algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
13°

Els cursos de català del Govern han doblat la matriculació respecte a l’any passat

Alumnes als cursos de Català

Els cursos de català que organitza el Govern, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística i que gestiona l’Institut d’Estudis Baleàrics, gairebé han doblat el nombre d’inscrits respecte al curs passat. Així, en els cursos que es duen a terme entre febrer i maig de 2016 ja hi ha 1.073 alumnes inscrits, quan el 2015 van ser 618. El considerable augment d’alumnat, d’un 42%, ha suposat també l’ampliació de l’oferta de cursos, que passen dels 23 de l’any passat als 42 d’enguany.
El nivell que ha registrat un creixement més notable de la demanda és el C1, amb 160 alumnes més que l’any passat, així que en total seran 312 les persones inscrites.


Els cursos han començat aquesta primera setmana de febrer i acabaran a mitjan maig, de manera que les persones que han seguit el curs es podran presentar a les proves que la Direcció General de Política Lingüística té previst convocar el mes de maig.
Cal destacar que els cursos s’imparteixen en les modalitats presencial (tots els nivells excepte el LA), semipresencial (B2, C1, C2 i LA) i a distància (nivells B2, C1 i C2). A més, els cursos s’ofereixen a Bunyola, Calvià, Eivissa, Inca, Llucmajor i Palma

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per PlusUltra, fa mes de 6 anys

La demografía arreglará lo que estos necios quieren tapar con la política lingüística y lo único que generan es mayor odio al catalán. Quien estudia catalán por gusto?, haced una encuesta inútiles. El catalán es un arancel en esta sociedad autárquica, y la historia ha demostrado que las sociedades autárquicas tienden a desaparecer. Nadie puede decirle al ciudadano en que lengua ha de pensar, eso no lo podréis legislar mentecatos...

Valoració:0menosmas
Per palma de mallorca, fa mes de 6 anys

La administración y la escuela seguirá flipando en una sola lengua, pero la calle es LIBRE y hablará como le salga del alma, castellano, catalán, los dos, ninguno, otros. Ridículo que hacen de no aceptar la realidad. Viven en un falso mundo que no existe. Pobres.

Valoració:0menosmas
Per anticatalufet, fa mes de 6 anys

Pancatalanismo = Fascismo

Valoració:0menosmas
Per llorens, fa mes de 6 anys

Ses Beneiutures catalanistes (II)

Per tant, ja d'aquestes paraules, de tot un senyor considerat es millor dramaturg mallorquí de La Renaixença. Renaixença catalana, òbviament, perquè a Mallorca no en necessitàrem cap de renaixença. En Pere d'A. Penya ja tenia clar que es dialecte, idioma, parlar, que més s'adequava per formar una llengo comuna, era es de Mallorca (i Balears). No només en Pere d'A. Penya tenia clar quina havia d'esser sa llengo base/literària, per esser més pura i manco "contaminada".

Mn. Alcover també ho tenia clar. Si no més, sí que tenia clar que es dialecte barceloní no en tenia cap de categoria literària per damunt dets altres dialectes.

Aquesta part, JAURÍA, a veure qui te es nasos de demostrar lo contrari:
En Mn. Alcover, en afirmar, a una de ses moltes cartes que va enviar a en Fabra, que quina categoria tenia es català barceloní per damunt des català balear, o si a s'Institut de la Llengua Catalana se li havia de dir Institut de la Llengua Barcelonina, o quand declarà sa guerra an es centralisme lingüístic barceloní, o quand denuncià sa bàrbara teoria de que es català de Barcelona era ès més normal i literari, o quand calificà de "putrefacte" es dialecte barceloní, etc. Tot fins arribar a una enemistat declarada amb en Pompeu Fabra i es barcelonins. Tot això, li va fer seguir un sistema ortogràfic diferent an es seguit per s'IEC.

Fa uns 20 anys, en es diari "Las Povincias", concretament l'any 1992, ja va dir el Pare Miquel Batllori (no enumeraré tots es seus títols, que en són molts) que sa llengo que s'estava imposant a València i Balears era s'infame i infecte dialecte barceloní, i que mai en aquestes regions (València i Balears), s'acceptaria que un dialecte tan infecte s'imposi com llengo nacional. No ès necessari fer-ne cap comentari més. S'imatge ho deixa ben clar i llampant. Seria en Pare Batllori un gonellista sense sebre-ho? (i que consti que dic això en tò humorístic abans que es catalanistes se tirin a sobre meu)

D'aquests fets podem extreure que s'unitat (uniformitat) de sa llengo ès una farsa, una autèntica farsa, que hauria d'esser nula de dret i que sa formació de sa llengo actual standard, imposada a ses escoles, va estar rodetjada de tota una polèmica que dura fins avui en dia. Des de Mn. Alcover,i sa polèmica editada p'en Borja Moll, en Llorenç Villalonga quand digué que sa nostra identitat perilla enfront des català i no des castellà o s'anglès, el Pare Batllori des des continent, i tots es Balearistes moderns, de cada dia més joves i més formats, que encara mantenim viva sa flama de rebel·lió contra es barcelonisme lingüístic.


No podem acceptar aquest standard barceloní, aquest centralisme lingüístic, aquest sacrifici que es baleàrics hem hagut de fer per crear-se una llengo que mos ès impròpia i estranya i que no mos respecta gens.
No ho volem.

Valoració:0menosmas
Per llorens, fa mes de 6 anys

Ses Beneitures catalaniste (I)

Estic cansat de sentir ses vostres beneitures, perquè sempre tenen es mateix argument: si a Espanya s'ensenya es castellà standard i no una de ses seves varietats, per exemple, s'andalús (sempre posen s'andalús, sempre, serà que li tenen mania), a Balears no ensenyarem sa varietat balear des català, sinó que, ensenyarem es standard de s'IEC. Argument fàcilment desmontable.
Així com es castellà se va anar adaptant ràpidament i de forma còmoda a totes ses regions d'Espanya, així com sa RAE ès ràpida, oberta i eficaç a s'hora d'adaptar-se a canvis lingüístics, s'IEC ès tot lo contrari: poc eficaç, poc obert i centralista quand pren decisions. I cada pic en què mos donen una alegria, encara ho hem d'agrair de tot cor, com quand, "recentment", normalitzaren es mot "idò!", que duia emprant-se des d'uns quants cents d'anys. Ridícul.

Apart, es castellà, en sa seva "standarització" no va patir (no que en sapiguem) ses mateixes polèmiques que es català quand a principis des Segle XX va començar sa seva, per dir-ho així, standarització. En un principi, s'idea bàsica era que representants de Catalunya, València i Balears posassen en comú i fessen sacrificis comuns per tal de fer una llengo a on un català, un valencià o un "baleàric" se trobassen còmodos i, al mateix temps, representats per una llengo comuna. Idò aquí ja va venir es primer, i bàsic, problema.
S'unitat (uniformitat) de sa llengo ja vé amb un defecte bàsic, amb un defecte principal, un defecte primari: en Mn. Alcover, "representant" de ses Balears, va tornar de Barcelona enganat i frustrat pes centralisme lingüístic d'en Fabra i es barcelonins. En Fabra i es barcelonins decidiren que es dialecte "base" per crear sa llengo comuna havia d'esser es barceloní, desjectant totes ses altres opcions, desjectant ets altres dialectes. Per tant, una llengo "mare", es català, ja va sortir amb aquest defecte: un dialecte triat per aquells que varen pagar més (literalment) seria sa base damunt sa qual crear sa llengo comuna. Davant aquesta imposició, el noble Mn. Alcover va protestar amb una sèrie de cartes on desvetllava lo que havia passat de bon de veres: traïcions, actuacions a sa seva esquena, reunions sense convocar-lo a ell (president de sa secció filològica de s'IEC) i una "dictadura" fabriana insoportable. Va esser quand n'Alcover, va fugir de Barcelona (amb sa seva calaixera) i va tornar a mallorca a seguir amb sa feina des Diccionari CVB, seguint, com en Borja Moll anys més tard va reconèixer, un sistema ortogràfic distint a aquell que seguia s'IEC a Catalunya.


Va esser en Borja Moll, no sabrem mai per quina raó, qui va decidir tornar an es redil de s'IEC i quand se va acabar ja qualsevol forma de parlar baleàric dins es Diccionari CVB i a sa Gramàtica Catalana. Per demostrar-ho, s'ortografia de 1931 ès ben distinta a sa de 1963, i ben distinta, on a una en Borja Moll deia unes coses i a s'altra unes de ben diferentes.
Es triatge de quin havia d'esser es dialecte "base" per fer una llengo comuna ja estava viciat de principi: es barcelonins tenien clar que havia d'esser es seu fort i no et mogues; a més, eren es que financiaven ses obres, tant es diccionari com sa gramàtica, i aquí decidiren ells. No hauria estat tan difícil triar-ne un. Es propi Pere d'Alcàntara Penya ho tenia clar quand s'oposà a que es mallorquí fora considerat un dialecte des català continental, en dir que es mallorquí "és qui s'assembla més á sa mòrta mare, y el que més fesomía conserva de la pura rassa dels seus antepassats. Dins el mallorquí literari pur no hey trobareu arcaismes ni paraules que tengan saba francesa ó castellana com moltes dels séus germans. (...) dins Mallorca hem de cercar les ruines d'aquell lenguatje tan bell, florit y rich." O també quand, en enviar-li una carta a Frederic Mistral, per demanar-li autorització per traduir un poema, li va dir "si mon nom vos será conegud com un dels trovadors que componen cansons en la llengo mallorquina germana tant ó més llegítima que la catalana de de vostre llengo provençala", per si no quedava clar.

Valoració:0menosmas
Per Clar i Català, fa mes de 6 anys

Parlam sempre Català. feim que sa nostra llengua sigui útil i visible

Valoració:11menosmas
Per llorens, fa mes de 6 anys

buenooooooooo

tranquilos jauría

por cierto para los que no saben que significa..:
f. Conjunto de perros mandados por el mismo perrero

jajjajajajaja

Pero uando se habla de historia .....desapareceis....jajajja

Valoració:0menosmas
Per Perdonin que me fiqui, fa mes de 6 anys

Podria ser tenir que OPTUSO, sigui tenir els ulls com els dels pops?

Valoració:12menosmas
Per admirador, fa mes de 6 anys

Perdona la meva curtor, maestro laurensio. Qué vol dir "ser un optuso"?

Valoració:11menosmas
Per En Figuera, fa mes de 6 anys

Ostres!!!! El "mundo"!!!!! no has trobat cap altre tabloide més groc?? l'ABC?? la "rasssón"?? la gas-ssseta?? per què no vas a comentar allà?? Segur que t'oooooompleeeeen de "positius... I ja que parlam d'escatologia, allò que defequen a ses seves pàgines és des mateix color -i fa sa mateixa olor- que el que tu tens entre ses orelles i darrera es ulls.

(encara estic)
#descollonant-me

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente