Joan Veny: "El poder pot destruir una llengua"
El filòleg Joan Veny i Clar va posar a Barcelona per aquest mitjà. | Foto: Carles Domènec
Joan Veny i Clar (Campos, 1932) porta 60 anys dedicat a la lingüística i la dialectologia, l'amor per la història de les paraules i els seus matisos. Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, Veny rebrà el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 15.000 euros, en una cerimònia solemne que tindrà lloc el 8 de juny al Palau de la Música.
El Premi és un homenatge a una vida d'estudi. Què li sembla que premiïn a un filòleg?
La llengua és un element important de la cultura i són els filòlegs els que s'han preocupat de l'estudi de les variants, les formes antigues, aprofundir en l'origen de les paraules i, a partir del conjunt dels dialectes, formar un model participatiu de llengua estàndard. El català no és una llengua basada en un sol dialecte, com passa amb el francès o l'italià. És una mena de concepció federal de la llengua, amb un conglomerat de dialectes.
Quines conseqüències té que el Diccionari Alcover-Moll tingui deu volums i el Pompeu Fabra només un?
Exemplifica que la base és la llengua col·loquial, la històrica, la qual parla la gent de Mallorca, València, Barcelona o Perpinyà. L'altra varietat de llengua, que és l'estàndard, no pot incorporar tot aquests elements.
La riquesa del mallorquí és difícil trobar-la al barceloní, però ens costa reivindicar la nostra forma de parlar com la genuïna.
Insularitat és aïllament i això significa fidelitat al passat i una tendència a la innovació. A Mallorca trobem canvis fonètics que no trobem en cap lloc del món.
Qui ha de transmetre l'amor per les llengües?
Els parlants de cada àrea dialectal estimen la seva varietat. El que passa és que els bilingües poden considerar que hi ha una llengua més extensa, de 400 milions, i pensen que la llengua que parlen és millor deixar-la per temes folklòrics i cantar rondalles. És una aberració.
És autor de sis toms de l'Atles Lingüístic del Domini Català i quatre del Petit Atles Lingüístic.
Els Atles lingüístics estudien la variació de la llengua en funció de l'espai. La meravella d'aquests atles és que, en un lapse que ha de ser breu, s'estudia la parla dels individus en 190 localitats.
El castellà influeix en el català. Existeix una influència en sentit contrari?
Sí, són de l'època medieval, sobretot en el camp de la nàutica, en noms de peixos. D'ara, per exemple, la paraula 'panoli' és indubtablement català. En una comarca de Burgos diuen 'esquena', i estar dret per indicar que estan drets. Però no és català. Castellà i català són fills de la mateixa mare.
Els dialectes són patrimoni, però sovint es fan servir en sentit pejoratiu.
Sí, començant per Franco, amb el decret que l'única llengua era l'espanyol i els altres dialectes. És una perversió. Les paraules cultes, quan passen al domini públic, moltes vegades pateixen un enviliment semàntic.
Com veu el panorama lingüístic a Mallorca?
Molt complicat. Als pobles la situació és diferent. A Campos hi ha un col·legi que porta el meu nom on, en l'època franquista, es va imposar el català com a llengua normal d'ensenyament. Ho feien per pura pedagogia. És més difícil en els centres urbans. La immigració no és el problema, ho és la massificació.
La lectura política de la llengua afavoreix o fa més difícil la tasca d'un lingüista?
El vincle de la llengua i la política és inevitable. El poder, amb una concepció massa unitarista, pot destruir una llengua. Hem tingut dictadures, 300 anys de prohibicions, però estem en el camí de la recuperació. La història demostra que podem enfrontar-nos a tots els enemics, que són dins i fora.
També a Illes Balears
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'’ambaixador cultural’ nomenat pel PP de Cort diu «que le follen a España»
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- Gabriel Florit, compromís autèntic amb la poesia i la llengua
43 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
¡¡Cuántas bobadas decís los Catalanistas y algunos Catalanes!! No tenéis ni pajolera idea de historia. ¿Queréis saber de dónde venís los Catalanes? Pues es muy sencillo: TRATADO DE CORBEIL, AÑO 1258, Cataluña no existía, y con dicho tratado, Cataluña, se anexionó a la CORONA DE ARAGÓN (NUNCA CORONA CATALANO-ARAGONESA), y decir también, que la lengua Catalana, es un dialecto del OCCITANO, por si alguien no lo sabe; los únicos manipuladores y asesinos de la historia, son los CATALANISTAS Y SEPARATISTAS, que son la misma semilla que el nazismo de HITLER, y no le llegan ni a la suela de los zapatos, por mucho que se empeñen. Resido en MENORCA - ILLES BALEARS - ESPAÑA, y decir, que estamos hasta las narices de los Catalanes y de sus imposiciones y, que la lengua Balear, es mucho más antigua que la mierda del Catalán, mezcla de Francés y Español, y las LENGUAS BALEARES, DERIVADAS DEL ARCAICO PROVENZAL Y DEL VALENCIANO ANTIGUO O CLÁSICO. AH, MAHÓN - MAHÓ sí, Maó NO, para que lo sepáis. Tontos, que es lo que sois, unos analfabetos redomados. Estudiad un poquito de historia, borregos!!!
Clarita, una veritable manipuladora ecspañola, com tants del mateix orígen. Només amb ganes de defensar el seu genocidi americà i culpabilitzar als demés...
Déu meu, aquesta espanyoleta clarita ignora que la gran nació genocida, arrasadora de continents, ha estat Espanya. Un cas extrem de follia obsessiva. Pel que fa a Mallorca, les lluites contra els àrabs que poc més de tres segles abans de la Conquesta nostra, és a dir catalana, havien ocupat un país cristià, no són ni de lluny comparables a les d'Espanya A Amèrica, però també a Castella la Nova, Extremadura, Andalusia, al genocidi perpetrat per Espanya. Nosaltres som els descendents d'aquells colonitzadors catalans, i me'n sent molt orgullós. A quin punt pot arribar l'obcecació fanàtica. Sí que és Clarita. És "clarita" de cervell, pobreta.
A Clarita. Llig el llibre de Ibn Amira Al Mahzumi, "Kitab Tarih Mayurqa" Sobre la matança de 20.000 persones, sempre se exagerava, tampoc no era una cosa anormal a aquella època i devia representar un 15% de les baixes de la població de Mallorca, més mal feia una epidemia o una pesta. Més mal degué provocar la pesta de 1348, que degué exterminar un 25% de la població. En qüestió de quinze anys, la població tornava esser la mateixa. Els supervivents almohades se retiraren a residir an el nord de Àfrica, després de la derrota. Al Mahzumi pogué escriure la crónica perque estava viu i tots els altres repatriats an el nord de Africa li aconsellaren que narràs els fets dient que el principal culpable de la derrota segons els derrotats almohades era Abú Yahia, el seu cap. Referent a la dominació mahometana a Mallorca i península, la llengua que se parlava era el romanç o una barreja anomenat "aljamia". O sigui a Mallorca des de el segle I (2000 anys) el llatí ha està present i se ha transmet, el nostro llatí, el mallorquí.
La xurma ignorant, renegada i forastera que escriu dois per aquí hauria de besar allà on trepitja el professor Veny.
Clarita, torna a l´escola, que tens la cultura "espesita". Tens el cervell tan regirat que els genocidis colonials dels teus avantpassats els encolomes al primer que passa. Pregunta primer a qualsevol indígena americà i et diran amb pels i senyals que els vau fer i com els vau robar. A 1r. d´ESO t´ho ensenyarien tot això i més, o inclús a párvuls. O que no vas aprovar ni tan sols el 2on ? Llàstima que la curtor sempre acava sortint, no ecspañolista?
Si el castellano es la lengua de Castilla y el catalán la de Cataluña, ninguna de las dos son de Mallorca. Son impuestas. Esto lo saben hasta en Gagaray, que curiosamente está pegadio al Poble Sec. Con la diferencia, a tener en cuenta, que el castellano entró de forma sibilina hace 500 años y el catalán invadiendo, arrasando, asesinando y haciendo las mil putaditas amén de matar a 20.000 isleños (está documentado) ¿Está claro, Clarita?.
Els castellà és tant foraster com els que el parlen, per això els diem forasters o castellans. Aquesta questió és de calaix, i ho comprenen fins i tot a Extremadura.
Bé, un que se diu filolog digui que durant el franquisme la llengua oficial era l'"espanyol" va equivocat, era el castellà o foraster. Noltros mos consideraven espanyols, i els altres eren els castellans o forasters, els catalans i els valencians. El terme "castellà" ha estat deliberadament canviat a "espanyol" quan en castellà ès un mot estrany a la seva morfologia hauria de esser "españuelo" i si li volen canviar el nom an el castellà per la llengua de Espanya o Hispania el nom hauria de esser "hispanés", "espanés", "hispano" etc. però mai "español". Cercau els origens del mot espanyol i se veurà que no té res a veure amb el castellà. Els castellans han modificat el nom de la llengua castellana de forma incorrecta sense entèmer-se. Falta sebre qui eren els espanyols a la antiguitat. Per a jo, l'espanyol té tres variants: mallorquí o balear, valencià i català.
Va sortir a rotlo, ahir i en aquest mateix fórum, el col·legi de Monti-sion (no de Porreres, sinó de la Calatrava de Ciutat). Convendria que tothom sabès de quin punt s'ha calçat, aqueix col·legi classista i antimallorquí, almanco fins a èpoques recents... i encara. A Monti-sion tenien estrictament prohibida la nostra llengua, fins i tot al pati. Aqueixa institució admetia, com a interns, un cert percentatge d'alumnes pobres, que els alumnes rics menyspreaven profundament, fent-los sentir la seva inferioritat. La recompensa eren uns descomptes en el preu de l'ensenyament dels "pobres". En el cas d'interns, els "pobres" havien de servir, a taula, els seus companyons "rics", i d'això en deien "servicio de humildad". Marcaven per tota la vida els "pobres": jo en sé casos. Acabats els estudis, els qui havien estat "alumnes rics", no perdien ocasió d'humiliar els "pobres" amb sarcasmes i fisconades, quan casualment es topaven. Els recordaven (els recorden encara ara) Cada any s'elegia el "príncipe", és a dir l'alumne que més s'havia destacat en tot. Ex-alumnes de Mont´-sion m'asseguren que, de "príncipe", no n'hi hagué mai cap de "pobre". Daquest magma va sortir la major part dels substrat del PP balear. Se n'estranyà qualcú?