La Conselleria de Salut ha distribuït als centres de salut, hospitals i altres dispositius assistencials 600 còpies i 4.000 guies ràpides d'un protocol per detectar i prevenir casos de violència masclista des de l'atenció sanitària, així com per establir pautes d'actuació i conèixer els recursos públics disponibles per a víctimes de violència.

El protocol ha estat presentat aquest dijous per la consellera de Salut, Patricia Gómez, i la consellera de Presidència, Pilar Costa, atès que els dos departaments han col·laborat en l'elaboració d'aquest document. Durant la roda de premsa, Costa ha indicat que «el desitjable seria no haver de presentar un protocol d'aquestes característiques, però la realitat és una altra».

El protocol cerca ser una eina pràctica que ajudi a unificar criteris i establir pautes d'actuació, així com donar a conèixer els recursos públics disponibles de les Balears per detectar a dones víctimes de violència i poder atendre-les, acompanyar-les i assessorar-les. Per això, s'han editat guies ràpides del protocol, amb una grandària més reduïda, «adequat per tenir-ho a mà» en la mateixa consulta.

D'altra banda, el protocol va acompanyat d'un pla de formació, que en part ja ha començat a impartir-se i que s'anirà ampliant. «Hem d'aconseguir que tots estiguin formats en aquest tema, i uns altres que també ens preocupen», com la mutilació genital femenina o la tracta de dones amb finalitats d'explotació sexual, segons Gómez.

«Com van les coses per casa?»

Per detectar els casos, la guia proposa als professionals sanitaris realitzar preguntes generals i senzilles com ‘Com van les coses per casa?’. «Pot donar molt de si», ha explicat la coordinadora de Salut i Gènere, Carmen Vidal. Amb tot, el protocol assenyala que les preguntes relacionades amb la violència han de fer-se quan la dona estigui sola.

Després, la guia ressenya un llistat de signes de sospita perquè els professionals sanitaris estiguin alerta, ja siguin símptomes físics o indicadors en l'actitud de la dona o de la parella i els fills si l'acompanyen a la consulta.

Posteriorment, s'inclouen un qüestionari per valorar la situació, el tipus de violència i el risc, i recomanacions per a la dona. Finalment, s'estableix un pla d'actuació en funció de si la dona presenta indicadors de sospita, si es percep perill o si la víctima reconeix que sofreix maltractaments. En aquest apartat, Vidal ha explicat que hi ha multitud de casos de dones amb símptomes físics clars d'haver estat agredides que ho neguen, o que inicialment ho admeten i després ho neguen. «Cal ajudar-los a entendre que no és normal», ha subratllat.

La guia ràpida del protocol també recapitula recursos com a telèfons d'interès, pautes per a la derivació psicològica i serveis d'ajuda de les diferents institucions (Institut Balear de la Dona, Ajuntaments, Consells Insulars, Ministeri de Justícia, consolats estrangers, etc).

Segons la coordinadora de Salut i Gènere, és especialment important donar «un missatge que hi ha sortida». «Per això és important la formació, perquè no podem ajudar a una dona a sortir d'aquest problema sense entendre per què està allà o per què no surt ella mateixa», ha indicat.

En aquest sentit, Vidal ha destacat la figura del responsable de la implantació i seguiment del programa de violència masclista, i que ja compten amb unes 150 persones referents a les Balears en l'àmbit sanitari que ja han rebut formació. Quant a la mutilació genital femenina, Vidal ha apuntat que és una problemàtica que requereix un protocol aparti, que està ja publicat a la pàgina web de Salut i Gènere i que la setmana que ve es començarà a repartir en paper.