nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 17°
17°

La història de TV3 a les Balears: del terrorisme de Martorell a Bauzá

Des d'aquest 31 de març a les Balears ja no és possible veure els Canal 33 ni el 324. Però la història dels intents de fer desaparèixer el senyal dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i altres canals en català ve d'enrere:

1983-1984: El senyal de TV3 arribava a Mallorca, directament des de Barcelona, a diversos municipis de la serra de Tramuntana. Els dies de futbol s’organitzaven autèntiques pelegrinacions a municipis com Valldemossa per veure els partits del Barça. En aquells moments hi va haver diversos intents per part de l’Obra Cultural Balear de reemetre el senyal a altres zones de Mallorca.

1984: L'OCB, presidida en aquell moment per Ignasi Ribas, decideix impulsar la creació d’un repetidor que reemeti el senyal a tot Mallorca.

10 de desembre de 1984: Es constituïa la societat Voltor, SA, que va néixer amb la finalitat de promoure la recepció dels mitjans audiovisuals en català i de qualsevol altre mitjà de comunicació en la nostra llengua. L’OCB havia adquirit prèviament uns terrenys a la serra d’Alfàbia. Els impulsors de Voltor varen ser Miquel Marquès, Miquel Fullana, Josep Maria Palau, Martí March, Maties Oliver, Miquel Pascual, Baltasar Darder, Guillem Adrover, Pere Morey, Damià Pons, Joan Melià, Jaume Serra, Salvador Ortoneda, Miquel Alenyà, Gabriel Janer, Josep Forteza-Rei, Sebastià Jordana, Juli Rifà, Bàrbara Mora, Jordi Valls, Vicenç Palmer, Pau Llabrés, Antoni Mir, Francesca Vidal, Xavier Pastor, Miquel Montserrat, Josep Carbonero, Francesc de Borja Moll, Josep Maria Llompart, Climent Garau, Ignasi Ribas i Nicolau Llaneras. Paral·lelament, començava la campanya Volem TV en la nostra llengua: TV3 ara!, que impulsava la construcció del repetidor via subscripcions populars. Més de 1.000 persones varen comprar accions de Voltor a un preu de 10.000 pessetes d’aquell temps.

Primera meitat de 1985: Continuava la campanya de subscripcions populars que aconseguia el suport de diverses personalitats de la vida social i cultural mallorquina i de diferents institucions (ajuntaments, Consell de Mallorca i Parlament de les Illes Balears). Paral·lelament, l’OCB i Voltor negocien amb el Govern espanyol —perquè no impedeixi l’arribada del senyal— i amb la direcció de TV3. Durant aquests mesos es construïa el repetidor d’Alfàbia.

4 de juliol de 1985: Començaven les emissions de TV3 a Mallorca.

22 d’abril de 1989: El conegut ultradretà Jaime Martorell atemptava contra el repetidor de TV3, poques setmanes abans de la data prevista per a la reemissió a Mallorca del Canal 33. La crema del repetidor va provocar una intensa campanya de solidaritat ciutadana. Sota el lema Prou barbàrie, som un poble digne, va començar una recollida de signatures perquè els ciutadans expressassin la seva indignació. També diverses institucions i entitats ciutadanes varen fer arribar el seu suport a l’OCB i a Voltor. Com a conseqüència de l’atemptat, es va construir de nou el repetidor, amb un equip més modern i amb millors condicions tècniques. A partir d’aquest moment, la consolidació de TV3 a Mallorca va ser un fet. Paral·lelament, hi varen arribar les emissores radiofòniques (Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació, etc).

Finals de l’any 1989: El Canal 33 arribava a Mallorca.

1990: Canal 9 arribava a Mallorca. Posteriorment, també ho faria Punt 2.

16 d’octubre de 1995: Se celebrava el desè aniversari de la recepció de TV3. La televisió ha marcat diverses generacions de mallorquines i mallorquins, ha estat una porta oberta a la cultura feta en català i ha contribuït d’una manera decisiva a impulsar el procés de normalització lingüística.

28 de juny de 1996: Voltor rebia la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya, per la seva tasca a favor de la recepció de les televisions en català.

2 setembre de 2002: La recentment creada Televisió de Calvià usurpava la freqüència per la qual emet Voltor en aquest municipi, fet que obligava els seus ciutadans a resintonitzar el senyal. L’actuació unilateral provocava la protesta de Voltor.

7 maig de 2004: Jaume Matas i Pasqual Maragall pactaven llevar el senyal de TV3 i Canal 33 a Voltor i deixar-lo en mas d’IB3. A canvi de cedir en aquesta qüestió, Matas es comprometia a legalitzar la recepció de TV3 a les Balears través de TDT i a participar en un canal de televisió conjunt (el canal Euroregió). Matas no va complir cap dels dos compromisos. A partir d’aquest moment, varen començar les retallades de les retransmissions esportives.

10 de març de 2007: L’OCB organitzava l’acte Volem veure TV3. Festa pel futbol en català al Palau Municipal d’Esports, per reivindicar el retorn de les retransmissions esportives en català de TV3. Hi participaven prop de 500 persones.

27 de maig de 2007: La derrota del PP a les Balears permetia albirar certes esperances. L’acord signat demanava la legalització de la recepció de les televisions en català. IB3 es convertia en una televisió íntegrament en català i el Govern de les Illes Balears sol·licitava (i li era concedit) un nou múltiplex per fer arribar el senyal de les emissores catalanes i valencianes a les Balears.

22 de gener de 2009: L’acord signat entre els dos governs i les direccions de les dues cadenes restringia la possibilitat de veure els canals en la nostra llengua: acordava una reciprocitat que garantia les emissions de TV3 i d’un segon canal a les Balears i d’IB3 a Catalunya, i retallava la programació de TV3 excloent els programes de producció aliena que també hagués comprat IB3. L’acord no esmentava per res el Canal 33 ni cap altra emissora pública en català.

1 de juny de 2010: El procés es consumava amb la substitució del senyal de TV3 pel de TV3CAT (el canal internacional de la CCMA). A partir d’aquesta data, només es podrien veure a les Balears els programes de producció pròpia de Televisió de Catalunya.

9 d'octubre de 2014: L'OCB presentava una proposta per garantir la recepció plena a les Illes Balears dels canals de televisió en català davant la reducció del nombre de múltiplex en mans de les comunitats autònomes i del canvi per part del Govern balear del canal pel qual emetia el 3/24.

31 de març de 2015: Desapareixen els canals 33/Súper3 i el 324 de les televisions de les Balears, sense que el Govern de Bauzá hi faci res.

2 d'abril de 2015: L'OCB convoca a les 12 h un acte de protesta davant el Consolat de la Mar sota el lema "Per la lliure elecció de llengua, volem veure el 3/24 i el Super 3/33".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 6 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:6menosmas
Per MALLORQUI, RES DE CATALA, fa mes de 6 anys

Mallorqui i per tant, mallorqui. Sa gent catalana deu esser tu i qualque des teus.

Valoració:-28menosmas
Per Estim Mallorca, voto partits d'aquí, fa mes de 6 anys

Podeu tancar TV de Mallorca,
podeu tancar Ona Mallorca,
podeu fer que el català només sigui un requisit per a la funció pública,
podeu tancar l'Espai Mallorca a Barcelona,
poder deixar d'emetre IB3 a Barcelona,
podeu sortir de l'Institut Ramon Llull,
podeu aprovar un decret de trilingüisme,
podeu prohibir els llaços amb la senyera,
podeu dir al BOIB que el català és la llengua cooficial diferent del castellà,
podeu posar tots els films d'IB3 en castellà,
podeu continuar menyspreant la llengua catalana, llengua pròpia de les Illes Balears...
Però no aconseguireu mai que deixi d'estimar-la, de xerrar-la i de defensar-la!!!
Joan Ribot

Valoració:33menosmas
Per Tururu, fa mes de 6 anys

La història de TV3 a les Illes Balears és la d'una lluita permanent entre un poder que ens ha volgut mantenir catalanitzar i el poble que s´ha acabat sentint orgullos del que és: BALEAR.
No ens fareu mai catalans, veis conspiracions des de que us aixecau fins que anau a jeure. Ah, per cert, l´any 2007 que jo sàpiga el PP no va perdre...

Valoració:-32menosmas
Per Pep, fa mes de 6 anys

Tv3 es molt dolenta ...abans la mirava,ara tot polititzat ...hi ha molta gent que està fins els collons!!
Visca el 33!
Que sho facin mirar.

Valoració:-26menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 6 anys

"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.

[...]

Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.

[...]

Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"


(Guillem d’Efak, 1980)

Valoració:25menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 6 anys

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:19menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 6 anys

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981


"Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral."

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Valoració:17menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 6 anys

Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182

Valoració:18menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 6 anys

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:17menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris