L'encarregada de fer i llegir el manifest de la Plataforma Unitària 31D, ha estat enguany la glosadora manacorina Maribel Servera. Lògicament el parlament ha estat en glosa, el reproduïm ínegrament a continuació.
Mallorquins d'aquí i dallà,
benvinguts a sa diada,
que crec que aquesta vegada
tenim molt per celebrar!
Ningú mos podrà tombar
si som ferms com una roca.
Ja ho heu vist que es temps col·loca
es punt a damunt sa i.
Sa diada, a la fí,
podrà ser es dia que toca!
Ha guanyat sa intel·ligència,
es seny i es sentit comú.
Perquè és dia 31
sa diada amb trascendencia.
I no és per prepotència
però crec que ho podem dir:
l'han canviada a la fi
perquè un any darrere un altre
sempre amb sa cara ben alta
tots noltros érem aquí.
Es poble ha fet sa diada
que és així com toca ser,
ell ha de menar es poder
cap a sa fita marcada.
I no just a l'escarada
quan es govern és hostil.
Quan més hem de marcar estil
és quan es d'ara governen,
perquè a vegades hivernen
i perden es nord i es fil.
Noltros hem de ser sa guia
que sempre ha d'il·luminar.
No ha de tornar en Bauzà
perquè lluitem cada dia.
És dins sa monotonia
que té sentit es treball.
Farem créixer aquest espai
i sa nació a la vegada
si l'any que ve a sa diada
som més des que hem estat mai.
Tenim motius i raó
per ser aquí i seguir sa lluita.
Perquè dos ous i una truita
no són cap provocació.
Perquè s'estat opressor
depassa totes ses mides.
Perquè a base de mentides
no mos deixen decidir
i perquè el rei gosa dir
que no hem d'obrir ferides.
Quines paraules sobreres!
Quina mòmia des passat!
Lluitam per sa dignitat
i ho feim de totes maneres.
Ja hem obert sa de Porreres
i encara n'obrirem més.
Ja hem llevat noms de carrers
però sa feixina resta.
No aturarem sa protesta
fins que jegui de través!
I hi ha res més democràtic
que unes urnes per votar?
No mos podem expressar?
Què té això de problemàtic?
Aquest bloqueig sistemàtic
d'Espanya no mos convé.
Ara ja no mos va bé
s'antiga esperança cega.
Dins un estat que mos nega
no hi tenim cap feina a fer.
Sa fita ja està marcada
i sabem on hem d'anar.
També haurem de tenir clar
que sa feina és complicada
però en estar començada
tota passa fa camí
i quan tenim clar es destí
cap obstacle mos n'allunya.
I es mirall de Catalunya
aquí mos podrà servir.
Catalunya ha d'estirar
tota sa nació sencera
i més quan prest serà vera
lo que un jorn va somiar.
Quan siguin lliures allà
i tenguin s'independència
sa gent prendrà consciència
que és possible i que va bé
i noltros haurem de fer
feina encara amb més urgència.
I la farem, amb mesura
amb orgull i amb compromís,
per sa llengua, pes país
per sa terra i sa cultura.
Viurem aquesta aventura
alegres i amb il·lusió.
Vetlarem cada racó
amagat d'aquesta roca
que és es trosset que mos toca
d'aquesta bella nació.
I quan es darrer bocí
de sa pàtria sigui lliure,
llavors ja podrem escriure
que s'objectiu és aquí.
S'esforç ha de ser es camí
i sa llibertat sa meta
perquè ja ho va dir es poeta
no hem d'aturar de lluitar
fins que poguem abastar
sa nació lliure i completa.
Any nou, Tià fals vell.