a Mallorca en un acte que va comptar amb l’assistència de la presidenta del Govern i els Consellers de Agricultura, Comerç i Treball.
Segons han informat, Farmers&Co Menorca-Mallorca-Eivissa-Formentera ha aconseguit unir en un projecte comú les dues cooperatives líders a Menorca (Sa cooperativa del Camp, COINGA), vuit cooperatives de Mallorca (Coop. Agrícola de Porreres, Camp Mallorquí, Coop. Pagesa de Pollença, Coop. De Sóller, Fruita Bona, Ecoilla, Coop Vi d’auba i Agromallorca), tres d’Eivissa ( Coop. Sant Antoni, Agroeivissa i Coop. Santa Eulalia) i una de Formentera (Coop.Del Camp de Formentera).
Ara fa un any, Sa Cooperativa del Camp de Menorca va iniciar aquest projecte, pioner i innovador dins el sector cooperativista, com a fórmula de comercialització per donar visibilitat i valor als seus productes i, al mateix temps, assegurar una distribució constant i diferenciada. El format va ser testat a les fires de franquícies de València i a Expofranquícia de Madrid amb molt bons resultats, i actualment hi ha 10 establiments oberts a nivell estatal.
Aquest model i els seus resultats va ser presentat fa uns mesos davant la resta de cooperatives agroalimentàries de les Illes Balears, que es varen il·lusionar amb el projecte i també van veure en aquest model una sortida per als seus productes, i una manera oferir conjuntament i de forma complementària gairebé 500 referències de formatges i embotits artesans, carn, fruites i verdures de temporada, condiments, olis i infusions, vins i licors, rebosteria i confitures tradicionals i artesania de les illes. A més el model pot complementar-se amb un servei de degustació i amb activitats de turisme rural directament relacionades amb els productes i els productors.
Parlam molt de normalització lingüística i als pagesos no se'ls acudeix altra idea que posar el nom d'aquesta cooperativa en anglès. ¿Hi hagut ningú del Govern que els hagi suggerit la idea de posar-se el nom en català? No, ho sé cert, perquè això de la normalització lingüística en el fons no és més que un passatemps per a donar un sou a qualcú, per fer veure que hi creuen. Si ni una institució tan de la terra com una xarxa de cooperatives agràries no és capaç de posar-se el nom en català, ¿com volem que se l'hi posin comerços regits per forasters o dependents de multinacionals? Confessem-ho d'una vegada: llevat d'alguns il·lusos, ningú creu ja que el català meresqui ser una llengua en situació de normalitat; és només una llengua d'ornamentació, innecessària. Els de la manifestació de diumenge passat realment tenen la partida guanyada; per això eren pocs, perquè ja no els fa falta moure's per a assegurar la inferioritat del català.