Joan Veny: "El poder pot destruir una llengua"

El filòleg Joan Veny i Clar va posar a Barcelona per aquest mitjà. | Foto: Carles Domènec

TW
43

Joan Veny i Clar (Campos, 1932) porta 60 anys dedicat a la lingüística i la dialectologia, l'amor per la història de les paraules i els seus matisos. Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, Veny rebrà el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 15.000 euros, en una cerimònia solemne que tindrà lloc el 8 de juny al Palau de la Música.

El Premi és un homenatge a una vida d'estudi. Què li sembla que premiïn a un filòleg?
La llengua és un element important de la cultura i són els filòlegs els que s'han preocupat de l'estudi de les variants, les formes antigues, aprofundir en l'origen de les paraules i, a partir del conjunt dels dialectes, formar un model participatiu de llengua estàndard. El català no és una llengua basada en un sol dialecte, com passa amb el francès o l'italià. És una mena de concepció federal de la llengua, amb un conglomerat de dialectes.

Quines conseqüències té que el Diccionari Alcover-Moll tingui deu volums i el Pompeu Fabra només un?
Exemplifica que la base és la llengua col·loquial, la històrica, la qual parla la gent de Mallorca, València, Barcelona o Perpinyà. L'altra varietat de llengua, que és l'estàndard, no pot incorporar tot aquests elements.

La riquesa del mallorquí és difícil trobar-la al barceloní, però ens costa reivindicar la nostra forma de parlar com la genuïna.
Insularitat és aïllament i això significa fidelitat al passat i una tendència a la innovació. A Mallorca trobem canvis fonètics que no trobem en cap lloc del món.

Qui ha de transmetre l'amor per les llengües?
Els parlants de cada àrea dialectal estimen la seva varietat. El que passa és que els bilingües poden considerar que hi ha una llengua més extensa, de 400 milions, i pensen que la llengua que parlen és millor deixar-la per temes folklòrics i cantar rondalles. És una aberració.

És autor de sis toms de l'Atles Lingüístic del Domini Català i quatre del Petit Atles Lingüístic.
Els Atles lingüístics estudien la variació de la llengua en funció de l'espai. La meravella d'aquests atles és que, en un lapse que ha de ser breu, s'estudia la parla dels individus en 190 localitats.

El castellà influeix en el català. Existeix una influència en sentit contrari?
Sí, són de l'època medieval, sobretot en el camp de la nàutica, en noms de peixos. D'ara, per exemple, la paraula 'panoli' és indubtablement català. En una comarca de Burgos diuen 'esquena', i estar dret per indicar que estan drets. Però no és català. Castellà i català són fills de la mateixa mare.

Els dialectes són patrimoni, però sovint es fan servir en sentit pejoratiu.
Sí, començant per Franco, amb el decret que l'única llengua era l'espanyol i els altres dialectes. És una perversió. Les paraules cultes, quan passen al domini públic, moltes vegades pateixen un enviliment semàntic.

Com veu el panorama lingüístic a Mallorca?
Molt complicat. Als pobles la situació és diferent. A Campos hi ha un col·legi que porta el meu nom on, en l'època franquista, es va imposar el català com a llengua normal d'ensenyament. Ho feien per pura pedagogia. És més difícil en els centres urbans. La immigració no és el problema, ho és la massificació.

La lectura política de la llengua afavoreix o fa més difícil la tasca d'un lingüista?
El vincle de la llengua i la política és inevitable. El poder, amb una concepció massa unitarista, pot destruir una llengua. Hem tingut dictadures, 300 anys de prohibicions, però estem en el camí de la recuperació. La història demostra que podem enfrontar-nos a tots els enemics, que són dins i fora.