Avui ha visitat La Vila del Pingüí, Inma de Benito, presidenta de la Federació Empresarial d'Hotelers de Mallorca. Abordam amb ella un sèrie de temes controvertits que han estat objecte d'un intens debat social en els darrers mesos. 

Les Balears han estat massificades aquest estiu?

«Lògicament hi ha hagut una major afluència de turistes, però aquest increment no ha estat degut a la capacitat hotelera. Hi ha hagut un gran nombre de persones que han anat a altres tipus d'allotjaments no reglats i són aquests els que han generat la sensació de saturació».

És necessari crear un sostre de turistes a les Illes?

«Parlar de sostre en el segle XXI no és el més adequat, hem de parlar de gestió d'infraestructures, funcionalitats i capacitats. El sostre de les places hoteleres existeix des dels anys 80 i funciona bé. Hem estat un destí model precisament perquè per a fer places noves havíem de llevar places antigues o obsoletes. Trobam a faltar una política turística integrada que planifiqui l'economia de les Illes des de tots els punts de vista i que tracti els espais naturals, públics i privats».

Només hi ha massificació els mesos de juliol i agost?

«Juliol i agost són el "solomillo" de la temporada, però hauríem de practicar una política turística integral durant tot l'any i ens hem de concentrar en què els períodes de producció siguin cada vegada és amplis. Es tracta de fer créixer l'estabilitat social. Ens hem plantejat el repte pels pròxims anys de generar més valor social per tal d'unir Govern, societat i empresaris».

Des de la industria hotelera s'han guanyat doblers a través de béns comuns com el paisatge o el sòl, però la societat no percep un retorn d'aquests guanys cap als illencs

«Els empresaris hotelers són els grans desconeguts, s'estan fent moltes coses de retorn social i de valor afegit. Sí que és cert que el nostre principal factor de competitivitat és el paisatge, i els beneficis que se n'extreuen es reinverteixen en les infraestructures privades de molts de doblers. Per això l'atur no ha augmentat, enguany hem generat 6.000 llocs de feina únicament en l'allotjament i això reverteix en altres sectors com el de la construcció. Però per tot plegat l'hoteler no guanya doblers, els deixa en els mateixos hotels i paguen tot el que toca. És veritat que les empreses neixen per guanyar doblers però també són el principal agent social i redistribueixen els guanys en forma de benestar i ocupació».

Mentre els hotelers segueixen guanyant doblers les condicions laborals i el poder adquisitiu dels treballadors han minvat. Considera vertadera aquesta afirmació?

«No és veritat. El marc laboral està regulat pel conveni col·lectiu de les Balears pactat fa 3 anys amb les organitzacions sindicals, i és un marc que està funcionant. El fet que els nous contractes siguin temporals va relacionat al període de producció que vivim a les Illes. Ens encantaria tenir hotels que funcionin 12 mesos a l'any, però les condicions del sistema turístic ens ho impedeixen. Però a través de noves inversions estam allargant una mica aquest període».

Les Kellys (l'Associació espanyola de cambreres de pis)

«Hi ha feines que són difícils de fer a una determinada edat. Treballam tant amb la Conselleria com amb el Ministeri de treball i sindicats amb la identificació de malalties professionals, intentar aplicar jubilacions anticipades, cosa que ara és molt complicat per la situació de la Seguretat Social. Seguirem treballant amb aquests temes, que no són d'un col·lectiu en concret sinó que afecten tota la industria».

Els doblers de l'Impost Turístic

«Les nostres propostes són sempre d'interès general. El paisatge és la nostra força de competitivitat i allò que ens diferencia. Com  fa el GOB, seguim criticant la destinació del l'import d'aquest impost. Hi ha un cànon de sanejament d'aigua que no s'està usant pel que toca. L'increment de la pressió fiscal el que provoca és un descens de la competitivitat».

El GOB demana que els hotelers no entrin en arguments socials ja que consideren que les seves activitats empresarials posen precisament en qüestió aquests drets

«Tenim tot el dret a xerrar de drets socials perquè som un agent social. Defensam un model que ha creat benestar i ocupació a aquesta societat. D'altra banda, la gent té dret a rendibilitzar el seu patrimoni dins el marc jurídic vigent. Dins l'activitat turística, hi ha una sèrie d'habitatges que es poden llogar i dins la no activitat turística, mitjançant la LAU, es pot llogar la resta d'habitatges. Nosaltres demanam una reforma de la LAU on la gent tengui unes garanties i no s'arribi a una situació de saturació».

Contractes temporals

«Jo els convidaria a mirar en quin sector es dóna aquests tipus de contracte. La nostra taxa de treballadors fixos és molt elevada, tenim la figura del fixo-discontinu que es molt elevada».

Per què defensaveu l'ecotxa l'any 2002 i ara hi estau en contra?

«Del 2002 a ara han passat 20 anys. Jo treballava a un altre sector i se'm va fer una pregunta des d'un punt de vista tècnic i vaig contestar des d'un punt de vista tècnic. En 20 anys les persones evolucionen. No convé augmentar la pressió fiscal si no es tenen uns objectius concrets. La generació d'ingressos ha de venir per una majoria producció. L'administració s'ha d'adaptar al sector empresarial que sempre va per davant. L'economia, no hi entén de colors polítics».

Tot inclòs

«És una demanda que existeix no només a les Balears sinó a tota la costa internacional. Si hi renunciam, perdem una quota de mercat important. A Balears som privilegiats perquè la quota del tot inclòs no és gaire elevada i està en descens. El model de tot inclòs a Balears és diferent, ja que es basa molt amb la destinació i no és un model de client segrestat a l'establiment com ho pot ser a altres destinacions. Les taxes d'ocupació als establiments del tot inclòs són elevades, com saben les organitzacions sindicals».

El turisme a les Illes d'aquí a 10 anys

«L'aposta de la Federació hotelera és per la qualitat, poder seguir oferint diferents opcions. Apostam per generar més valor social i en això treballarem els anys vinents».

Escolta el podcast de l'entrevista fent clic: