Els senyals de les carreteres mallorquines tenen un ample marge de millora

En concret, per a aquesta tasca s'han revisat un total de 107 itineraris de Mallorca, especialment aquells recomanats habitualment per sistemes de navegació a bord (GPS).

Entre els 13 punts d'origen destriats s'han inclòs vies principals d'accés situades en l'àrea metropolitana de Palma i punts estratègicament importants de l'interior de l'àmbit municipal. Entre els 22 punts de destí s'incloïen, per la seva rellevància, hospitals -el de Sant Joan de Déu per exemple-, localitzacions d'interès turístic, cultural o empresarial -les coves del Drac o la Colònia de Sant Jordi, pel seu accés marítim a Cabrera-, terminals de transport -el port de Palma- i vies principals.

Un cop s'han establit les rutes, cal fixar les variables d'acord amb les quals fer l'estudi. Aquestes són: continuïtat -que qualsevol usuari pugui seguir amb facilitat un itinerari fins a arribar al seu destí sense perdre's-, comprensió -que l'usuari entengui el missatge que està senyalitzat-, visibilitat -els senyals i el seu contingut siguin perfectament visibles-, i manteniment -que la senyalització estigui en bon estat de conservació-.

Resultats

Pel que fa a la valoració final, les carreteres mallorquines obtenen a l'estudi del RACC a puntuació global de 58,4 punts sobre 100. Aquesta constatació permet afirmar als responsables del treball que les vies illenques presenten uns mínims generals acceptables, "però existeix un important marge de millora", apunten.

La senyalització a Mallorca falla en el principal factor: la continuïtat. Segons el RACC, el seguiment de la senyalització durant el recorregut tendeix a ser feble, degut a què hi ha trams entre l'origen i la destinació que no estan suficientment senyalitzats, sobretot en trams de la xarxa viària secundària i a l'interior de travesseres i nuclis urbans on es detecten llargs trams i cruïlles no indicades.

Consells per a millorar la conducció

Algunes conclusions d'aquesta tasca ajudarien a fomentar una millor conducció des d'un punt de vista purament pràctic. A aquest interès obeiria "indicar clarament els accessos finals al Port de Palma, la Platja de Palma i el Port d'Alcúdia en les seves vies d'aproximació".

Com és natural, molts conductors forans fan servir la xarxa viària mallorquina amb intensitat durant els mesos d'estiu.

De ben segur que aquests en especial agrairien "implementar una senyalització completa per poder arribar a l'aparcament proper a la Seu de Palma, especialment des del centre de Ciutat i la zona del passeig marítim", així com senyalitzar la Cartoixa de Valldemossa i el centre històric d'Alcúdia aportant "indicacions dels aparcaments públics en superfície ja existents i propers als jardins i el nucli antic respectivament".

Una altra iniciativa positiva en aquest sentit seria incorporar senyalitzacions d'elements d'interès a la xarxa primària bàsica de carreteres en cas que no existeixi, com és el cas de les Coves d'Artà a aquell indret. I parlant de 'coves', també proposen redefinir la seva senyalització a la zona de Manacor i Portocristo, per tal d'evitar possibles confusions amb Coves del Drac.