algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
30°

Ensenyat: «L'equip de Govern es mantendrà al marge de la decisió sobre la Diada de Mallorca»

J. Morey

El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, ha explicat aquest dijous que la institució que presideix prepara un pla per llançar una gran campanya de participació ciutadana per convidar tots els mallorquins i mallorquines a «repensar Mallorca». De fet, aquest serà el lema de la campanya que té per objectiu esbrinar quina és la Mallorca que volen els seus ciutadans «curt, mitjà i llarg termini.»

Segons ha explicat Miquel Ensenyat, la decisió final de quina data i quin model de Diada ha de tenir Mallorca es decidirà en el marc d'aquest procés participatiu. El president del Consell va afirmar que la data del 31 de desembre té pros i contres i que «l'equip de Govern del Consell es mantendrà al marge de la decisió sobre la Diada de Mallorca».

D'altra banda Ensenyat definí el Consell com «un lleó adormit» i reivindicà el paper important que ha de jugar una institució que compta amb 3.000 treballadors. El president del Consell va reivindicar que «hem d'assumir totes les competències que preveu l'Estatut de l'any 2007».

La societat civil, a favor del 31 de desembre

Precisament sobre la data que ha de ser reconeguda com la Diada de Mallorca, dijous també es va pronunciar el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, que no mostrà cap dubte en assenyalar el 31 de desembre, data que, recordà, «es va fundar l'OCB».

Una altra entitat que s'ha pronunciat és Jubilats per Mallorca, que en un comunicat fet públic dijous diuen: «Volem recordar que dia 31 de desembre és la Festa de l’Estendard que commemora l’entrada a la Madina Mayurqa de les tropes catalanes, encapçalades per Jaume I el Conqueridor, el darrer dia de l’any 1229. Volem recordar també que la celebració de la festa es remunta al segle XIII i que es tracta de la festa cívica més antiga d’Europa, cosa que atorga a la data un gran valor».

L'entitat també recorda que el 31 de desembre «és una data amb gran pes històric, festa de pervivència secular entre el poble, que mai no ha deixat de celebrar-la, d’una manera o altra, per damunt dels avatars de la història.» i afegeixen que «la seva significació com a fita històrica cabdal perquè d’aquesta fita se’n deriven la introducció a Mallorca de la cultura i llengua catalanes.»

Jubilats per Mallorca diu en el seu comunicat: «També pensam que és més constitutiva del regne de Mallorca la festa del 31 de desembre que no la commemoració del jurament de la Carta de Franqueses i Privilegis per part de Jaume II: el regne de Mallorca ja existia d’ençà de la contesta del rei Jaume I, que va ser el primer rei que ens va atorgar les Franqueses.» i finalment, recorden que la data de dia 12 de setembre «va ser pactada entre PP i PSOE, dues formacions polítiques sucursalistes del nacionalisme espanyol.»

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per dignitat, fa mes de 6 anys

balears, valencians, aragonesos, i algueresos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista.

som mallorquins, mai catalufos!

Valoració:-1menosmas
Per caparruda, fa mes de 6 anys

Curiós aquest que se anomena Dignitat. Junta aragonesos ,balears i valencians.... Per què no anomena altra gent? Ai ...aquesta llengua comuna caparruda que sura per l'inconscient dels seus parlants encara q en vulguin renegar.......

Valoració:2menosmas
Per Dignitat, fa mes de 6 anys

balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista.

som mallorquins, mai catalufos!

Valoració:-7menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 6 anys

"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.

[...]

Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.

[...]

Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"


(Guillem d’Efak, 1980)

Valoració:9menosmas
Per dignitat, fa mes de 6 anys

balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista.

som mallorquins, mai catalufos!

Valoració:-13menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:7menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:11menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:6menosmas
Per balear, fa mes de 7 anys

@ biel

GO HOME, català

Valoració:-11menosmas
Per Biel, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente