@áñlfhp: Jo crec que en un dels costats més tolerància ja no es pot tenir: mai he obligat ningú a parlar-me en català (ni crec que ningú ho hagi fet). Només deman que em respectin el dret a jo i no em facin canviar de llengua. Me queda prou clar per en quin sentit dels dos està la intolerància, així que no compartesc la teva opinió.

No és una guerra política, és un problema que tenim els ciutadans. I si, el tema de la nostra llibertat i els nostres drets és un dels problemes importants a tractar. No vulguis llevar-li importancia.

Ali, amb gent com tu no tenim cap problema, es més, la gent de fora veu més normal que, en un país multilingüe com Espanya , les llengues propies siguin un requisit.

El Català ha de ser un requisit. Però també s´hauria de baixar la nota d´aprovat al Català B a cinc, com se fa per tot arreu.

Català, RE-QUI-SIT

(Amb el Traductor de Google) Porto 6 anys a l'illa treballant en la funció pública, l'administració no ha mogut un dit per formar-me en la llengua catalana. Només em permeten acudir a cursos de formació de l'EBAP en horari de tarda i tinc una filla a càrrec que em impossibilita aquesta possibilitat. No hi ha plataforma en línia ni alternativa per a la gent amb càrregues familiars. Entenc la llengua per que els meus companys la parlen, però entenc necessari aprendre a parlar-la i escriure-la. Quan em parlen en català m'esforço per comprendre el que em diuen i mai convido a canviar d'idioma (em sembla una grolleria), tampoc m'han demanat mai ser atesos per algú que sabés parlar en català. La veritat és que em sento una mica com un analfabet.

Un missatge per la tolerància i la flexibilitat en ambdós sentits. Si això és un títol per a una notícia crec que tenim un problema. Això és una maniobra per evitar centrar-nos en els problemes que reialment hem de tractar. Això és una guerra política que no duu a res bo per a ningú.

Ahir mateix, a l'aeroport, una encarregada de seguretat va ordenar a una filla meva obrir la maleta i que li explicàs què hi duia. Na Marta, la meva filla, li ho va explicar en català. L'encarregada i el guàrdies del voltant s'hi acostaren i li varen dir que no li ho repetirien, que li havien dit que els ho explicàs en castellà.
Va ser la primera vegada que la meva filla va topar de front amb la realitat, havia vingut per fer un examen de la FOLC per poder entrar en el borsí de docents interins per tal de tenir un certificat per poder fer classe a les illes, tot i haver fet la carrera i el CAP en català. Per què no s'exigeix el mateix certificat a tots els guardes de seguretat i a la guàrdia civil? Fins quan ens han d'humiliar? A qui reclam una explicació per les llàgrimes i el disgust de la meva filla?

Cap funcionari més a Balears que no sàpiga la nostra llengua. Hi ha molta gent a l'atur que està preparada i amb ganes de fer feina.

(No sé escribir en català) Llevo 6 años en la isla trabajando en la función pública, la administración no ha movido un dedo para formarme en la lengua catalana. Solo me permiten acudir a cursos de formación del EBAP en horario de tarde y tengo una hija a cargo que me imposibilita esa posibilidad. No hay plataforma online ni alternativa para la gente con cargas familiares. Entiendo la lengua por que mis compañeros la hablan, pero entiendo necesario aprender a hablarla y escribirla. Cuando me hablan en catalán me esfuerzo por comprender lo que me dicen y nunca invito a cambiar de idioma (me parece una grosería), tampoco me han solicitado nunca ser atendidos por alguien que supiese hablar en català. La verdad es que me siento un poco como un analfabeto.

Jo, als Jutjats, deman un interpret i el me posen de cop. Sempre es el mateix, i llavors not que protesta contra els seus companys aforasterats que no volen aprendre el català, i ell ha de fer la seva feina i la dels altres. Si posassin el català com a requisit, això s'acabaria.