Fou una de les processons més reivindicatives que es recorden. Els vilers aprofitaren la presència de José Ramón Bauzá a Santa Margalida, a la processó de la Beata, per fer-li saber, molts d’ells, que estimen la llengua pròpia i que desaproven els atacs del seu Executiu al català. Li ho traslladaren sense desvirtuar la festa, que transcorregué amb prou tranquil·litat, girant-li l’esquena o exhibint llaços quadribarrats.
En realitat, Bauzá trobà partidaris del català a dos nivells. Per una banda, dimonis, pagesos i pagesetes components de la processó (que és una desfilada de personatges) i visitants; per l’altra, una comitiva d’autoritats plagada de personalitats que s’han distingit per la defensa de l’idioma propi: tres membres de Jubilats per Mallorca, dos dels quals van protagonitzar la vaga de fam; Antoni Pastor, diputat electe pel PP (avui expulsat) que gosà oposar-se al president i votà contra la nova Llei de funció pública; Biel Majoral, conegut independentista; el glosador Mateu Matas Xurí; Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, i el pare Joan Francesc March, missioner dels Sagrats Cors viler resident a la Real.
Dels margalidans i altra gent de fora poble que desfilà a la processó, cal destacar que molts d’ells portaven el llacet quadribarrat a la solapa, o com a braçalet, o fins i tot com a banda del vestit. Fins i tot el portava alguna banda de música, com la de Montuïri, en què Bauzá tocà algun cop. Altres pagesos van girar l’esquena al president l’instant que passaven davant la llotja d’autoritats, i algun (aïllat) li retragué verbalment els atacs a l’idoma. A Pastor, per contra, li aplaudien “la valentia”.
Bauzá també rebé tres escridassades de la gentada, formada, essencialment, per gent major de la Part Forana.
La primera tingué lloc quan el cap de l’Executiu anava cap a l’Ajuntament. Encara no hi havia arribat i ja se sentia una remor de crits de “fora, fora”. La segona es registrà quan Bauzá, presidint la comitiva, arribava a la plaça, però va ser més tímida. La tercera tingué lloc quan la comitiva abandonava la llotja i s’adheria a la processó.
Comitiva de polítics
A part de les personalitats esmentades abans, la comitiva d’autoritats estava composta pels regidors de l’Ajuntament de Santa Margalida; Pere Rotger, president del Parlament; la delegada del Govern de l’Estat, Teresa Palmer; el conseller d’Educació i Cultura, Rafel Bosch; el vicepresident del Consell, Joan Rotger; i Francina Armengol i Biel Barceló, en qualitat de portaveus dels grups parlamentaris. Mabel Cabrer, portaveu del PP, no hi era. No hi havia estat convidada expressament, perquè qualificà els margalidans de “violents”.
Pràcticament tots els membres de la comitiva llevat dels ‘populars’ i els regidors de Can Picafort Unit portaven el llaç a la solapa. També la portava, embolicada a la part superior, la vara del batle. Com és costum, Cifre la cedí a Bauzá perquè presidís el seguici. I la imatge arribà: Bauzá portant una vara enllaçada. De fet, els llaços eren arreu, fins i tot a la llotja d’autoritats.
Una de les imatges més esperades era el retrobament entre Antoni Pastor i el cap de l’Executiu. Va ser la darrera persona a qui el president saludà. Els qui els sentiren afirmen que intercanviaren algunes paraules sobre el tràgic succés que ha tingut lloc a cala Antena, a Manacor, aquest cap de setmana. Cal assenyalar que Bauzá va saludar, així mateix, la resta de membres de la comitiva, sembla que molt cordialment.
La processó de la Beata d’enguany, en resum, tenia tots els ingredients necessaris de la pólvora, però el cert és que no arribà a rebentar res. Tal com havia demanat el batle en un ban, el seny s’hi va imposar i, llevat d’algun fet aïllat, el protocol festiu no es veié alterat. La vigilància policial va ser relativament escassa: mitja dotzena d’agents de la Guàrdia Civil uniformats i alguns escortes del president.
Deixant a banda les reivindicacions i el morbo polític, la processó desfilà amb normalitat. Enguany, la jove afortunada per representar el paper de la protagonista va ser Maria del Mar Quetglas Molinas, de 23 anys.
Desfilaren dotze carrosses, totes molt treballades, les quals escenificaven moments de la vida de la santa mallorquina: el seu pas pel convent de Santa Magdalena de Palma, les arrels pageses, la glorificació, etc. Els dimonis, per part seva, prenien les gerres a les pagesetes i les trencaven davant la santa, a fi de provocar-la i corrompre-la, però sense èxit.
La processó de la Beata, “la més típica de Mallorca”, es començà a celebrar el 1792, poc després que el papa la beatificàs. La tradició de rompre-li gerres als nassos, emperò, és de fa 60 anys.
40 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el castellà no és útil ni necessari.
Hi ha gonelles evolucionats... En cambio, los pancatalanistas estáis todos involucionados.
Hi ha gonelles evolucionats, com en ferrioler, que ja no s'atreveixen a dir que el mallorquí no és un dialecte català; però el seu autoodi els fa insultar el seu propi estàndard. Abans els feia oi la llengua catalana; ara ja només la varietat estàndard. Esperem que quan entendran què és l'estàndard deixaran el gonellisme; ja que és la situació de la nostra llengua -que inclou la ignorància d'alguns parlants- la que explica el possible mal ús i mala comprensió d'aquesta varietat lingüística.
Aquesta manifestació que diuen que s´ha de fer dia 12, l´han organitzada el madrileny de´n Bauzá Díaz i en Delgado. Quins manipuladors, peró els mallorquins beneits ja ho hem deixar de ser.
Volem un poc mes de mallorqui.. Tant d,estandard catalanufo fa oi
Teniu de mirar aquest vídeo http://imageshack.us/photo/my-images/850/noensrepresenta.jpg/ Salut,
Poble de Mallorca, Demostrem el nostre rebuig cap a la política pancatalaniste d’espoli cultural que mos fan des de es Principat. Des de Artà a Andratx, des de Pollença fins a Santanyí. Tots units i amb un sol clam. No més pancatalanisme !!! No més pancatalanisme !!! No més pancatalanisme !!! Manifestau-vos dia 12 de setembre, a les 18h, plaça de la Porta pintada, a Ciutat de Mallorca. Jo crec que ja és ben hora...a totes aquelles persones que independentment des seu llinatge i des seu lloc d'origen, col.laboren en es genocidi i en sa colonització catalana des nostre poble........ No més pancatalanisme !!! ja N'hi ha prou...A qui voleu enganyar? com no sigui als ignorants del vostro entorn .. Manifestau-vos per sa nostra terra i sa nostra varietat linguistica es Mallorqui i no és català ..(es doncs li guanya terrè a sa idò a passos engegantits i ningú mou un dit per evitar aquesta invasió silenciosa..) a Mallorca sa xerra sa nostra varietat és mallorquí genuí, Es nostre dret a dir alt i clar d'una punyetera vegada que Mallorca, Balears no són Catalunya i ni ho seran mai dels inventats i interessats països catalans .. es PPCC enfonsarien sa nostra economia, sa nostra llengua i cultura. ja està bé de tocar es collons això no és ca vostra catalans i catalanistes barco que sou cuatre moixos ll! Sortosament els que estimam es nostro arxipèlag i sa nostra indiosincràcia, som majoria. I més que ho serem. Un mallorquí de debò
http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauriem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873) "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de Valencià, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."