El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a un any de presó per un delicte contra la llibertat religiosa imposada per l'Audiència Provincial de Balears a cadascuna de les cinc joves que varen interrompre una missa a l'església de Sant Miquel de Palma, el 2014, amb una protesta contra la reforma de la llei de l'avortament.

El diumenge 9 febrer de 2014, un grup de 30 persones va entrar a l'església mentre se celebrava una missa. Una vegada dins, varen avançar pel passadís fins aproximadament la meitat, cridant «avortament lliure i gratuït».

El personal de l'església i alguns feligresos s'hi varen enfrontar. La missa es va interrompre durant uns deu minuts.

La Sala ha analitzat si es donen els requisits del delicte recollit en l'article 523 del Codi Penal -contra la llibertat religiosa- que estableix que els qui amb violència, amenaça, tumult o vies de fet, impedís, interrompés o pertorbàs els actes, funcions, cerimònies o manifestacions de les confessions religioses, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a sis anys, si el fet s'ha comès en lloc destinat al culte.

En aquest cas, el tribunal ha conclòs que va existir una interrupció d'un acte religiós, d'una cerimònia pròpia i característica del culte catòlic en un dia de precepte, en els quals la missa és d'especial importància per a aquesta confessió religiosa.

A més, ha afegit que es va fer mitjançant la formació d'un tumult, ocasionat per la presència d'unes 30 persones que varen entrar al lloc del culte i que no el varen abandonar fins que varen ser desallotjats.

Per tant, per al Tribunal Suprem, en l'ànim dels acusats hi havia la intenció «d'impedir, interrompre o pertorbar de forma clarament perceptible per a tots l'acte religiós» que sabien que se celebrava a aquesta hora en aquesta església. A més, ha considerat que «no solament sabien que amb la seva conducta afectaven d'aquesta forma la celebració de l'acte o cerimònia religiosa, sinó que especialment volien fer-ho».

En la sentència, la Sala ha afirmat que «és clar que els assistia el dret d'expressar lliurement la seva opinió, i de manifestar-se per a això, dins dels límits legals», però això no els autoritzava a fer-ho de manera que, «actuant a l'interior del lloc destinat al culte, suprimissin un dret fonamental dels altres, en el cas, el de llibertat de culte, quan l'exercici de tots dos era compatible, sense que, per això, calgués sacrificar un d'ells per a la subsistència de l'altre».

«No és acceptable que els acusats, que s'han desenvolupat i aconseguit els seus coneixements en el si d'un sistema democràtic, puguin creure seriosament que els drets que els corresponen prevalguin per damunt dels drets dels altres, fins al punt de fer-los desaparèixer. Ni que ignorin que, així com tenen dret a manifestar-se per expressar lliurement les seves opinions, els altres estan assistits del mateix dret», conclou el tribunal.

Per tot això, el Tribunal Suprem ha desestimat els recursos de cassació interposats per les cinc acusades contra la sentència de l'Audiència Provincial de Balears.