José Ramón Bauzá i la resta de l'Executiu popular hagué d'escoltar ahir durant la seva visita a Petra, crits de "el pare Serra xerrava en català" o la cançó de L'Estaca.
Més d'una cinquantena de persones amb camisetes verdes s'encarregaren de donar una bona rebuda a Bauzá, així com a la presidenta del Parlament, Margalida Durán; el president del Consell, Joan Rotger; el vicepresident del Govern, Antonio Gómez i el conseller de Salut, Martí Sansaloni. La parròquia de Sant Pere a Petra acollí anit una missa a càrrec del rector, Miquel Aliñana, en motiu dels 300 anys del naixement de Juníper Serra.
José Ramón Bauzá i la resta de l'Executiu popular hagué d'escoltar ahir durant la seva visita a Petra, crits de "el pare Serra xerrava en català" o la cançó de L'Estaca.
Més d'una cinquantena de persones amb camisetes verdes s'encarregaren de donar una bona rebuda a Bauzá, així com a la presidenta del Parlament, Margalida Durán; el president del Consell, Joan Rotger; el vicepresident del Govern, Antonio Gómez i el conseller de Salut, Martí Sansaloni. La parròquia de Sant Pere a Petra acollí anit una missa a càrrec del rector, Miquel Aliñana, amb motiu dels 300 anys del naixement de Juníper Serra.
Durant el seu discurs a la cerimònia, Bauzá es va comprometre a seguir difonent la figura i el llegat de Fra Juníper Serra, el beat evangelitzador de Califòrnia.
En l'acte d'homenatge al franciscà mallorquí, amb el qual s'ha clausurat el programa oficial d'actes dedicats a la seva memòria, Bauzá considerà "complert" l'objectiu de donar a conèixer a Fra Juníper "entre tots els mallorquins i situar l'immens potencial de la seva figura en l'escena nacional i internacional".
"Aquest projecte és de tots i ha estat possible gràcies a l'esforç col·lectiu de totes les institucions i entitats de la societat mallorquina", ha ressaltat el president en l'acte celebrat a l'església del poble natal del missioner.
Les celebracions van començar diumenge al migdia a la catedral de Palma amb una missa oficiada pel bisbe de la diòcesi, Xavier Salinas, i a la qual van assistir diferents autoritats encapçalades per Bauzá.
Poc després de les 17.30 hores el cap de l'Executiu ha descobert una placa commemorativa de l'aniversari al museu dedicat a Juníper Serra a Petra.
A partir de les 18 hores, a l'església parroquial, s'ha celebrat un ofici religiós en què s'ha recordat el baptisme del beat tres segles enrere.
Després s'ha projectat el documental El Camí Reial, una pel·lícula sobre les missions creades pel franciscà mallorquí a Califòrnia rodada fa 50 anys.
Concert
Posteriorment, i després dels discursos de les autoritats, s'ha celebrat un concert conjunt del cor dels Nens Cantors de Sant Francesc, la coral Polifònica de Bunyola, l'Orfeó Harpa d'Inca, els cors juvenil i d'adults del Teatre Principal i la Coral Santendreu de Santanyí, tot això amb l'acompanyament musical de la Camerata Orquestra de Llevant.
El programa del concert s'ha dividit en tres parts: la primera s'ha centrat en música d'autors populars nord-americans, com Berstein i Gershwin, en la segona s'han interpretat peces d'inspiració religiosa de compositors europeus com Mozart i Verdi, i el recital ha conclòs amb música popular mallorquina.
27 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Català no es parlarà a les missions ara, castellà, tampoc, vos ho puc assegurar. La llengua és l'anglès i punt. Es pensen els españolitos que amb el castellà se pot anar per tot... Fent el ridícul, sí, és clar.
L'obra evangèlica no interessa a ningú, gràcies a déu. ;)
Ai quin embolic! Insultes els altres dient-los merluzos i tu signes com a merluzo. Sí que ho ets lerdo, sí... (Tu ja m'entens).
Quina paraula més rància, merluzo. La diuen molt per Fachadoliz
Segurament el català recularà, però la gran satisfacció també será veura que el castellà, i me sap greu per a una llengua i cultura tan dignes com el català, pero els ultres gonellistes d'arreu l'estat español s'ho han treballat, recularà a llengua d'analfabets...llevat del cono sud, l'anglés està avançant en detriment del castellà, qualque día els espanyolistes ultres es cagaran en aquesta promoció exacerbada de l'anglés contra el castellà ...i repeteixo que me sap greu, aquests castellanistes están utilitzant una llengua, el castellà, com a arma, en ves de mitjà de diàleg, però que voleu de cuatre nourics incults..
Por eso en todas las misiones que fundó el de Petra, tanto en la Alta y Baja California, Los Angeles, San Francisco, Sacramento o San Diego se habla un catalán que te cagas. Por eso todos los niños de estas zonas, cuando tienen necesidad de ir al baño, largan: "Cullons noi, ja ho tinc desemvolupat". Hay que ser merluzos (los niños, no). Hay que ser merluzos.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Demananu-li as meu homo, el Rei Jaume II de Mallorques, lo que ès es mallorquinisme, demanau-li a Jaume III, mort a sa batalla de LLuchmajor o a Cabrit i Bassa. Ja en podedu dir de mentides, que es Balears el tenim i tendrem sempre ben present lo que significa es catalanisme i es mal que mos ha fet.
Quan en Talibauzán era a Califòrnia, no sé què putes va dir d'"es pare Serra". No sap aquest albercoc que, a Petra, tothom diu "el pare Serra i no "es pare Serra". I per cert, diu que hi era a "vender la marca Baleares". Ara veurem quants de turistes californians vendran a les Balears aquest estiu. Serà interessantíssim veure quans faran el trajecte Califòrnia-New York, New York-Barracas, Barracas-Son Sant Joan. Hi hauria anat si l'excusa no li hagués servit per anar a fer de rossegall de "los principes de españa"?
A veure .... Si volem honrar la figura de Juniper Serra hauriem de pensar abans de res. L'objecte de l 'obra de'n Juniper Serra va ser evangelitzadora.... No difonia ni cultura ni llengua catalana/mallorquina/espanyola ni tradicions ni res.... Ell ho va fer per la fe. Però ara tothom està interessat... Uns que si xerrava català els altres per promocionar Mallorca.... Però a ningú l'importa el més mínim l'obra evangèlica del frare.... Bastant penòs