José María, Concepción, María del Milagro, Zoila -amb una discapacitat- i Miguel són cinc germans que viuen amb "impotència" i "frustració" la mort del seu pare per una suposada negligència mèdica. Els fets van ocórrer el 2010. Ara, amb l'entrada en vigor de la nova llei de taxes judicials, es veuen "impossibilitats per raons econòmiques" de poder presentar un recurs contenciós administratiu contra l'IB-Salut.

La família Aranda decidí conjuntament fa poc no continuar endavant amb aquest procés. I és que, tal com apunta el seu misser, Pablo Alonso de Caso, "si fessin la reclamació judicial per sol·licitar una indemnització de 140.000 euros, haurien d'abonar d'inici una quantia fixa de 300 euros més una quota variable en funció del que demanen, i que seria d'un 0,5%. És a dir, 700 euros. Per tant, només de taxes parlam de 1.000 euros". Després també han de pagar advocat, procurador i perits. El lletrat afirma, però, que allò que realment els fa enrere és el "risc de perdre i que els condemnin a pagar les costes del judici. Llavors també haurien de pagar lletrats, misser i perits de les parts demandades, un mínim de dos, l'IB-Salut i la seva asseguradora. Grosso modo, de despeses estaríem parlant d'uns 20.000 euros".

El coronel José María Aranda va ingressar el 30 de gener de 2010 a l'hospital de Son Dureta. Tenia 78 anys i "molèsties gàstriques, però el diagnòstic no era gens clar", afirmen els seus fills.

El 8 de març fou intervingut. El dia abans, el pacient, en preguntar per l'operació, va rebre un cop dur. Fou llavors quan s'assabentà que era greu. El seu fill José María recorda que aquell migdia "ens avisaren per dir-nos que l'havien baixat a reanimació. Llavors ens van dir que tenia metàstasi, càncer, i ens pintaren un panorama molt fosc". La família afegeix que aquella nit reberen noves informacions que indicaven que havia patit "una broncoaspiració en intubar-lo que li provocà un xoc total amb aturada respiratòria i renal. Ens digueren que es moriria". El cap de família entrà en coma induït i "només recuperà la consciència per acomiadar-se de nosaltres. Va faltar el 23 d'abril de 2010".

La família creu que els metges no van preveure "la broncoaspiració", i més quan el seu pare ja havia tingut problemes de vòmits abans. Fou aleshores quan consultaren amb "assessors professionals" que corrobaren la seva intuïció. "Vam decidir cercar algú que pogués avaluar la situació objectivament. Nosaltres no som metges i estam afectats emocionalment", afirma Concepción. Els perits van estimar que existia negligència. El seu informe apunta que "no es va tenir la prevenció de buidar l'estómac al pacient". L'IB-Salut, en canvi, segons els afectats, justificà la seva actuació al·legant que eren unes circumstàncies incontrolables en una operació d'aquest tipus.

Els Aranda presentaren el 2011 una reclamació administrativa a l'IB-Salut que fou contestada el 4 de desembre passat. "Van rebutjar totes les argumentacions dels nostres perits. Llavors ens vam plantejar fer la reclamació judicial. No era una qüestió de doblers, era per dignitat, però amb la nova llei de taxes ens hi veiem impossibilitats. I això que som persones amb estudis i carreres professionals, allò que es coneix com una classe mitjana normal".