ERC de Menorca veu «insultant» que l'himne espanyol soni per Sant Antoni
Esquerra Republicana de Menorca va reclamar ahir a les institucions de l'Illa que «facin honor» a la Diada dels menorquins sense «provincianismes insultants» com «fer sonar la Marxa Reial a Ciutadella o obviar qualsevol referència a catalanitat en el discurs de l'ofrena a Maó».
En un comunicat, el partit vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i que dóna suport o s'integra en algunes de les forces polítiques que concorren a les eleccions autonòmiques i municipals (Junts per Lô i MÉS respectivament), afirma que en la festivitat de Sant Antoni «es fa necessari ara més que mai reivindicar que no hem estat, no som ni serem individus d'una regió del gran regne, sinó que seguim ferms en la recerca d'una ciutadania amb poder i republicana».
Esquerra Republicana de Menorca reivindica l'arribada a l'illa del rei Alfons III, «que va incorporar Menorca a la Corona d'Aragó. Illa que, un cop conquerida, seria repoblada per bon gent catalana» i enumera catalans, valencians, aragonesos, provençals, italians i mallorquins.
Per a Esquerra l'illa viu un moment de «atacs del poder neocolonialista» amb què s'estan «violentant la llengua, la cultura, la terra i fins i tot la menorquinitat com a idea de poble».
També a Illes Balears
- Avícola Ballester, Marga Prohens i Rafa Nadal, premis Ciment del GOB
- Iniciativa perquè els restaurants amb estrella Michelin incorporin el català: A les Balears, només 2 dels 15 tenen el web en la llengua pròpia
- Alexandre Miquel Novajra: «Més que la volta al món en tres-cents dies, faig la volta al dia en tres-cents mons»
- L'Assemblea de Docents llança un manifest contra les mesures pactades pel PP i l'extrema dreta
- Cassolada i crits de «volem el català» i «fora Prohens» a Formentera
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@Joanot Martorell Ja es simple fet d'haver de rallar de sa teua falsa col·lectivitat (balears) en una notícia que ralla exclusivament de MENORCA diu molt de ses teues idees colonialistes.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
@I doncs Cuanta razón tienes....yo postulo por "Bon Día", del conjunto de música moderna "Los Pedos", o la sintonía del Club Super3, tan nuestras Y tan molonas.
Quina vergonya! Amb tantes cançóns típiques que tenim, posen l'himne d'Espanya per treure el Sant en processó. Com als temps de Franco.
Colonialisme es el que vol implantar ERC a les balears. Colonialisme depenent de la metròpoli Barcelonina.
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són una burla cap a la llengua castellana ni tampoc cap als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (13-1-2015), continuen menyspreant el català anomenant-lo -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una expressió similar per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
SANTO DIOS, QUE BAJOS HAN CAIDO LOS DE ERC. YA SE LES HA IDO LA CHAVETA.
Els pancas d´ERC voldrien fer sonar els Segadors... Sort que són una minoria insignificant
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Insultant es la curtor dels gonelles traidors com balear.