Els ecologistes rebutgen la introducció de borinos comercials als ametlerars

L'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) ha expressat el seu malestar per la iniciativa de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern d'introduir colònies comercials de borinots del gènere Bombus per pol·linitzar camps de cultiu d'ametlers a Mallorca.

Segons APAEMA, aquesta acció augmenta les possibilitats de desaparició de l'abella mel·lífera autòctona de les Balears, que es troba en un estat greu d'amenaça. «La introducció de borinos comercials als nostres camps d'ametlers crea una competència directa entre els dos pol·linitzadors que provoca que l'abella mel·lífera balear tengui més pocs recursos de subsistència i es pugui debilitar, amb el risc de desaparició de més caseres que això comporta», recorden des de l'entitat.

Des de l'associació no comparteixen el parer de la Conselleria, que afirma que el borino és més bon pol·linitzador que l'abella domèstica, i recorden que «s'ha demostrat que l'abella mel·lífera és capaç d'incrementar la producció dels cultius fins a un 96%».

En el cas del cultiu de l'ametler, s'ha estimat un increment en el rendiment de la producció de 1.000 € per cada casera d'abelles introduïda. En concret, l'ametler té una dependència d'un 90% de l'abella domèstica en la producció de fruit i la mida de l'insecte no hi té repercussió, ja que la flor té la corol·la oberta amb els estams exposats. A més, l'abella mostra una alta fidelitat per la mateixa espècie de planta, fet que augmenta considerablement les probabilitats d'èxit en termes de pol·linització creuada. En canvi, el borino Bombus no és fidel a una mateixa espècie de planta l'hora de pol·linitzar.

Des de l'entitat afegeixen que l'abella mel·lífera balear «a la vegada que pol·linitza els nostres cultius, i per tant aporta beneficis a l'agricultor, permet l'obtenció de mel i d'altres productes com cera, pròpolis, etc., productes que, en molts casos, suposen una diversificació econòmica de les finques agrícoles per al mateix agricultor/a o bé per a l'apicultor/a propietari de les caseres».

A més, argumenten que la utilització d'abelles mel·líferes «requereix una inversió menor perquè, a diferència del Bombus, l'abella balear es multiplica a baix cost o, fins i tot, de forma natural en forma d'eixams. Les colònies de Bombus, per contra, han de ser comprades cada any, ja que són híbrids produïts comercialment els quals no es reprodueixen per ells mateixos, fet que crea dependència de la indústria a l'agricultor».

Per això, a APAEMA creuen que la inversió econòmica que suposa la introducció de colònies comercials de Bombus als cultius per part de la Conselleria (per valor de 80 euros per colònia), i la propaganda que se n'ha fet, «seria de millor profit per al sector agrari de les Balears si s'invertissin a posar en marxa un pla de desenvolupament del sector apícola que avui en dia no existeix».