El jutge José Castro no afluixa i es manté ferm en les seves conviccions. Encara avui  pensa el mateix que explicà a l’hora d’imputar la infanta Cristina. “Continuu pensant el que vaig escriure en la meva resolució”, afirmà el jutge del cas Nóos, després que l’Audiència de Palma deixàs sense efecte la citació de la infanta Cristina perquè  declaràs com a imputada.

Ahir, en sortir del jutjat, Castro assegurà que ja donà el seu parer sobre aquest assumpte en la interlocutòria que dictà el 3  d’abril, en què citava la infanta a declarar com a imputada. “La meva opinió ja la vaig manifestar en la resolució i mantenc allò que hi vaig expressar”, digué. També  afirmà que la instrucció prosseguirà.

En la interlocutòria en què imputà la infanta, Castro assenyalava que apreciava indicis que Cristina de Borbó hauria pogut consentir que el seu parentiu amb el rei Joan Carles fos utilitzat pel seu marit, Iñaki Urdangarin, i el seu soci, Diego Torres, en les activitats de l’Institut Nóos. Això podria constituir “cooperació necessària” o “complicitat” en els delictes presumptament comesos.

Ahir dematí, visità breument al jutge l’advocat Jaume Riutort, un dels lletrats que formen l’equip que defensa la infanta, juntament amb Miquel Roca i Jesús María Silva. Es tractava, segons explicà, d’una visita professional.

El Jutjat d’Instrucció número 3 de Palma encara no ha rebut la interlocutòria dictada dimarts per l’Audiència i que va suspendre de moment la imputació de la infanta Cristina per delicte fiscal i blanqueig, a l’espera que Castro demani més informació a Hisenda i decideixi què fer a continuació.

La secció segona de l’Audiència de Palma anul·là la citació de la infanta, instà el jutge instructor que reclami a la defensa de Torres que aporti en un termini concret tots els correus electrònics amb informació rellevant per a la investigació i que els examini i es pronuncïi “de manera definitiva sobre l’arxivament parcial de la investigació respecte de la infanta”. Segons l’Audiència, Torres està obligat a aportar els correus que pretengui utilitzar “en la seva defensa i en perjudici d’altres imputats”, però que no ho pot fer “a voluntat seva i quan de manera capritxosa i interessada li vingui de gust”.

També, sobre el presumpte delicte contra la Hisenda Pública i blanqueig de capital, el tribunal suspengué de moment la imputació de la infanta Cristina i la condicionà que s’aportin més descobriments dels quals “podrien derivar-se indicis de delicte”.

La Sala demanà a Castro que sol·liciti a l’Agència Tributària –per escrit o mitjançant compareixença dels autors de l’informe que provocà la imputació per delicte fiscal– que aclareixi “les incerteses i dubtes” que provoca i que decideixi si manté les imputacions i “si per això escau citar la infanta en qualitat d’imputada”.

El jutge instructor José Castro, tanmateix, no adoptarà cap resolució ni acordarà la pràctica de diligències al voltant de Cristina de Borbó fins que no tingui notificada la interlocutòria.

D’altra banda, la Sala destacà “l’excepcional, exhaustiva i bona feina” d’investigació realitzada pel jutge José Castro. Una tasca, diu la secció segona de l’Audiència, que pretén “aconseguir l’aclariment dels fets que envolten les activitats desenvolupades per l’Institut Nóos”.