Els sis alts càrrecs de l'equip de confiança de l'expresident del Govern José Ramón Bauzá hauran de tornar a les arques públiques un total de 19.600 euros que van percebre "indegudament cobrats" durant nou mesos, entre juny de 2011 i març de 2012.

Així ho han assenyalat des del sindicat UGT, en una roda de premsa en la qual han mostrat satisfacció després que el Tribunal Suprem hagi admès el recurs presentat per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i que manté vigent la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que ja declarava «il·legal» el sou d'aquests alts càrrecs.

En concret, la pujada es va aplicar al cap del gabinet de Bauzá, a tres assessores tècniques i a dues secretàries que formaven part del personal de confiança de l'expresident, tal com ha precisat en roda de premsa el secretari d'Administració Autonòmica FSP-UGT, Jordi Crehuet.

Des d'UGT han criticat que s'hagi recorregut contra la sentència del TSJIB, ja que en el seu al·legat es mostrava contundent en els arguments en contra de la pujada de sous.

D'aquesta manera, es «posa fi a un llarg recorregut que es va iniciar el 2011», i queda demostrat que «s'havia comès un greuge» contra els empleats públics de la Comunitat en prendre la decisió de justificar una pujada salarial, al mateix temps que s'aplicava una retallada en matèria salarial i de drets a la resta d'empleats públics, ha afirmat Crehuet.

«Per una obstinació de determinades persones, ara han de tornar els diners, per no haver fet cas a les advertència del sindicat», ha lamentat el secretari d'Acció Sindical en Federació Serveis Públic del sindicat, Miquel Àngel Romero, qui ha apuntat que la Comunitat Autònoma s'haurà de fer càrrec de les costes, que ascendeixen a uns 1.500 euros.

Segons Crehuet, «la justificació del president apuntava que aquestes persones havien d'assumir més càrrega de treball i, per tant, s'havia d'augmentar la seva retribució econòmica», quan, tal com ha recordat el sindicalista, la resta d'empleats públics «va passar de treballar 35 hores a 37 hores a la setmana».

Ha quedat demostrat que s'estava incorrent en un «tracte desigualitari» amb la resta de treballadors públics, ha remarcat Romero, qui ha incidit que «el més xocant de tot» és el context en què es va dur a terme aquest increment de retribucions, coincidint amb les retallades que s'estaven aplicant a la resta de treballadors públics de la comunitat autònoma.

Relat dels fets

Des del sindicat UGT han recordat que una sentència del TSJ, del 22 de març de 2012, va estimar el recurs presentat per UGT i se suspenia l'aplicació dels acords impugnats pel sindicat en el que afecta a les quanties econòmiques dels càrrecs nomenats a dit.

Malgrat això, el Govern va recórrer aquesta interlocutòria, «tornant a utilitzar de forma immoral dels recursos públics de la ciutadania per defensar la pujada salarial dels seus», tal com critiquen des de l'organització sindical.

No obstant això, un tercer acte de TSJ de les Illes Balears sobre l'assumpte, datat a 13 de juliol de 2012, desestimava íntegrament el recurs plantejat pel Govern i confirmava la suspensió cautelar que va dictar en l'acte del 22 de març i es el condemna a les costes.

Posteriorment, l'Executiu de Bauzá va recórrer davant del Tribunal Suprem la sentència del TSJ de febrer de 2014, que apuntava que «es va declarar vulnerada la normativa vigent i que es va trencar el principi d'igualtat de tracte al seu personal», i que ara, finalment, ha estat admesa.