La Fundació Gabriel Alomar ha celebrat una jornada de debat sobre el model d'estat de cara al futur organitzada pel PSIB i en la qual hi han participat dos catedràtics membres de Federalistes d'Esquerres en la qual han conclòs que «el futur és federal».
A la jornada hi han participat el catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Botella, i la catedràtica de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, Victoria Camps, tots dos membres de Federalistes d'Esquerres.
Per la seva banda, el diputat socialista per Balears, Pere Joan Pons, ha presentat l'acte en el qual també s'ha presentat el llibre dels dos ponents «Què és el federalisme?».
Des de PSIB expliquen que a l'acte «s'ha fet pedagogia sobre el federalisme» i han assegurat que «significa pactar entre realitats diferents reconeixent els aspectes comuns i amb voluntat de cogovern»
Ambdós autors han reconegut que a l'Estat espanyol «manca cultura federal» perquè, segons han dit, no s'ha treballat la «integració, que tothom se senti part d'un tot, que se senti orgullosa de la identitat compartida», per la qual cosa s'hauria de «crear un clima de diàleg que facilités aquesta voluntat de pertinença cultural».
Botella i Camps han explicat que «el federalisme no és una recepta tècnica», sinó que «és una manera d'afrontar els problemes trobant solucions conjuntes» Així, ho resumeixen en les tres erres: «Reconeixement de les diferències, Respecte entre tots i voluntat de bon Rotllo».
El PSIB defensa que «el futur és federal»
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Tal vegada si emprenen un nou camí, sense Felipe Gonzalez i la resta de socialistes que ho són només això, perquè presideixen els consells d'administració dé diverses societats anònimes, posin en marxa d'una vegada aquesta tercera via. Jo no ho esper, però podria ser afirmatiu.
El federalisme psociata ha quedat ben demostrat quan han tengut poder. I n'han tengut molt.
Exacte. Primer hem de ser sobirans per poder federar-nos.
De totes formes l'estat gederal és un bon camí i més còmode, per començar a tenir independència i que no ens robim tant ni tan descaradament. Molta sort, PSIB!
Oh, idò això és fantàstic. Ja podem començar a federar-mos. Primer pas: tenir països independents. Segon pas: federar-se (els que vulguin, clar).
Perquè federar-se, es federen països. Si no, seria el mateix que tenim ara però anomenat d'una altra forma per seguir enredant, o no?
Jo vot perquè anem ràpid cap a aquest federalisme. Au, independitzem-nos aviat. I llavors, ens federam... amb Catalunya i el País Valencià. Ai, no me podia imaginar que estaria d'acord amb el PSIB!
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."
(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
Cadascun
d'aquests
és
un
feixista,
segons
en "Tià" fals.
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."
(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
Cadascun
d'aquests
és
un
feixista,
segons
Aquest Pons, no va votar a favor del processament d'Homs? SI fos així, quin miserable! El seu federalisme se'l pot ben confitar, perquè no hi creu ningú. Au, Ponset, vés-te'n a porgar fum!
Totalment d'acord, el futur és federal: una federació de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.