Tot i que el Govern democràtic de la II Republica l’any 1933 va decretar que tots els béns de l’Església eren de propietat pública, l’any 1946, en plena dictadura de Francisco Franco, va voler compensar l’Església catòlica atorgant-li un privilegi especial en quant a la immatriculació de béns de titularitat dominical dubtosa. Al respecte, el diputat de Podem Balti Picornell ha assegurant que «es va permetre que milers de propietats hagin caigut en mans de l’Església», tot i que al 1978 es va aprovar la nova Constitució que separava els poders Església-Estat. Així, ha explicat que el 1998 i ja sota el Govern de José Maria Aznar, «es va publicar un decret Llei que va permetre que l’Església catòlica es quedàs amb esglésies i catedrals».
Per això, la Proposta No de Llei que han presentat aquest dimarts conjuntament MÉS i Podem vol instar el Govern a recaptar del Ministeri de Justícia totes les immatriculacions realitzades per l’Església Catòlica a les Illes Balears, des de 1946 fins avui a més d’elaborar, en un termini màxim de sis mesos, un llistat de tots aquells béns que des de 1978 han estat immatriculats a favor de l’església catòlica a l’àmbit de les Illes Balears.
Així mateix, Picornell ha assegurat que «el Govern hauria de dur a terme l’elaboració d’un estudi interinsular, en el termini màxim de sis mesos, sobre l’impacte de les immatriculacions per part de l’església catòlica en la gestió, conservació i difusió dels béns inclosos als diferents Registres Insulars de Béns d'Interès Cultural». D’altra banda, ha explicat que la iniciativa pretén que el Govern «es personi en tots aquells procediments judicials iniciats a instàncies d’entitats locals de les Illes Balears l’objecte de les quals sigui la recuperació de béns immobles immatriculats per l’Església Catòlica».
Manca de transparència i incompatibilitat
Per la seva banda, la diputada del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, Margalida Capellà, ha assegurat que «ja hi ha ajuntaments que s’han vist afectats per aquest problema», com és el cas del municipi d’Artà.
Així, ha asseverat que «ens trobam davant un problema de manca de transparència però també d’un problema d’incompatibilitat sobre aquestes pràctiques que han estat emparades per la Llei».
En aquest sentit, Capellà ha explicat que arran de «la modificació de la Llei hipotecària de l’any 1998, on s’equiparava el Bisbat amb un funcionari públic, es va establir un problema de transparència». Això, ha apuntat, «suposava un privilegi que no està contemplat en els concordats entre Espanya i el Vaticà i que es pressuposa contrari al principi de laïcitat de l’Estat davant les diferents confessionalitats». En aquest cas, la diputada ha instat al Bisbat de Mallorca a fer púbic el llistat de béns immatriculats «ja que si no existeix un problema d’il·legalitat, no tenen res a amagar». De moment, el Bisbat no s’ha pronunciat tot i que coneixia la intenció de Podem i de MÉS per Mallorca de presentar aquesta PNL.
Capellà, a més, ha explicat que «s’han trobat casos on hi ha hagut convents que s’han convertit en habitatges particulars o en hotels», un fet «preocupant» per a la diputada, pel fet de que l’església «estigui contribuint a un negoci immobiliari».
D’altra banda, la diputada de MÉS per Mallorca, també ha mostrat la seva preocupació sobre la inexistència d’un llistat públic que doni a conèixer tots els béns immatriculats, «fet que obliga als ajuntament a anar cas per cas per tal de conèixer si s’han immatriculat en nom de l’església». Per això, ha emfatitzat, «seria més senzill que es pogués anar al Registre de la Propietat i demanar el llistat de tots els béns que han estat immatriculats». En aquest sentit, Capellà ha indicat que «la competència és dels ajuntaments i que el que es vol aconseguir és facilitar als consistoris aquest accés a la informació per tal de que puguin actuar en conseqüència».
D'altra banda, ha destacat que a la Proposta No de Llei presentada, es demana que «el Govern es personi judicialment amb els ajuntaments a l’hora de reclamar el domini d’aquests béns que considerin que són de domini públic i no de domini privat».
Finalment, la diputada ha assegurat que des de l’any 1998 fins a l’any 2015 –quan es va tornar a modificar la Llei hipotecària- «es varen estar fent immatriculacions però no es va informar sobre aquestes, fet que va suposar que els ajuntaments no estassin informats, se'ls denegàs el dret de reclamar judicialment la propietat o el domini d’aquests béns».
La iniciativa també té com a objectiu establir línies directrius per a una correcta presentació i difusió del significat cultural i històric dels béns que hagi pogut immatricular l’església catòlica convertint-los en privatius, entesa la protecció dels béns immatriculats com a part integrant i fonamental de la pròpia activitat de conservació i protecció del patrimoni històric religiós.
Qué deis, que segons quins ex càrrecs de Més tenen un negoci lucratiu amb bens de l'església? Vaja, hostatges a preu de patató