L'Associació per a la Rehabilitació dels Centres Antics (ARCA) ha celebrat la sentència judicial que ordena impedir l'aturada de taxis al carrer del Mirador, si bé assegura que no entén que el Consistori pretengui recórrer contra aquesta mesura.
L'entitat recorda que des de l'any 2013 ha anat proposant a Cort la retirada de cotxes aparcats i taxis del mirador de la Seu i de la plaça situada entre l'àbsida de la Seu i el Museu Diocesà.
Segons ARCA, els taxis que encara circulen per la plaça «provoquen igualment un impacte negatiu i es pot considerar un greuge comparatiu amb els veïns». «Tot l'espai central de la placeta situada en la confluència del carrer del Mirador amb la del Palau sol està ocupat durant el dia per taxis que esperen els seus clients mentre visiten la Seu. Hem pogut observar fins a sis o més vehicles al mateix temps ocupant tot el centre de la plaça», afegeixen.
Tal com afirmen des de l'associació, tenen el «convenciment» que si se cerca una alternativa per als taxis tal com s'ha cercat per als vehicles dels veïns «la imatge patrimonial de Palma quedaria altament beneficiada».
ARCA va presentar l'alternativa per als taxis reservant alguna plaça davant el Parlament i així ho va comunicar al juliol del 2015 al regidor de Mobilitat de Palma.
«ARCA pensa en l'interès patrimonial de l'entorn i és de justícia buscar immediatament una alternativa per als taxis i que es retirin del costat de la Catedral, ja que l'impacte negatiu segueix sent el mateix», han asseverat des de l'entitat.
Ja el 28 de maig de 2013 van remetre a l'Ajuntament un escrit en el qual demanaven l'eliminació de les places d'aparcament del carrer Mirador i de la plaça inicial del carrer del Palau (aproximadament uns 18 cotxes) i que s'eviti que els taxis que esperen visitants en la Catedral esperin a la plaça del Bisbe, ja que «impossibiliten la contemplació i l'ús d'aquesta plaça per part de qui visita o passeja per la ciutat».
L'associació assenyala com l'Ajuntament actual ha complert amb la primera petició i «ho valoram molt positivament», si bé considera que «és de justícia que s'atengui a la segona de manera urgent i no s'intenti recórrer la resolució judicial».
![[VÍDEO] Cañadas (Vox) reconeix que volen aconseguir que l’ensenyament sigui «tot en espanyol» excepte l’assignatura de català](https://uh.gsstatic.es/images/placeholder-preview.webp)
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc. Cadascun d'aquests és un feixista, segons en "Tià" fals.