Nit de la Cultura 2015: Premis, música i Ramon Llull

El fil conductor de la Nit de la Cultura, que tendrà lloc el 27 de desembre a les 21:00 hores al Teatre Principal de Palma, serà la figura de Ramon Llull. Les actuacions previstes són dels grups musicals Roig i Blaumunt i de Glòria Julià que «dirà Ramon Llull». El presentador de la gala, que serà retransmesa per IB3 en directe i per TV3 en diferit, serà l'actor Joan Miquel Artigues.

Les entitats i persones premiades enguany són:

Premi Francesc de B, Moll, que distingeix una entitat que, a les Illes Balears, s’ha destacat per la seva dedicació a la normalització de la llengua i la cultura catalanes, i a l’aprofundiment de la identitat nacional a la “Comissió cívica del Tricentenari 1715-2015. Del Decret de Nova Planta al dret de decidir”, de la que en formen part historiadors, lingüistes, educadors, activistes culturals i membres d’entitats molt diverses, es va crear el novembre de 2014 amb l’objectiu de recordar, donar a conèixer i divulgar els efectes de la Guerra de Successió, una contesa que va capgirar traumàticament el curs de la història de Mallorca i del que, a escala popular, se'n sabien poques fites. El Jurat valora especialment la dedicació esforçada i sense afany de profit dels seus membres que durant l’any 2015 han programat centenars d’actes a Mallorca i Eivissa aconseguint amb escreix els objectius marcats.

Premi Josep Maria Llompart, que distingeix una persona que, a les Illes Balears, s’ha destacat per dedicar-se a la normalització de la llengua i la cultura catalanes, i a l’aprofundiment de la identitat nacional a: Gabriel Barceló i Bover, dibuixant, ensenyant, escriptor, estudiós incansable i ferreny activista cultural, Gabriel Barceló ha estat professor de català a diverses localitats de Mallorca, fundador i director de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, i director del Servei d’Assessorament Lingüístic del seu ajuntament. Guionista d’audiovisuals sobre cultura popular d’arreu dels Països Catalans i autor d’una àmplia producció literària que inclou obres de teatre, narracions i poesia, també ha enllestit llibres d’aprenentatge de la llengua, de lingüística, de toponímia i de genealogia, i va tenir cura de l’edició en sis volums de l’”Epistolari familiar de mossèn Alcover”.

Notícies relacionades

Taverners, Enderrok, Orfeó l'Harpa i el Tricentenari entre els premiats amb els 31 de Desembre de l'OCB

Premi Emili Darder, que distingeix una iniciativa o experiència en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure, d’una manera especial les que tendeixen a la normalització del català com a llengua vehicular de l’aprenentatge, la renovació pedagògica o l’educació ambiental, a L'Orfeó l'Harpa d'Inca. Miquel Duran i Saurina fundà l'Orfeó l'Harpa d'Inca el 20 d'abril de 1920. En els inicis, el seu repertori estava integrat per cançons populars, harmonitzades pels mestres més notables de l'àrea musical catalana. Actualment, aquest repertori comprèn tant música popular com música religiosa i polifonia de diferents èpoques, i des de concerts a capella a altres amb orgue, piano o orquestra. Ha fet actuacions arreu de Mallorca, a diversos indrets dels països de parla catalana i a l’estranger, i ha col·laborat amb altres corals, agrupacions, orquestres i directors. Ben arrelat a Inca i comarca, de sempre ha atès els compositors locals, dels que en destaquen Antoni Torrandell i Bernat Salas.

Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que distingeix una persona o col·lectiu jove que ha excel·lit en el camp de l’animació cultural, de la investigació o de la creació, al grup musical Taverners. Des de fa sis anys el grup “Taverners” recupera temes populars i d’autors de la nostra terra, poetes o músics, i els apropa al públic més jove. Utilitzen instruments endèmics que fan sonar amb d’altres d’elèctrics, contribuint, així a la revalorització i revitalització de la nostra música folclòrica. “Taverners” han posat música a versos de Miquel dels Sants Oliver, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ovidi Montllor o Guillem d’Efak. Amb dos treballs en el mercat, “No hi ha temps que no torn” i “La por no és res si la volen veure”, el grup “Taverners” de sempre s’ha compromès amb tot tipus d’iniciatives i reivindicacions lingüisticoculturals i en la forja de la nostra identitat com a poble.

Premi Bartomeu Oliver, que distingeix una activitat cívica (de dinamització cultural, de recuperació lingüística, de revalorització de la cultura popular, etc.) desenvolupada en un determinat àmbit territorial o social, o el treball que contribueixi a la recerca o millor coneixement d’aquest àmbit, al Projecte “Fabricantes de Bunyola”. El 1913 es construí la fàbrica de teixits de Bunyola, que mantingué l’activitat fins al 1984. Aquesta instal·lació suposà importants canvis econòmics i sociològics que marquen la història recent del poble, ja que moltes famílies passaren del sector primari al secundari. Durant quatre anys, Paquita Canals, Caterina Garcias i Bàrbara Suau estudiaren a consciència la vida entre aquelles parets estridents donant veu a tota una generació de dones de Bunyola disposades a donar-ho tot per abandonar la dura vida de collidores. Conèixer el treball diari d’aquestes dones a “Sa fàbrica” permet entendre l’adaptació a la modernització d’un petit poble de la Serra de Tramuntana.

Premi Miquel Dels Sants Oliver, que distingeix un treball editat durant l’any de la convocatòria, que pren el passat o el present de les Illes Balears com a camp d’investigació o objecte d’estudi, al text: I si passa, què ens passa?, de l’Editorial Arrela. Es tracta d’una aproximació col·lectiva i polièdrica a les possibles implicacions i conseqüències que la culminació del procés sobiranista principatí podria tenir per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Les 33 aportacions reunides formen un compendi de reflexions, paradoxes, complicitats, inquietuds, propostes, problemes, esmenes o oportunitats que recullen la visió d’una part de la comunitat de l’arxipèlag. Els textos troben múltiples connexions entre ells, alhora que esdevenen transversals a molts d’àmbits, eixamplant un debat que situa la nostra societat illenca com a subjecte actiu del seu futur.

Premi Aina Moll i Marquès, que distingeix una persona o entitat que hagi destacat per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic, a Jaume Fuster i Alzina. Membre fundador, fa 35 anys, de l’Associació Cultural “Cap Vermell”, de Capdepera, i de la revista del mateix nom, del que n’és el responsable des dels inicis, Jaume Fuster i Alzina, llicenciat en filologia catalana als 52 anys, ha exercit el voluntariat lingüístic a Capdepera, municipi que va ser pioner a incorporar aquesta figura. Apassionat de la vida i de l’activisme sociocultural, àmbit en el qual ha excel·lit, ha conreat diferents gèneres literaris que li han reportat diversos guardons. La seva intensa, mantinguda i admirable dedicació al voluntariat lingüístic en el municipi gabellí, ha servit d’estímul i d’exemple a les noves generacions.

Premi Gabriel Alomar, que atorga la Junta directiva de l’OCB i destinat a reconèixer i promoure els estudis, les actuacions i les aportacions en qualsevol àmbit que, atenent el conjunt dels Països Catalans, hagi permès expressar amb tota normalitat la catalanitat de les Illes Balears, i hagi contribuït a conèixer, difondre i respectar aquesta realitat a La revista ENDERROCK. La revista ENDERROCK s’edita mensualment des de fa 22 anys i està especialitzada en la promoció i difusió del pop-rock fet en llengua catalana. Es tracta d’un mitjà de referència en aquest vessant musical, en el que destaca el rigor i la qualitat en el tractament dels continguts, la voluntat de donar a conèixer artistes de tot l’àmbit lingüístic i d’arribar a tots els territoris catalanoparlants. Aquests valors han permès una àmplia difusió de la revista que ha aconseguit captar l’interès del públic més jove. Al voltant de la revista s’han instituït els premis Enderrock, que gaudeixen de gran prestigi, i el concurs Sona 9, destinats als grups musicals de pop-rock emergents.