Gairebé el 90% de la població de les Balears entén el català i el 70% el sap llegir

Són dades que s'extreuen de l'InformeCAT 2015, l'informe anual de la Plataforma per la Llengua sobre l'estat del català presentat aquest dimecres

TW
24

El Cens de Població i d’Habitatge de 2011 ha permès actualitzar les dades sobre el coneixement del català a les Balears. Aquesta actualització reflecteix que el 88,5% de la població declara que entén el català i el 69,2% el sap llegir. En canvi, la capacitat de parlar-lo i escriure’l és més baixa i se situa en el 63,4% i el 45,1% respectivament.

Les diferències entre illes són notables, essent Menorca on hi ha més competència lingüística en català (el 91,6% l’entén, el 78,3% el llegeix i el 73,7% el sap parlar), i Eivissa-Formentera on n'hi ha més poca (86,1% l’entén, el 60,2% el llegeix i el 55,3% el sap parlar).

Les dades del Cens de 2011 sobre coneixements lingüístics a les Illes Balears mostren el baix coneixement del català entre la població estrangera a l’arxipèlag. El 36,4% d’aquests residents majors de 6 anys declara que no entén el català, mentre que els que tenen un coneixement òptim d’aquesta llengua (el saben parlar, llegir i escriure) sumen un exigu 18,1%. Tanmateix, la proporció d’estrangers que manifesten parlar el català és una mica superior i arriba al 23,5%. També es proporcionen dades sobre la capacitat d’escriure i llegir en llengua catalana de la població de nacionalitat estrangera resident a les Illes Balears; concretament el 35,1% diu que sap llegir-la i el 18,1% escriure-la.

El Tractament Integral de Llengües (TIL) del govern de José Ramón Bauzá, que marginava el català a les aules i que comportà les protestes populars més multitudinàries que es recorden a les Illes Balears, fou declarat nul pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el setembre de 2014. Els centres educatius de les Illes, malgrat els intents del Govern de seguir aplicant el TIL, van iniciar el procés per desterrar-lo dels projectes lingüístics. A mitjans d’octubre de 2014, més de 100 centres de primària i secundària ja havien reunit els seus claustres i aprovat nous projectes lingüístics derogant el TIL, amb el suport de famílies i comunitat educativa.

En l'àmbit dels Països Catalans

Aquest darrer informe de la Plataforma per la Llengua apunta que el català és una llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic, però aquest creixement va per sectors i sobretot és desigual territorialment.

Alhora, el català pateix una inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i experimenta una ofensiva sense precedents per part d'institucions com el govern de l'Estat i també de diversos governs autonòmics. Aquests cada cop més freqüents atacs a la llengua catalana, gens casuals, tenen com a objectiu frenar el creixement de la nostra llengua. Per això, des de la Plataforma per la Llengua pensem que el català necessita un estat a favor, que el promogui, i no un estat, com l'actual, a la contra, que demostra diàriament la seva voluntat d'aniquilar la nostra llengua.