26 milions de passatgers aquesta és la previsió d'usuaris per a enguany a Son Sant Joan. És una xifra rècord. Sense precedents.
Des que va començar la temporada fins octubre, les aerolínies han programat vols per 26,4 milions de passatgers a Palma, una xifra que agafa la seva justa dimensió quan es compara amb la població resident a la illa: 869.000 habitants. Surt a 30 passatgers per mallorquí.
El passat cap de setmana va ser un dels punts àlgids d'aquesta temporada. En poc més de 2 dies va passar un milió de persones pels aeroports de les Illes Balears. Tanta com tota la població resident.
Concretament, entre aquest passat divendres i el dilluns, primer dia d'agost, varen passar pels aeroports de Palma, Eivissa i Menorca 938.387 viatgers i es varen fer 6.040 operacions d'aterratge i enlairament, la qual cosa suposa un rècord històric de trànsit en el conjunt dels aeroports de Balears.
Mallorca registra un augment de l'11% de passatgers, Menorca un 12% i Eivissa un 15% que l'any 2015.
El 29 de juliol va ser el quart dissabte consecutiu en el qual se supera la xifra històrica i simbòlica de mil vols en 24 hores. Aquesta vegada varen ser 1.045.
A Son Sant Joan es va registrar un moviment de gairebé un avió cada minut
El retard mitjà, al juny, als aeroports de Balears va ser de 50 minuts. La mitjana a Europa és de 44 minuts.
Les Balears duen camí de registrar un nou rècord d'afluència de turistes: el 2016 podria arribar als 14 milions.
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
ARRUIX:estás malalt.Si hi poses un poc de la teva part, aixó teu té cura.
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) 1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html 1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus." ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
El pitjor són els guiris i domingueros espanyols. No respecten les lleis de "prohibit aparcar" i impedeixen als pagesos l´accés a les finques per dur a terme les labors agrícoles. I els autoritats mirant cap una altra banda sense fer respectar les seves pròpies disposicions. Cridaré la policia cada vegada que m´impedesquin el dret d´accés. Vendran mooooltes vegades! Així justificaran el sou.
Jo preferesc fugir-ne durant els estius.
els pancas feixistes, per poquets que siguin, podrien partir i fer espai per a la gent decent...
Mentre sigui gent decent i normal i no sigiin pantellanistes de la Espanya forasters, ja va bé.
Guiris catalanes quejándose de guiris de otros paises. El mundo al revés.
No se si venen a parlar el català però el que si que se i es nota és que no parlen el castellà i a més ens exigeixen que parlem el seu idioma. Els castellanufos els diuen amen (en la llengua guiri, és clar) i a sobre demanen que en vinguin més. Coses d'Escanya.
@slort, gran oráculo, llegas tarde otra vez, no los tienes bien adoctrinados, beeeeeeeee
Allò que molesta més els "trolls" (els que escriuen en foraster en aquest fòrum ho són) no és que valorin els seus comentaris en vermell o que opinin en contra d'ells -això els permet de continuar replicant-; sinó que no els facin cas. Per tant, la cosa millor que es pot fer és no respondre'ls i deixar-los la puntuació en blanc; fins i tot, no llegir les seves opinions. D'aquesta manera, la provocació que pretenien no té cap efecte.