Els passats dies l'organització proteccionista Oceana presentà els resultats d'un estudi sobre la presència de mercuri en algunes espècies de peixos que teòricament procedeixen d'aigües menorquines, i que representa un seriós toc d'atenció, tant pels consumidors com per les autoritats competents.
Durant un any, s'han procedit a recollir mostres de quatre espècies (rap, cap-roig, moll i musclo), comercialitzades a Maó i etiquetades com a captura fresca de Menorca. S'han enviat a analitzar als laboratoris de la Universitat de Barcelona, i el resultat és que el 80 % dels raps i un 70 % dels exemplars de cap-roig, superen els màxims de mercuri admesos per la normativa comunitària. En canvi, no s'ha trobat cap problema en les analítiques dels molls i musclos.
Resultats preocupants
La majoria de les mostres contaminades de rap quatripliquen la taxa de mercuri, i en el cas de l'exemplar més gran, la taxa es multiplica per vuit. En els casos del cap-roig, algunes mostres multipliquen per quatre o per sis el màxim sanitari. Totes aquestes dades evidencien que a les aigües menorquines hi deu haver importants concentracions de mercuri.
Fins ara se sabia que els grans peixos marins (tonyina, emperador, taurons, etc.) acumulaven molt de mercuri, però en ser espècies migradores, resultava difícil saber-ne l'origen. En canvi, les espècies que ara s'han analitzat, són animals d'hàbits molt més sedentaris, i per aquest motiu, la constatació del problema mediambiental és més clara.
Més control
En opinió de la secció menorquina dels ecologistes del GOB, la nova situació obliga a controlar molt millor l'enviament de contaminants a la mar. "Els controls oficials fallen massa sovint, o perquè no es fan, o perquè s'amaguen els resultats problemàtics", apunten fonts de l'organització.
A Menorca s'han citat precedents de presència de metalls pesants, com per exemple, arrel d'un estudi de la UIB i el CSIC el 2009, que va detectar, per exemple, mercuri a les aigües de Trebalúger, l'origen més provable del qual era la depuradora municipal de Ferreries, afegint-hi el fet que "les indústries no estaven fent la depuració prèvia a què estan obligades".
Dragatge del port
Les noves dades aportades per Oceana compareixen en el moment en el qual es torna parlar del dragatge del port de Maó, que amb tota probabilitat remourà sediments que preocupen els ecologistes, que tanmateix, esperen que Autoritat Portuària no arraconi la problemàtica.
Així mateix, insisteixen que també és competència d'Autoritat Portuària el control de la contaminació derivada del varador del port de Maó, on es fa el manteniment de barques i moltes substàncies acaben sovint a la mar, sense les mesures de contenció necessàries.
