El jutge instructor del cas Palma Arena, José Castro, ha dictat una interlocutòria per fer seure de nou al banc dels acusats l'expresident del Govern Jaume Matas. En aquesta ocasió, Matas ha de ser jutjat per afavorir l'adjudicació presumptament irregular de les obres del velòdrom Palma Arena, que foren inicialment pressupostades en 48 milions d'euros i el sobrecost va ascendir a més de 100.

En concret, el magistrat li atribueix la comissió de delictes de frau a l'administració, prevaricació i falsedat en document oficial, els mateixos tipus penals que imputa per aquests mateixos fets a l'exdirector general d'Esports i medallista olímpic José Luis 'Pepote' Ballester.

Castro ha posat d'aquesta manera fi a la instrucció d'aquesta peça separada del cas Palma Arena, la número 8, i deixa pas a la Fiscalia Anticorrupció i l'Advocacia balear perquè formulin els seus escrits d'acusació, en els quals hauran de sol·licitar l'obertura de judici per aquests fets o, per contra, instar l'arxivament de les investigacions.

Segona possibilitat de presó per a Jaume Matas

Matas ja va complir nou mesos de presó per un delicte de tràfic d'influències en la primera peça que va ser jutjada de la causa, mentre que també va ser condemnat a una pena de multa per suborn en el marc d'aquest procés judicial.

L’excusa per crear el Palma Arena

En la interlocutòria, Castro relata que el 2004 Matas va encarregar a Ballester tractar d'obtenir l'adjudicació a Palma de l'organització del Campionat del Món de Ciclisme, previst per a 2007, amb la finalitat que aquesta concessió «servís de base a la construcció d'un velòdrom cobert que permetés albergar l'esdeveniment», sense que prèviament a la sol·licitud cursada davant la Unió Ciclista Internacional (UCI) «consti que es duran a terme estudis sobre la viabilitat econòmica del projecte».

Després de l'adjudicació, l'exministre va proposar al Consell de Govern, sense els informes tècnics necessaris, la construcció del velòdrom, que va ser finalment aprovada.

Per a la construcció, afegeix la resolució judicial, Ballester va dissenyar una estratègia «que rau a situar-se al marge de qualsevol mecanisme de control» i per a això «res millor»" que encarregar-ne la construcció a un organisme gestor, sense control administratiu previ, «com a mera aparença per disfressar les seves decisions unipersonals sota una fórmula col·legiada que l'eximís de qualsevol responsabilitat».

Aquest organisme era el Consorci per a la Construcció del Velòdrom Palma Arena, abans de la creació va ser la Fundació Illesport —dependent del Govern i liderada per Ballester— l'encarregada de «donar cobertura formal a les decisions que prenia el president de la Comunitat Autònoma, sabedors ambdós del fet que les seves decisions ni tan sols se sotmetien a la consideració dels patrons de la Fundació per la senzilla raó que, com a tal, l'òrgan col·legiat només existia en aparença».

Segons l'escrit, els patrons de la Fundació ni tan sols arribaven a reunir-se per prendre «absolutament cap decisió que en exclusivitat eren adoptades pel mateix president del Govern i el director general d'Esports». No obstant això, fins a 22 actes «absolutament falses» van ser redactades per deixar constància d'unes suposades reunions «que mai van arribar a convocar i menys encara a celebrar-se».