Després de l'aturada de l'activitat judicial durant el període estival i amb la vista posada en les nombroses causes de corrupció que continuen en marxa a les Balears, el nou any judicial arrencarà el setembre amb les declaracions d'exalts càrrecs del Govern del PP per l'adjudicació presumptament irregular de l'hospital Son Espases i, més endavant, amb el judici contra l'extresorer del PP balear Fernando Areal per un suposat delicte electoral.
En concret, ja l'1 de setembre estan citats, en qualitat d'imputats, Aina Castillo, qui va ser consellera de Salut durant l'últim mandat de Jaume Matas, i l'exdirector gerent del Servei Balear de Salut (Ib-Salut) Sergio Bertrán, els noms dels quals, entre d'altres, figuren en la querella que el passat mes de juliol va interposar la Fiscalia Anticorrupció per delictes de prevaricació, falsedat documental i frau a l'administració pública durant el procés de licitació de l'hospital de referència de les illes.
El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, encarregat d'instruir aquestes indagacions, també interrogarà com encausats el propietari de la consultora Global PM, Jesús Peinado, i al mateix Matas (16 de setembre), l'assessor de Global PM , Luis Francisco Piña, i el president de la constructora OHL i exministre Luis Miguel Villar Mir (dia 17), així com el director d'hospitals d'OHL, José Magán, ja Fernando Areal (dia 18).
També al llarg d'aquest mes han estat citats fins a un total de 22 testimonis en el marc de la mateixa causa, entre els quals es troben l'exregidor d'Urbanisme de Palma Javier Rodrigo de Santos, qui compareixerà el dia 23. De la mateixa manera, han estat emplaçats a declarar l'excap de gabinet de Matas, Maria Umbert, l'empresari mallorquí Gabriel Sampol i el cap de Servei de l'Assessoria Jurídica de l'Ib-Salut, Francesc Ferrer.
Segons la confessió efectuada en el seu dia per Rodrigo de Santos davant el fiscal, Matas va demanar una «quantitat important» de diners a l'empresari i president d'ACS, Florentino Pérez, a canvi de ser-li adjudicada la construcció del hospital. Malgrat que el pressupost inicial dels treballs va ser de 635 milions d'euros, els investigadors es van topar amb un elevat sobrecost sobre el qual han posat la lupa, ja que el projecte va sortir finalment a concurs per 778.400.000 d'euros.
Encausats Bunyola
Dia 15 està prevista la celebració del judici contra quatre acusats que presumptament varen incitar a la violència i varen carregar contra l'expresident del Govern, José Ramón Bauzá, durant una protesta duita a terme el 28 de maig de 2012 al municipi mallorquí de Bunyola en contra de les retallades impulsades per l'Executiu autonòmic. Uns fets pels quals la Fiscalia reclama un any de presó per a cadascun d'ells per un delicte de desobediència greu, mentre que a un d'ells li imputa a més una falta de lesions per la qual demana per a ell el pagament d'una multa de 600 euros.
Els inculpats, assistits per l'advocat Josep de Luis, varen al·legar després de ser arrestats que la seva intenció era rebre de manera «pacífica» Bauzá a la seva arribada a Bunyola, que tenia programada dins de la seva agenda política. De fet, en una providència dictada a l'octubre d'aquest any, la jutgessa instructora va apuntar que els fets van succeir a l'empara de l'exercici de dret de reunió i manifestació.
Palma Arena
D'altra banda, el Jutjat Penal número 7 de Palma acollirà els dies 8, 27 i 28 d'octubre i 4, 5 i 10 de novembre el judici de la peça 4 del cas Palma Arena, centrada en el pagament de fins a 71.958 euros que el PP, a través de Fernando Areal, hauria abonat en negre a l'agència de comunicació Nimbus per l'organització de la seva campanya en haver superat les despeses electorals permeses per llei. Areal serà l'únic acusat que s'asseurà a la banqueta.
Precisament, l'Audiència Provincial de Balears va dictar el passat mes de juny un acte en el qual avala l'existència de pagaments en 'B' per part del PP balear als organitzadors de les seves campanyes electorals de 2003 i 2007, amb Jaume Matas com a candidat a la presidència del Govern, que no van quedar reflectits en la comptabilitat oficial del partit.
En la seva resolució judicial, que confirmava l'acte de passi a procediment abreujat dictat per Castro com a primer pas perquè l'extresorer s'assegués a la banqueta, el tribunal considerava «versemblant» la confessió efectuada en el seu dia per l'administrador de Nimbus, Miquel Romero -per a qui va ser arxivada la causa-, que va detallar com el PP, en detectar que s'havien superat els límits de despesa, li va pagar en negre els prop de 72.000 euros.
