cielo claro
  • Màx: 21.13°
  • Mín: 13.08°
21°

Els partits del Pacte s’uneixen per «desmercantilitzar» el dret a la vivenda

Els diputats dels grups parlamentaris Podem, MÉS per Mallorca i PSIB han presentat aquest divendres prop de 60 esmenes a la futura Llei de l'Habitatge de les Balears, que ha impulsat Podem, i que han estat acordades amb els partits del Pacte amb l’objectiu de «desmercantilitzar el dret a l'habitatge».

Així ho ha destacat en roda de premsa, el diputat de Podem Aitor Morrás, qui ha presentat juntament amb el diputat del PSIB Damià Borràs i la parlamentària de MÉS per Mallorca Joana Aina Campomar, la resta de les esmenes pactades que es presenten a la «primera» Llei d'Habitatge de la Comunitat, una nova normativa de la qual han dit sentir-se «orgullosos».

«Hem pactat una llei d'habitatge que és una victòria no només dels grups polítics sinó de la gent i de tots els moviments socials que han lluitat amb força als carrers contra els desnonaments, amb els quals avancem de la mà perquè l'habitatge és un dret i no una càrrega per a tota la vida», ha destacat Morrás sobre aquest tema.

Aquest dijous, Podemos ja va presentar les 6 grans esmenes que ha liderat la formació, «acordades amb el Govern i que formaran part de la futura llei», amb les quals, segons ha insistit, es «garanteix, per primera vegada, el dret a l'habitatge a col·lectius vulnerables i en risc d'exclusió». «Estam molt orgullosos de transformar l'habitatge d'un problema en un dret i que deixi de ser una càrrega per a les famílies», ha remarcat Morrás.

Aquest divendres s'han presentat la resta d'esmenes, prop de 60, que tenen com a objectiu fonamental «desmercantilitzar el dret a l'habitatge» i que reconeixen «l'habitatge com un dret amb el qual entenem no ha d'especular».

Així, Morrás ha precisat que amb la finalitat que l'habitatge «a poc a poc deixi de ser una mercaderia», han presentat una esmena que cedeix el sòl a cooperatives d'habitatge en règim de cessió d'ús, facilitant així a les famílies que puguin formar cooperatives i aconseguir que el govern els garanteixi habitatge més econòmic.

Habitatge públic 

El parlamentari de Podem ha explicat que la llei «garanteix que l'habitatge públic es mantengui en propietat de l'administració, de manera que la condició de VPO serà permanent». A més, segons ha dit, s'han aconseguit la VPO nova es destini únicament al lloguer i no a la venda, «de manera que l'endeutament recau sobre l'administració i no sobre les famílies», ha asseverat.

També ha apuntat que la Llei garanteix un lloguer, que mitjançant una altra esmena es denomina 'lloguer social', i que és el 30% dels ingressos de la unitat familiar.

Limitar l’impacte del turisme en el dret a l’habitage 

Morrás ha destacat que un dels elements centrals de la Llei és limitar l'impacte del turisme en el dret a l'habitatge, «un dels problemes més urgents d'aquestes Illes», i per això introdueixen una altra esmena per la qual es «impossibilita destinar habitatge en ús turístic quan s'han dut a terme obres amb ajudes o convenis de col·laboració amb l'Administració».

També es garanteix que els Consells Insulars, d'acord amb les seves competències en matèria social, puguin actuar en matèria d'exclusió residencial i vulnerabilitat habitacional, ha afegit el diputat de Podem, qui ha precisat que d'aquesta manera, les institucions insulars podran adquirir sòl i edificacions per destinar-les a ús social, «un patrimoni que podran cedir a altres administracions públiques».

Necessitat habitacional 

El diputat de Podem ha explicat que, a més, es garanteix que el Govern present un Pla d'habitatge públic perquè en 10 anys disposi del nombre suficient d'habitatges que permeti donar resposta a la necessitat habitacional a un mínim de 5.000 famílies. Actualment hi ha al voltant de 2.000 persones en les llistes d'espera de l’Ibavi.

També s'ha creat el Servei d'Habitatge Desocupat (que primer s'havia cridat Oficina d'Habitatge Desocupat), que durà el registre dels habitatges desocupats de les Illes d'aquells propietaris de més de 10 habitatges que duguin aturades més de 2 anys, i farà d'intermediari entre propietaris i arrendataris per al seu ús, «millorant el seguiment de les polítiques públiques de mobilització de l'habitatge desocupat per activar la seva funció social allotjant a famílies en règim de lloguer anual».

«Estam molt orgullosos d'aquesta primera Llei d'Habitatge de Balears en la qual hem aconseguit que per primera vegada les persones en risc d'exclusió residencial, dones víctimes de violència masclista, persones amb un grau de discapacitat superior al 33% entre uns altres, puguin reclamar al Govern, davant els tribunals, en el cas de no se'ls doni una solució habitacional o ajudes per garantir un habitatge digne», ha remarcat el diputat de Podem.

Per la seva banda, la diputada de MES per Mallorca ha destacat que un dels objectius de les esmenes presentades és promoure la rehabilitació com a eina per evitar la gentrificació de determinats barris als quals després de patir-la només tenen accés les persones amb un alt poder adquisitius, ha dit. «Les ajudes han de dirigir-se als propietaris i propietàries que tinguin menys recursos», ha afegit Campomar, qui ha recordat que les persones que tenen les rendes més baixes són les que tenen més risc de sofrir els problemes associats a la mala qualitat de l'habitatge.

El diputat socialista Damià Borrás ha compartit la satisfacció per aquest gran acord en la Llei d'Habitatge entre els diferents partits del Pacte, i en què també han participat Consells i ajuntaments. «És una bona llei que garanteix que les polítiques socials en matèria d'habitatge tenguin perdurabilitat en el temps, governi qui governi, i que situen les Illes a l'altura dels països més desenvolupats d'Europa», ha postil·lat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.