El Grup Parlamentari MÉS per Mallorca ha proposat aquest dijous la creació d'una Comissió d'investigació sobre el procés de reestructuració bancària de la Caixa d'Estalvis de Balears 'Sa Nostra', i poder aclarir les incògnites que varen envoltar la «desaparició» de l'entitat després de 130 anys d'història.
«L'objectiu és saber què és el que ha passat per evitar que es torni a repetir», ha explicat el portaveu parlamentari de MÉS, David Abril, que ha comparegut en roda de premsa al costat de la diputada Joana Aina Campomar.
Amb tot, Abril ha assenyalat que confien que la proposta tiri endavant, ja que, segons ha apuntat, compta amb el suport de la resta de grups d'esquerres als quals ja els han consultat i que no han posat cap objecció.
En aquest cas, i si finalment s'aprova la seva creació, la Comissió de recerca podria començar dins d'uns pocs mesos, i en ella serien citats l'expresident del Govern, Jaume Matas, a més dels empresaris Vicente Grande i Matthias Hunt, i els directius de l'entitat entre els anys 2000 i 2009.
«Ens hem quedat sense una eina financera pròpia i que a més tenia una vocació social. Són motius suficients perquè la gent sàpiga què va passar», ha indicat el portaveu de MÉS sobre aquest tema.
«Creim que hi ha hagut falta de transparència sobretot el procés de desaparició de la caixa d'estalvis de Balears», ha apuntat Abril com una altra de les raons que els han portat a presentar, per segona vegada, la petició d'aquesta comissió.
Una proposta que es va rebutjar el 2014
En aquest sentit, el portaveu nacionalista ha explicat que la proposta de crear una Comissió de Recerca sobre Sa Nostra «no és nova» ja que la seva formació la va presentar fa dos anys, el 2014, i «es va rebutjar amb la majoria del PP».
A més, Abril ha apel·lat a l'actualitat que encara envolta a l'entitat, ja que aquesta mateix setmana es tanquen 15 oficines del que eren l'antiga Caixa d'Estalvis de les Illes Balears.
Camponar, per la seva banda, ha recalcat que «poca gent no tenia una llibreta de Sa Nostra a les Balears, i veia a l'entitat molt sensibilitzada i amb un compromís social amb aquesta terra».
Davant això, la diputada de MÉS ha lamentat que «en menys d'una dècada», s'hagi arribat a una situació totalment oposada a la que tenia al començament de la bombolla immobiliària».
Així, el 2007 Sa Nostra comptava amb 230 oficines, 650.000 clients, 1.500 treballadors i una quota de mercat de més del 30% entre els habitants de la Comunitat.
Avui, el 2016, «tan sols» disposa d'un 1,8% del Banc Mare Nostrum (BMN), amb «pràcticament nul·la capacitat d'influència dins dels plans estratègics d'aquest banc», ha postil·lat la parlamentaria.
A PROPOSTA DE MES, EL PARLAMENT CREARÀ UNA COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ SOBRE L'EXTINCIÓ DE SA NOSTRA (de la premsa)
Encara que les oblidin fins i tot els diaris, sort de les hemeroteques! Solen posar tothom al seu lloc. Els qui ara escatainen, estaven més que avisats. Reiteradament, amb insistència, una vegada i una altra. Els ho va advertir Joan Mir el desembre del 2009. Jo ho havia fet el mes d'agost. No només no varen voler escoltar, sinó que el tàndem PSOE-MES va rebutjar en el Parlament dues proposicions proteccionistes d'UM per tal d'evitar la desfeta que es veia venir. Com així no ho vol recordar ningú això?
Esperaré amb candeletes que em cridin a explicar la història. Vaig ser el primer en repicar veus d'alarma de la usurpació que s'acostava. Esperaré que em cridin, sí, però ho faré d'assegut, perquè no crec que ho facin. No els hi agradaria gens allò que haurien d'escoltar els còmplices actius de l'endemesa. Hi ha noms i llinatges de polítics concrets que tenen responsabilitat directa, per desídia i negligència activa, en allò que ha passat. Només cal anar als diaris de sessions per certificar com Manera i Alorda rebutjaren les sensates propostes de Josep Melià. El varen menystenir amb una condescendència paternalista que desemmascara una molt greu i temerària irresponsabilitat. Assumiran l'autoria de la desfeta els qui rebutjaren posar-hi dics de contenció? Ara, a misses dites i quan no hi ha remei, no té cap mèrit constatar el robatori i esqueixar-se la camisa. Allò que calia era atendre els avisos i no ho feren. Hi ha noms retratats en el Parlament, però també alts responsables polítics amb qui em vaig entrevistar i que feren l'anguila. Qui pot creure que ara assumiran les responsabilitats? Per favor! Com a mínim, que tinguin la decència de no prendre la ciutadania per idiota!
Per a mi aquesta Comissió que es proposa neix morta per dues raons: perquè la convoquen els mateixos responsables d'allò que es vol aclarir (els enterradors, vaja) i perquè només significarà un cost afegit a la ciutadania. Ulls clucs podria escriure les conclusions evasives que emetran i cap a on adreçaran les culpes. De fet, ja les tinc escrites i dipositades a bon lloc, perquè els caçadors caçats romandran ben desemmascarats en aquesta comèdia bufa!
Ai, la hipocresia! Quina farsa! Quanta, quanta, quanta desvergonya! A banda de tudar temps i doblers públics, ja no hi ha res a fer! Tot plegat serà com un pet de femeter, perquè corbs amb corbs no es piquen! Tot i això (cantin papers i mentin barbes), vull que aquesta queixa consti en acta!
Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo