El Consell nomena Ramon Llull com a Fill Predilecte i atorga la Medalla d'Or a Climent Garau

Deveu trobar, trolls-gadellons, que som ben actius en tasques com la que descrit en el correu precedent i que hi feim molta de feina. Es que, anys enrere, vàrem adoptar el principi dels nacionalistes gal·lesos (amb els quals tenim contactes molt productius), particularment del Cymdeithas yr Iaith (Consell de la llengua gal·lesa, que ja començ a parlar): "Treball, treball i treball per salvar el país".

Mentrestant, avui en bon dematí ja he fet una escampada d'una selecció de les trollades-gadellonades del Balears entre els contactes que tenim arreu del món. Ara, aquests correus volen per l'espai cibernètic i es van multiplicant. Com cada vegada (me n'arriben informacions), molta gent, desenes, centenars, milers, es posen les mans al cap i es cruixen de riure quan veure quins personatges tan ases hi ha a Espanya. Si, cosa ben possible, algun d'aquests paquets de correus, després de fer una volta molt llarga, vos arriba a vosaltres (efecte bumerang geogràfic), ja m'ho fareu sebre Estau tranquils, però,espanyoletxos, que som irrellevants... segons vosaltres.

Reparau que en aquest document no són els venecians, els qui diuen que Ramon Llull és català. Ho diu ell mateix "EGO...". Hauria estat insòlit que els venecians haguessin volgut afavorir Catalunya declarant que Ramon Llull era català, vista la rivalitat que entre tots dos països pel que fa al comerç, amb la consegüent enemistat, que hi havia entre Venècia (i també Gènova) i Catalunya. Pel que fa a l'apel·lació "Regne d'Aragó", no em fa fred ni calor: no és l'únic cas, a Europa, de la part més pot rellevant que dóna nom al tot.. Tenguem present que Sardenya donava el nom de Regne de les Dues Sardenyes al regne, essent-ne la part més feble de tots els punts de vista. Vull repetir que, en la conquesta de les Balears, el paper de l'Aragó fou insignificant.

Em sorprèn, senyor Salvador, que demani si les frases sobre l'adscripció nacional de Ramon són en català medieval. Són en llatí, com qualsevol persona amb cultura elemental pot veure. Si l'afirmació "Ego... cathalanus" no pot esser més clara, igual que si tu dius "Yo soy español", cosa evident pels fets i la manera d'expressar-te. Al moment de la conquesta catalana (no aragonesa, perquè foren poquíssims els aragonesos que hi intervingueren) es parlava àrab. Fins poc abans (no ens oblidem que Mallorca només va esser musulmana durant 326 anys: 903-1229) es parlava mossàrab, denominació impròpia: era una forma evolucionada del llatí vulgar de la qual romanen topònims com ara Muro, Campos, Castellitx, etc. Durant tota l'edat mitjana, els mallorquins s'identificaven com a "catalans, cristians de natura" (que en espanyol correspon a "cristianos viejos"), en contraposició als musulmans. Ja a partir del segle XVII, els mallorquins hem anomenat "foraster" la llengua espanyola i "forasters" els espanyols Dins l'"Entremès del lladre", del segle XVIII, un personatge misteriós ha robat a una casa. Un mallorquí, que li ha sentit dir unes quantes de frases, declara, a uns soldats espanyols que no entenen el català, en referència al lladre, "Seguro serà ladrón, pues que parla forastero". Aquesta percepció, a Mallorca, i també a València, ha durat fins avui. Dins un entremès valencià del segle XVI, una senyora valenciana s'indigna contra una criada castellada de nom Germana: "Com vos llargau, Germana, poc a poc vos sobreeixiu, com se nota que teniu la llengua ben castellana. Vés mai, la vilana porca, estos castellans orats, presumint, sent uns pelats, més que Rodrigo en la forca". I, referint-se a València i astella, un escriptor de l'època declara "Suegra y nuera son entrambas". Salvador, deixa-ho anar, que de lul·lisme te'n don, no amb una cullereta, amb un cullerot, te'n don. I no provis de demolir allò que és completament sòlid. Dedica't a tasques més fructíferes i gratificants, que aquí no hi tens res a fer. Hauria estat absurd que Ramon Llull no es tengués per català, essent com era fill de Ramon Llull (el mateix nom pare i fill) i Blanca Picany, barcelonins, i nat a Mallorca molt poc després de la conquesta.

St.Tià : Con el mayor respeto, he entrado en Google según su referencia"Raimundus Lullus cathalanus"  y lo que me aparece es simplemente la biografía de Ramón Llull en Wikipedia. Lo que dice es muy conocido y no me aporta nada nuevo acerca de que él afirmara ser catalán.Eso no sale por ningún lado. Lo que sí aparecen son numerosas referencias a la Corte de Aragón (no de Cataluña), imagino que refiriéndose a lo que entonces era la Corona de Aragón,incluyendo el Reino de Mallorca.Esa presunta afirmación al Dux no la veo clara.¿ Catalán medieval? ¿Qué se hablaba en Mallorca en 1229 antes de la invasión aragonesa de Jaime I?

Em permeteu encara una nota referent a llibres? Si anau a Porto, a Portugal, visitau la Livraria Lello. És un prodigi d'arquitectura modernista que, de cada vegada més, atreu visitants d'arreu d'Europa. Basta dir que, molt justificadament, els propietaris han hagut de començar a exigir la compra d'un bitllet d'entrada l'import del qual, si s'hi fa cap compra de llibres, és descomptat del preu total. Recordau-vos de la llibreria Lello. Teniu un bon bloc d'informació d'aquesta meravella a Google

Salvador, Salvador, per una vegada et contestaré. Sóc un home humil, tothom qui em coneix ho sap, i, des de la meva humilitat et puc aconsellar que no et posis amb mi en temes de lul·lisme, que faràs els ous en terra. No et puc exposar les raons d'aquesta afirmació i per tant, donar indicis de qui som jo, perquè equivaldrien a exposar el meu físic, vista la purrialla espanyola que pul·lula per ací. Em sap greu, perquè te'n faries creus. Només et diré que de vegades sóc consultat en aquesta matèria.

Un dels aspectes del joc brut d'Espanya. S'ha publicat un mapa d'Europa amb dades sobre el nombre de títols publicats. Segons aquest mapa, Espanya publica una xifra de llibres molt més alta que França (Espanya, 76.430, el 2015; França, 66.350). Naturalment, les dades sobre el llibre espanyol provenen de fonts espanyoles. El que no pensen a dir, els qui han aportat aquesta xifra, és que, a l'Estat espanyol el 2015 es publicaren 11.348 títols en català, 2.803 en basc i 2.544 en gallec, xifres que són incloses dins els 76.430 publicats, suposadament tots en espanyol. De fet, fent les sumes i restes oportunes, el nombre de llibres publicats en espanyol ha estat, realment, de 59.735, xifra molt inferior a la francesa, perquè el nombre de llibres publicats a França en bretó, basc, flamenc, occità, etc., és negligible, però no la dels publicats, també a França, en català (Edicions del Trabucaire de Perpinyà, etc.), que es venen molt bé a la Catalunya sota dominació espanyola. Més joc brut d'Espanya enduita pels seus deliris de grandesa. El que no pensa mai, Espanya, és que les mentides tenen les cames curtes i que, sense fer-ne comptes, mostra les canyelles. No deixa de cridar l'atenció la xifra relativa al català (11.348) (la nostra llengua que tants d'espanyol qualifiquen de "dialecto"). I, atenció, que dins aquesta xifra s'hi compten tant els llibres publicats al Principat, com al País Valencià com a les Balears.. Com que sempre és interessant de comparar, vet aquí el nombre de llibres publicats a: Grècia: 9.580; Bulgària; 5.940; Holanda, 11.500, Suècia: 4.o7o; Noruega: 6370, i una quantitat considerable de països europeus amb xifres molt inferiors. La sorprenent baixa xifra que correspon als països europeus nòrdics es deu, supòs, a la quantitat de llibres que s'hi llegeixen en anglès. Dit de passada, Anglaterra publica anualment 184.000 títols. I un país de lectors, com ara Israel, 6.000 (quasi la meitat dels llibres catalans). A Portugal, 15.000 (tot això xifres aproximades), poc més que en català. Trobau que un poble dels qui més llegeixen d'Europa és tan fàcilment dominable i, encara menys, destruïble per uns veïns gelosos i envejosos i dolents?

Sr.Tià : Quedo enterado de lo que dice y ya le contestaré.Saludos.

Si vos interessa, introduïu al Google "Raimundus Lullus cathalanus" i en trobareu documentació profusa, impossible de reproduir aquí perquè els textos són massa llargs. Quant al desgraciat malnascut fill de set pares que ha gosat dir traïdor a Ramon Lull... i què voleu que vos digui? Deixau-lo acabar-se de podrir tot sol.