La revista d'"informació, cultura i lliteratura de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, en balear i castellà", Toc · Toc Balears, ha publicat a les xarxes socials una fotografia que deixa evidència que algú ha 'balearitzat' la senyera de les quatre barres pintada al CEIP Gabriel Comas i Ribas d'Esporles.
Tot i difondre l'acte, els administradors de la revista apunten que "embrutar parets no és la manera. Esperem que almenys serveixi per pintar de blanc tot el frontis".
En aquesta expressió artística del compromís a favor de la llengua catalana ja havien aparegut anteriorment pintades i missatges com per exemple 'Fora catalans'. A aquestes s'afegeix ara una franja morada damunt el llaç, volent remetre als colors de l'ensenya balear, a més d'una frase escrita també en aquest color que diu 'som mallorquins, no catalans'.
Colors i idees
Podem considerar que si el verd és el color identificatiu de qui dóna suport a la lluita dels docents contra les polítiques educatives i lingüístiques del Govern, el morat, per contra, representa a aquells que veuen necessària la retirada de la vehicularitat de la llengua pròpia a l'ensenyament de les Illes, i també la promoció de les modalitats insulars per damunt de valors com la correcció lingüística o l'adequació de la llengua a cada context comunicatiu concret.
Així per exemple, coincidint en el temps amb les noves pintades, el claustre de l'escola esporlerina ha aprofitat la celebració de la rua de Carnaval per a vestir-se d'un Robin Hood totalment verd, "contra la imposició, i per la llibertat d'expressió".
A més, es dóna el fet que aquesta pintada ja havia estat notícia anteriorment, quan el batle de la localitat, Miquel Ensenyat (MÉS), adreçà una missiva a la conselleria d'Educació en la qual afirmava amb rotunditat que no feia comptes retirar el llaç quadribarrat de l'escola.
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Igual repintant la paret de verd "cridaner", aquests senyors gonelles defensors de "lonostro" amb sprays (esper que s' hagin molestat a comprar-los fabricats a Balears i no a països comunistes que com a bon patriotes -espanyols, clar- deuen odiar), deixin de perdre el temps per Esporles. Que aixo de "superposar imatges" és molt mes de l'estil pp... un partit que es pensa que penjant unes sobrassades d'una escala de collir figues a un mitin, fa patria.. quin ridícul aquests grafiteros "nostros"
El que haurien de fer primer aquets que se dediquen a fer pintadetes és aprendre a escriure i així almenys no farien el ridícul.
Emplear la palabra "balearización" como un hecho negativo, expresa claramente el carácter anexionador e imperialista de los catalanistas. En el caso de los catalanes, ni fú ni fa, pueden pretender lo que quieran. Pero en el caso de los mallorquines pancatalanizados o colaboracionistas, resulta patético. Id con cuidado amb els esporlerins.......En Denver, que diría Antònia Font, os cubrirían de brea y os emplumarían antes de echaros del pueblo. En el París liberado, os raparían la cabeza y os arrojarían desnudos a las masas. Aquí quizás acabéis embarretinados y con un fuet metido en el culo subiendo el camino de la ermita.
Mai la quadribarrada havia arrelat tant en el sentiment d'una part del poble de Mallorca. Ara ja és el símbol d'una ideologia i d'una actitud de resistència lingüística i cultural. Com més la prohibeixin, la ridiculitzin o la insultin més fort arrelarà. Trenta anys enrere no m'ho hagués cregut.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
No sé quina màgia té la nostra històrica quatribarrada que posa histèrics tots es renegats, invasors, colonitzadors, madrileñufos, feixistarros espanyols, talibauzans, TILibauzans i tota aquesta púrria. Aniran aquests fanàtics a bombardejar les quatre barres de pedra que hi ha a la façana de la Seu, com van fer els talibans amb les estàtues budisdes de la vall sagrada d'Afganistan?
I que el Govern els fassi cas a ells, enlloc d´escoltar a la Univesitat i altres institucións educatives i culturals.
Lo que cou de bon de veres és que sigueu tan incults.
Ara vos cou? Voltros es catalanistes fa molt de temps que ho embrutau tot amb ses vostres pintades... Idò ara vos toca aguantar es sentiments des mallorquins de bom de veres.
Això de "SOM MALLORQUINS, NO CATALANS"... supòs que se refereixen a que aquí parlam el català, i aquests fatxets que estimen "lo nostro" no en tenen ni idea que aquí parlam català. Per a tots aquests, que els hi quedaria millor una xada i que anéssin a llaurar s'hort, els hi deman: Els americans són anglesos? I els australians? Quines coses... comparteixen llengua (l'anglès), però no són súbdits de la Reina d'Anglaterra... Ains, aquesta cultura... fatxetes de llaurar amb pala...